Acte segon

(La mateixa decoració de l’acte anterior. Es al matí.)

Escena I

(La Madrona, sola. Seguidament en Boira)

(La porta de l’escala és oberta. La Madrona està passant un drap pels vidres de l’armari. Després d’un llarc silenci compareix en Boira. Va vestit de les festes: gec bastant curt i una mica encotillat, am les vores enribetades de trenzilla; gorra de seda; camisa blanca, planxada, amb el coll tombat; corbatí, i sabates de vedellet, tot d’un negre rogenc, destenyit i passat de moda. Així que és a dins tanca la porta de l’escala.)

Boira Bon dia, Madrona.

Madrona (fregant els vidres) Bon dia, noi. Què tal? Com han anat les Caramelles?

Boira Com una seda. Que no’ns has sentit?

Madrona (deixant la feina) Ni tampoc he estat per vosaltres.

Boira Per què?

Madrona Ja pots pensar-t’ho. Ahir vespre vaig afectar-me molt.

Boira Per allò d’en Fidel?

Madrona Sí. Que no vas sentir-lo?

Boira Me sembla que ho agafes malament.

Madrona Aon s’és vist que un fill no vulga saber res de la seva mare?

Boira Si no l’ha coneguda mai…

Madrona Raó de més. Jo’m creia donar-li una alegria. Boira Com que vas dir-li tant de sobtada, sense preparar-lo… Es clar: no és extrany que’l xicot contestés d’aquella manera. No veus que us porta tanta voluntat?

Madrona Ai, Senyor!

Boira Veiam, anem per parts.

Madrona (seient a l’esquerra de la taula) Qui m’ho tenia de dir d’aquest noi!

Boira Ja ho saps bé que la seva mare és viva?

Madrona Es clar que sí!

Boira D’ont ho has tret?

Madrona Ahir a la tarda va presentar-se un senyor que m’ho va fer saber.

Boira Qui era, aquest senyor?

Madrona Jo crec que deu esser… No sé com ne diuen.

Boira Un de la familia?

Madrona No… una altra mena de nom. (Rumiant.) Ara no me’n recordo. I a fe que ell mateix va dir-m’ho.

Boira Bé, etc.. Diguem-li un home de confiança.

Madrona Una cosa per l’estil.

Boira I aquest senyor va donar-te noticies de la mare d’en Fidel?

Madrona Sí. Diu que, a totes passades, vol el noi.

Boira Oh! El vol, el vol… Ja no és seu.

Madrona El demana de bé a bé.

Boira I si ell se resisteix a anar-hi?

Madrona Farà molt mal fet. Si la seva mare’l crida, té obligació d’anar a fer-li costat. Ara que la pobra està sola!

Boira Que no és casada?

Madrona Es viuda.

Boira No vas dir que era tant rica?

Madrona No sap lo que té.

Boira Sent així, que’s quedi amb els diners per companyia.

Madrona ¿No dieu sempre, tant tu com el meu home, que’ls diners no fan la felicitat?

Boira No, que no la fan: ajuden, no més.

Madrona I, doncs, ho veus? La mare d’en Fidel, am tot i les seves riqueses, de cap manera pot ser feliça.

Boira Ja ho podia preveure.

Madrona Era tant jova quan va caure en aquella baixesa!

Boira I a vosaltres què us explica? Que n’heu de fer de les seves trifulques?

Madrona Es que ella, la bona senyora, és molt considerada.

Boira Am vosaltres?

Madrona Sí.

Boira Per què?

Madrona Perquè voldria passar-nos un tant cada mes.

Boira Això ja muda d’especie. Quin tant us passaria?

Madrona No ho sé. Ho deixa a la voluntat d’en Fidel.

Boira Es a dir que ell ha de llescar-vos el pa?

Madrona Sí.

Boira Així ja anireu grassos.

Madrona Tant se me’n dóna. Jo no vui res.

Boira No?

Madrona (am dignitat) Es clar que no!

Boira Despreciaries una rendeta?

Madrona Vaia! Me semblaria que ho quito an el noi!

Boira Bé, bé. I si lo que dius del passament resulta com lo del didatge?

Madrona Què vols dir?

Boira Quantes mesades vas cobrar quan criaves an en Fidel?

Madrona No més una, la primera, la que van donar-me a l’acte.

Boira Això ha de servir-te d’experiencia. Recorda-t d’allò que sempre diu la de casa. “Promesa de senyor, aigua en cistella”.

Madrona No, no’m convenceras pas. (Curt silenci.)

Boira (cambiant de to) I el Passarell, que fa? Que no’s lleva?

Madrona (aixecant-se) Vols que’l cridi?

Boira No… Deixa-l estar. I en Fidel? Que és fòra?

Madrona (senyalant la primera porta de l’esquerra) No. Es allà dins, que escriu.

Boira Ell sempre de cap a les lletres. (Se sent trucar a la porta de l’escala. La Madrona va a obrir.)

Madrona Qui hi ha?

Xic (de fòra estant) Servidor.

Boira El Xic. (La Madrona obre la porta.)

Escena II

(Els mateixos, més el Xic)

Madrona Entra, noi, entra.

Xic (entrant) Bon dia i bona hora. (La Madrona ajusta la porta, i després va a passar el drap pels fogons.)

Boira (alegroi) Bon dia, secretari.

Xic I el Passarell? Que encara no s’ha llevat?

Madrona Vaig a despertar-lo.

Boira Deixa-l estar, si’l còs li demana jeure. Tot just són les nou. (El Xic seu a la dreta de la taula.)

Madrona Ben tocades.

Boira Que’s llevi quan vulgui. (Cambiant de to.) Que tal, Xic? Tens gaire sòn?

Xic No: estic molt desvetllat.

Boira Com jo.

Xic Ho veieu, home? I encara no volieu venir a cantar am nosaltres.

Boira De quina manera vaig posar-me bé de veu!

Xic Es clar que sí.

Madrona No, que no la tens tant fosca com ahir vespre.

Boira No va ser res.

Xic Us vam agradar, Madrona?

Madrona (deixant el drap i acostant-se an ells) Si vols que’t digui la veritat, ni sé què vau cantar.

Xic I a fe que vau pagar-nos bé.

Boira Que sí! Dugues dotzenes d’ous i dos conills… com dos bisbes. Tu: no eren pas covarots, aquells ous?

Madrona Prou eren ben frescos.

Xic Es a dir que no vau escoltar-nos amb atenció?

Madrona Altres mals-de-cap tenia.

Xic (en to baix) Encara us en recordeu d’allò d’ahir vespre?

Madrona (am sentiment) I lo que me’n recordaré!

Xic (en to alt) Lo que és per mi, en Fidel va parlar com un llibre.

Boira Segons com un s’ho miri. Ane mi també m’ho sembla; però…

Xic Que no sabem la seva historia?

Boira I tant!

Xic Vista la seva historia, jo hauria fet lo mateix.

Madrona Perquè tu ets un cap de trons.

Xic Que voleu que us deixi?

Boira (am gravetat) Vet-aquí lo que jo penso!

Xic No sabeu les idees d’en Fidel?

Madrona Deixa-t d’idees! El bon cor s’ha de mirar.

Xic (aixecant-se i acostant-se an en Boira) Veureu: no’n parlem més.

Madrona Sí, sí, deixem-ho córrer. (Torna a endreçar la cuina.)

Xic Que voli i tot.

Madrona Ai, senyor! (Curt silenci.)

Xic (cambiant de to) Però, que fa’l Passarell? Anem a despertar-lo.

Boira (deturant-lo) No, home. Pot-ser somnia.

Xic Ah! Aixis, res.

Boira Deixa-l que s’esbravi.

Xic Doncs jo me’n vaig cap a la Societat. Voleu venir, que’ns jugarem el cigaló al tutti?

Boira No estic per cigalons.

Xic Que teniu por de perdre?

Boira Por?… (Rient.) Fuig, home, fuig! Ja saps que sóc gat vell en això de les cartes.

Xic Apa, anem, doncs, presumit!

Boira Sembla que’m desafiis.

Xic Es clar que sí! Vaja, seguiu-me, que us afaito en un obrir i tancar d’ulls.

Boira Mira que sóc molt sortós!… Mira que pelo a tot-hom!…

Xic No pas ane mi.

Boira Ane tu, i an en Peret, que n’és mestre i les porta totes de cap.

Xic (entonant) Peleu-lo al pobre Peret!

Boira Ja t’ho diran de misses.

Xic Apa, anem. Després anirem a donar un tom…

Boira (somrient) Vés, tu, vés. Jo vui tenir una assentada amb el meu cunyat.

Xic No veieu que encara dorm?

Boira L’esperaré fins que’s llevi.

Madrona Vaig a cridar-lo, que després no tindria gana pera dinar.

Boira Com te sembli. (La Madrona desapareix per la segona porta de l’esquerra.)

Escena III

(En Boira i el Xic)

Xic (després d’un curt silenci) Boira: que hi esteu vós am lo de la Madrona?

Boira En què?

Xic En que en Fidel hagi de regonèixer la seva mare.

Boira Veuras: aquestes són unes coses que han de ser molt sospesades. No s’hi ha d’anar de boig, sinó am peus de plom i am molta mesura.

Xic Doncs jo no hi estic.

Boira Oh! Tu encara no tens prou experiencia.

Xic Vet-aquí lo que teniu, els vells! Sempre retreieu l’experiencia.

Boira I ane tu que’t diran? Què hi entens en les qüestions de pares i fills, si no ets casat?

Xic Això no vol dir res.

Boira Es el tot. (Am gravetat.) Una mare… sempre és una mare. Ja ho veig que no va portar-se gaire bé; però, així i tot, el noi se farà molt gran si se l’escolta.

Xic Per mi’s farà molt petit.

Boira Bé, tu ets jove. Tu t’enfiles desseguida. Els joves d’avui no voleu creure an els vells, i per això aneu tant bé. Us enlaireu massa… i us haurien d’aixalar.

Xic Prou que’ns aixalen! (Torna la Madrona.)

Escena IV

(Els mateixos, més la Madrona)

Madrona Vaja, aquell ja’s lleva.

Boira Ah, ah! (El Xic, dissimuladament, passa a la dreta, tot taratlejant una cançó en veu baixa.)

Madrona Deixa-m dur-li aigua pera rentar-se. (Agafa un rentamans i l’omple d’aigua.)

Boira Que’s renti aquí mateix.

Madrona Aquí?

Boira Sí, dòna. Els passarells se renten a l’abeurador, davant de la gent.

Madrona Ell no fa com les bestioles. (Desapareix, amb el rentamans, per la segona porta de l’esquerra.)

Escena V

(En Boira i el Xic)

Xic (després d’un curt silenci, en veu baixa) Am les idees d’en Fidel…

Boira No callaras mai am les idees!… Això ve dels dintres.

Xic I de les idees també.

Boira Les idees viuen al quint pis, i aquí’s tracta del primer… o del segon. (Senyalant al cor.) Sembles un set-ciencies!

Xic Ho fa la lletra i el fixar-se en el món.

Boira El llegir te fa perdre l’escriure, ane tu.

Xic A vós no us fa perdre res.

Boira Ben nèt que no!

Xic Perquè no teniu res per perdre.

Boira Ep! Me queda la vergonya! (Compareix en Fidel per la primera porta de l’esquerra, passant els llavis per la tanca d’un sobre de carta. Aquest va vestit am la roba nova, per l’estil del primer acte.)

Escena VI

(Els mateixos i en Fidel)

Fidel Bon dia i bona hora.

Boira Hola, Fidel!

Fidel Que fa gaire que sou aquí?

Xic Sí; estona ha.

Fidel I la mare no me n’ha dit res.

Boira Perquè estaves enfeinat i no ha volgut destorbar-te.

Fidel Escrivia…

Boira Deus fer molt bona lletra, am tants anys d’escriure!

Fidel (fent una rialleta) No…

Xic Ah! tu: saps que m’agrada molt el teu article?

Fidel Quin?

Xic El que tens en “El Cor del Poble” d’aquesta setmana. Es de primera!

Fidel Ah! Sí?

Xic Que m’engresquen els teus escrits!

Boira (an en Fidel) Tu tens molt saber; però’m fas una por!…

Fidel Per què? Que faig cap mal?

Boira Pera nosaltres, no; però com que’l món és així!… (En veu baixa i grave.) Procura que un dia no t’agafin!

Xic No’t donguis, noi!

Fidel Mai! Els aucells engaviats també canten.

Boira N’hi ha que’ls ceguen.

Fidel I canten més.

Boira Més a gust de l’aucellaire.

Fidel (am sequetat) Els queda’l béc!

Boira (transició) Bé, bé… Saps, Fidel, que anys ha tens un deute am mi?

Fidel Que us dec?

Boira (am fruició) El tractament d’oncle.

Fidel Això?

Boira Qué m’agradaria que me’n diguessis!

Fidel (somrient) Com que de petit no van ensenyar-m’ho… (Posant-li una mà a l’espatlla.) No’n feu cas dels tractaments: la qüestió és l’afecte.

Boira (molt content) No… Ja veig que me’n portes. (Torna la Madrona.)

Escena VII

(Els mateixos, més la Madrona)

Madrona Ja tenim l’home llevat.

Boira Tant mateix ja és hora.

Fidel Mare: jo me’n vaig.

Madrona Aon?

Fidel M’arribo fins a l’estanc a tirar aquesta carta.

Madrona Que trigaras gaire?

Fidel No. Per què?

Madrona Que ja no te’n recordes?

Fidel De què?

Madrona No saps que avui tens una visita?

Fidel (am naturalitat) Ni tampoc hi pensava.

Madrona No te’n vagis.

Fidel Ja tornaré desseguida.

Madrona M’ho promets?

Fidel Sí.

Madrona (contenta) Doncs, vés, vés.

Fidel No vau quedar amb aquell senyor que vindria per allà a les onze?

Madrona Sí. Tot just deuen ser les dèu.

Fidel (an en Boira i el Xic) Endavant, doncs. (Anant-se’n.) Ja’ns veurem més tard.

Xic Espera-t, que vinc.

Fidel (aturant-se) Anem.

Xic Veiam què diuen de les Caramelles.

Fidel Ah! Tens raó. Heu cantat molt bé.

Boira Eh, que sí?

Xic Que’ns has sentit?

Fidel Dugues vegades, i am la d’aquí a casa tres.

Boira Eh, quines “Flors de Maig”?

Fidel Us han sortit…

Boira Sense cap grop.

Xic Ni desafinació.

Fidel I en Boira, no ha desafinat?

Boira No. A la segona peça ja estava bé del tot.

Fidel Que heu recullit molt?

Boira Tenim vianda de sobres pera armar un mercat com el de Granollers.

Fidel (somrient) Quin tec deureu fer!

Boira Oh, sí, que anirà gras! I que quedes convidat.

Fidel (amb extranyesa) Jo? Per què?

Xic Es un acord de la Junta.

Fidel Gracies; moltes gracies.

Boira (am molta fruició) D’avui en vuit ja veuras quina matança de conills i de pollastres farem! Allò serà l’extermini general.

Xic Del rei Herodes.

Fidel (rient) Bé, bé. Que anem, Xic?

Xic Anem.

Fidel (an en Boira) Som-hi, doncs. D’aquí després.

Xic Avant, Madrona.

Madrona Adéu, Xic.

Xic Fins a una altra, Boira.

Boira Salut, nois! (En Fidel i el Xic desapareixen per la primera porta de la dreta.)

Escena VIII

(La Madrona i en Boira)

Madrona (després d’un curt silenci) Me temo que en Fidel farà tard expressament.

Boira No t’ha promès que vindrà desseguida?

Madrona Sí; però que no veus que no li ve de gust d’avistar-se amb aquell senyor que ha de venir?

Boira Quan ell ha dit que tornarà aviat, ja s’hi pot pujar de peus. De formal ho és!

Madrona Això sí: seria llevar-li. (Compareix el Passarell per la segona porta de l’esquerra. Ve bastant entressonyat i de malhumor. Va vestit am la roba de les festes, am trajo negre; l’americana, una mica curta; gorra de seda, negra; camisa blanca, planxada, amb el coll tombat; corbatí també negre, i sabates de vedellet, tot ben conservat.)

Escena IX

(Els mateixos, més el Passarell)

Passarell (am veu fosca i trista) Bon dia, Boira.

Boira Hola, noi! Ja has acabat la sòn?

Passarell No he pogut dormir gens.

Boira (alegroi) Les cançons desvetllen.

Passarell Sí, les cançons!

Boira (amb extranyesa) I això! Què tens?

Passarell (passejant-se per la dreta) Res… Coses d’aquesta.

Boira (admirat) Coses d’aquesta?

Madrona Tot ho haig de pagar jo!

Passarell (seient a l’esquerra de la taula) Tant alegre que ahir estava!

Boira Ui, que aviat t’amoïnes!

Passarell No, no estic gens d’humor! (Curt silenci. La Madrona posa un plat i una forquilla a la taula pera servir l’esmorzar an el Passarell.)

Passarell Que fas, ara?

Madrona Que no vols esmorzar?

Passarell No. Es massa tard.

Madrona (am tendresa) Menja, home, menja una mica.

Passarell Després no tindria gana pera dinar.

Boira Sí, home: menja quatre caixalades pera beure un traguet.

Passarell No vui res.

Madrona (suplicant) Fes un esforç!

Passarell (aixecant-se i anant-se’n a la dreta) T’he dit que no! No siguis perfidiosa.

Madrona (am tristesa, retirant el plat) Tu mateix.

Passarell (an en Boira) I tu, que ja has esmorzat?

Boira Sí. Que’n fa d’estona!

Passarell Madrona: vès, dóna-li’l porró.

Boira No; gracies. No tinc set.

Madrona (oferint-li’l porró) Té, beu.

Boira No tinc set, creu-me.

Passarell Com vulguis. (La Madrona desa’l porró. Curt silenci.)

Madrona Me’n vaig a fer els llits.

Passarell (malhumorat) Vés. (La Madrona desapareix per la segona porta de l’esquerra.)

Escena X

(El Passarell i en Boira)

(El Passarell s’asseu, tot amoïnat, a la dreta de la taula. En Boira’l mira fixament.)

Boira (després d’un llarc silenci) Bé: què representa això?

Passarell Lo que?

Boira Com és que us feu aquest posat tu i la Madrona? Què heu tingut?

Passarell No me’n parlis!

Boira (acostant-s’hi, am gravetat) No heu pas qüestionat per sobres lo del noi?

Passarell Sí: aquesta matinada, quan he tornat de fer les Caramelles. Cregues que m’he alterat de debò. (Curt silenci.)

Boira (am sentiment) No sé com sou!…

Passarell Ahir vespre, mentres sopavem, te’n recordes?…

Boira (també am sentiment) Prou.

Passarell Que va semblar-te’n?

Boira Home… què vols que t’hi digui jo, pobre de mi? No sabria cap aon decantar-me.

Passarell (amb ironia) Oh, ja!

Boira Si escoltes a la Madrona, ella té raó.

Passarell (aixecant-se, picant, amb el puny, damunt de la taula) Doncs jo’t dic que no’n té gens!

Boira (molt admirat) No?

Passarell No! Sembla mentida que tu no siguis de la meva conformitat!

Boira Què creus, tu? Que’l noi no ha d’anar am sa mare?

Passarell (amb energia) No, que no ha d’anar-hi!

Boira (en to conciliador) Calma, calma, Passarell.

Passarell Aquella’t deu haver tombat!

Boira Ella m’ha fet una relació…

Passarell (interrompent-lo) Sí! Digues!

Boira Home, deixa-m explicar… Entre l’un i l’altre me feu anar com una llençadora.

Passarell Tu, sempre penses com jo; però ara, no sé, me sembla que si gosessis me faries la contra.

Boira Qui sap lo que un hom faria!

Passarell Al cap de tants anys, la mare d’en Fidel ja ha perdut els drets…

Boira Segons com un s’ho miri.

Passarell Tu series el primer de recriminar-lo si ell ens deixava.

Boira Es que jo entenc que per això no ha de deixar-vos. Escolta: ¿que no podria venir a viure am vosaltres la seva mare?

Passarell (anant-se’n a la dreta) Fuig, home, fuig!

Boira Per què?

Passarell No veus que és una senyoraça?

Boira Mellor que mellor!

Passarell No s’hi sabria avenir a fer la nostra vida.

Boira No diu que és tant rica?

Passarell (girant-se, mirant-lo fixament) Sí. I què?

Boira (am fruició) Amb els seus quartets, vosaltres… comprens?…

Passarell (amb ironia i indignació) Ah, ja! Tu vols dir que en comptes de viure com nosaltres, nosaltres, a costa d’ella…

Boira (rient) Justa…

Passarell (am sequetat) No més veieu els diners! Fas com la Madrona! Perquè us diuen que una persona és rica, desseguida us encegueu i us deixarieu trepitjar fins la dignitat. Vaja: jo no puch acceptar-les aquestes condicions!

Boira I si vosaltres anessiu a viure amb ella?

Passarell Això ni pensar-hi! Quin paper hi desempenyariem a casa seva?

Boira El que us pertoca.

Passarell Semblariem dos criats de confiança, o dos vells recullits perquè ja no poden treballar. Vaia un rebaix per un home del meu tremp!

Boira Prou que ella mateixa s’afanyaria en esbombar qui sou.

Passarell (am sarcasme) Diria que som dos pobres treballadors. Com l’alabarien, encara!

Boira No, home, no. Tu series el didot, i la Madrona la dida.

Passarell Doncs jo no vui passar-hi!

Boira Es que no sou res més.

Passarell (energicament) Jo’t dic que sí! Som més, però molt més!

Boira Què sou?

Passarell Els pares d’en Fidel. Els seus pares llegitims! Més que llegitims! No hi ha qui’ns ho disputi!

Boira Sent aixís, aquella senyora no li és re…

Passarell Ben nèt que no!

Boira Noi, estas encegat.

Passarell (am vigor) Tu ho estas!

Boira Jo?

Passarell Sí! I, si no, veiam, digues: ¿qui és més mare d’un noi: la dòna que’l posa al món i el llença, o aquella que’l recull?

Boira (parat, no sabent què respondre) Es una qüestió molt delicada.

Passarell Contesta, contesta an això!

Boira (torbat) Que contesti?…

Passarell (imposant-se) Sí! Digues, home, digues! Per tu, qui hi té més drets, sobre en Fidel? ¿La Madrona, que l’ha pujat amb el mateix amor que si fos fill nostre, o bé aquella senyora, que no se n’ha recordat fins ara?

Boira Els drets de la Madrona són d’una mena, i els d’aquella senyora d’una altra.

Passarell (deixant-lo, anant-se’n cap a la dreta del fons) No vols entrar a la raó!

Boira No?

Passarell No’n parlem més, no’n parlem més, perquè encara’ns enfadariem!

Boira (de cara al Passarell, tot admirat) No sé per què hem d’enfadar-nos.

Passarell (pera si mateix, creuat de braços, i molt emocionat) Sí que estaria bé, al cap de vinticinc anys, quan un està avesat a fer de pare an en Fidel, ara que ja és gran, que és la nostra alegria, que és el sol d’aquesta casa i l’esperança de la nostra vellesa, que sortís una mare, una mare endarrerida, i ens el prengués! No, no i no! Ja’l tinc arrelat aquí! (Senyalant al cor.) Quan me’l miro’m fa l’il·lusió que veig el meu fill, l’unic fill que he tingut i que se’m va morir al breçol! (El Passarell s’asseu, desconsolat, en una cadira de la dreta. Curt silenci.)

Boira (amb emoció i en to persuasiu) La mare d’en Fidel, segons m’ha dit la Madrona, ja se’n fa carrec de les teves raons. Si fins ha pensat, de tant que us està agraida, en passar-vos una rendeta pera que no hagueu de treballar.

Passarell (aixecant-se impulsivament, ferit en l’amor propri) I creus tu que jo puc acceptar-ho?

Boira Ben tonto seras si ho desprecíes!

Passarell Això seria fer negoci amb el noi! Seria pitjor que vendre-l!

Boira Me sembla que no ho agafes bé.

Passarell Que se’ls quedi’ls seus diners, aquella senyora! Que se’ls quedi! No li sento grat de re! Jo vui an en Fidel! Pera mi val més ell que tot! (Torna la Madrona per la segona porta de l’esquerra, desapareixent per la primera de la mateixa banda.)

Boira (adonant-se de la Madrona) Calla, calla…

Passarell (concentrat, mirant per ont ha desaparegut la Madrona) Ditxosos diners!

Boira Girem full, creu-me!

Passarell (també concentrat) An aquesta l’han enlluernada’ls quartets! Com més vella’s fa, més li agraden! Sembla una garsa!

Boira No li facis tant poc favor!…

Passarell (girant-se de cara an en Boira) ¿Tu creus que si aquell senyor no li hagués fet cap promesa, que ella se l’hauria escoltat?

Boira Per què no?

Passarell Prou se l’hauria tret del davant desseguida. Sinó que, amb allò del passament, li va posar la mèl a la boca, i, noi, és tant dolça la mèl!…

Boira Encara vindras a suposar que la Madrona no l’estima an en Fidel…

Passarell No pas tant com jo. Si l’estimés força, ni tampoc en voldria saber res d’aquesta mare que’ns ha sortit de tras-cantó! No, que no’n voldria saber res!

Boira T’hi afectes massa.

Passarell (am molta emoció) Sí, que m’hi afecto, sí! Me fa rabia que la Madrona no’m cregui!

Boira No diu que ha de tornar aquell senyor?

Passarell (irat) Que torni!

Boira Vols dir que en Fidel tindrà un cor tant petit que no vulga regonèixer la seva mare?

Passarell No, que no la voldrà regonèixer! I saps per què?

Boira Digues.

Passarell Justament perquè’l té molt gran, el cor: el té empeltat del meu.

Boira No sé si parlant-li…

Passarell Per ell no hi ha més mare que ta germana, ni més pare que jo. Això no s’ho calla mai! (Excitant-se.) I, si’m contradius, mai més vui tractes am tu! A tu no t’escau contradir-me!

Boira Veiam si ara jo hauré de pagar-ho!

Passarell Doncs per què no’m dones la raó? Que no ho veus que la tinc tota?

Boira Tu ets massa bo, i la bondat te perd!

Passarell Ah! Aquí, aquí’t volia!

Boira T’hi enfondes massa en el món.

Passarell Sí: m’hi enfondo perquè m’agradaria que tot-hom fes com jo. Ja saps que no m’he vengut mai la dignitat. Es una joia que me l’estimo molt, però molt! Que’t consti! (Torna la Madrona per la primera porta de l’esquerra. Està molt trista.)

Escena XI

(Els mateixos, més la Madrona)

Boira Vès, vès, que ve la Madrona.

Passarell (anant-se’n cap a la dreta) Que vingui! Que m’ha de fer la Madrona!

Boira (en to alegre) Que tal, noia? Ja tenim el niu endreçat?

Madrona (am tristesa) De mica en mica’s va fent tot.

Boira Vaia. (Curt silenci.) Ja deu ser tard.

Madrona No fa gaire que han tocat les dèu.

Boira Doncs, sent així, tot xano, xano, me’n aniré a veure què diu la pagesa de casa.

Madrona Queda-t a dinar am nosaltres.

Boira Visca!

Passarell (girant-se) Sí, queda-t.

Boira No, que la dòna m’espera.

Madrona Que passaria ansia?

Boira No; per això, no. Ella rai, que ja està curada d’espants!

Madrona Doncs, queda-t, home.

Passarell (seient a la dreta de la taula) No facis compliments, Boira.

Boira Res de compliments, ja ho sabeu.

Madrona Justament avui que tenim tant bon dinar!

Boira (am molta fruició) A casa també. Aquella m’ha promès que’m faria un arrocet amb una mica de peix, i ja voldria ser-hi.

Passarell Es a dir que no vols quedar-te?

Boira No; gracies. Que aprofiti.

Madrona Igualment.

Boira (després d’un curt silenci, acostant-se an el Passarell) Bé: ¿que vindras aquesta tarda a pendre cafè a la Societat?

Passarell Pot-ser sí.

Boira Vine dejorn, que farem un partit de manilla amb el Rovelló i el Xandri.

Passarell Vindré així que hagi dinat.

Boira Entesos.

Madrona Vès ara per què no ha de quedar-se…

Boira S’aprecía de la mateixa manera.

Passarell Com vulguis.

Boira (mirant al Passarell, am sentiment) Vaja, doncs, salut i bona gana.

Passarell Endavant, Boira.

Madrona Adéu, noi. (En Boira se’n va, apesarat, brandant el cap, per la primera porta de la dreta.)

Escena XII

(La Madrona i el Passarell)

(La Madrona va a la cuina. Tasta’l suc d’una olla que té al foc, hi posa un pols de sal i després torna a tapar-la. El Passarell tanca la porta de l’escala i seguidament va a la segona cambra de l’esquerra, pera enterar-se de si en Fidel és a casa.)

Passarell Ont és el noi, Madrona?

Madrona (de la cuina estant) Estona ha que és fòra. Ha dit que s’arribava fins a l’estanc a tirar una carta.

Passarell (passejant-se per l’escena) Està bé. (Curt silenci. Els dos se miren am recel.)

Madrona Que vols dinar gaire tard?

Passarell (seguint passejant-se) Així que’ns haguem desempellegat d’aquell.

Madrona De qui?

Passarell (mirant-la fixament) No ha de venir un senyor pera parlar amb el noi?

Madrona Ah! Sí. Va dir-me que vindria per allà a les onze. Me temo que en Fidel trigarà expressament pera no trobar-lo.

Passarell (sec) Ben fet que farà!

Madrona Te tornes d’una manera!…

Passarell Tu sí que no sé com te tornes! Sembla que t’hagin capgirat el cervell!

Madrona Vés, vés, poca-solta! Am tu no s’hi pot tenir conversa.

Passarell (amb ironia) Oh! No donant-te la raó…

Madrona (acostant-se) Que n’heu parlat am mon germà?

Passarell Sí, que n’hem parlat.

Madrona I què hi diu, ell?

Passarell Què vols que hi digui? Si fa o no fa, lo mateix que tu.

Madrona Ho veus, home?

Passarell Es clar que ho veig! Com que tots dos sou prou interessats! Ja no haurieu de ser germans.

Madrona Quines coses de dir!

Passarell Te penses qui sap lo que han de donar-te! Pot-ser te creus anar en cotxe!

Madrona Vés!

Passarell Els diners que’t donguin els podras embolicar amb una fulla de bruc.

Madrona Però qui te’n parla de diners?

Passarell Què li has explicat an en Boira? No li has dit que aquell senyor te va prometre un passament?

Madrona Així va dir que ho havia resolt la mare d’en Fidel; però vès a mi què’m conta… Ni tampoc hi penso… Mentres tinguem salut pera treballar…

Passarell (amb ironia) Tu no hi penses? I, doncs, per què t’afanyes tant?

Madrona Perquè és un cas de conciencia, i jo no vui amagar-li res al noi.

Passarell (agafant-la per un braç) A tu t’agradaria que ell ens deixés?

Madrona (vacilant) Ja veuras…

Passarell T’hi podries resignar a tenir-lo sempre lluny de nosaltres?

Madrona Que per ventura no’l veurem més?

Passarell (deixant-la anar) No sé si’l veuriem més.

Madrona No tens consideració d’una pobra mare.

Passarell Tampoc ella va tenir-ne del pobre Fidel.

Madrona Tu no saps la seva historia.

Passarell Prou que me la penso: no deu ser gaire nèta.

Madrona Els homes tot ho trobeu pla. Vosaltres rai, que no caieu en l’afront!… Les pobres de les dònes hem de pagar-ho tot!

Passarell Perquè no tenia enteniment!

Madrona Vés a parlar-li d’enteniment a una noia enamorada.

Passarell Bé… però un cop ha passat la desgracia, jo crec que lo mellor és adobar-la, i ella, am lo que va fer amb en Fidel, encara la va espatllar.

Madrona Si no fos pel dir de la gent!…

Passarell Ditxós dir de la gent! No se n’ha de fer cas! La qüestió és la conciencia.

Madrona ¿No veus que en semblants casos una s’acovardeix i s’espanta, perquè’s creu que tot-hom la senyala amb el dit?

Passarell S’ha de ser bona mare!

Madrona De més dolentes n’hi ha. Pitjor aquelles que’ls porten a la Borderia. Ella’l va confiar a nosaltres.

Passarell Es l’única cosa bona que va fer.

Madrona Pitjor aquelles que… (Tapant-se la cara am les mans.) Ai, Senyor! Esgarrifa pensar-hi!

Passarell (mirant a terra) Jo les escanyaria totes aquestes que tu vols dir!

Madrona Desgraciada la noia que cau en una baixesa!

Passarell Ja ho veig, ja, que no tot-hom és com jo. Jo mai l’he recriminada a una fadrina que vagi pel món amb un fill als braços. Al revés: l’he compadida i l’he mirada am respecte.

Madrona Doncs, compadeix-te també de la mare d’en Fidel.

Passarell No. D’aquesta no puc compadir-me’n. Ane mi no més me fan llastima les que no llencen els seus fills.

Madrona A mi me’n fan totes.

Passarell Ja veurem lo que dirà en Fidel, quan vingui aquell senyor.

Madrona Prou que ho sé, lo que dirà!

Passarell Si per cas se l’escolta i regoneix aquella senyora com a mare, recorda-t del dia en que t’ho dic, lo que és pera mi serà ben mort. An aquesta casa que no s’hi acosti més, que no se li obriran les portes.

Madrona Ja les hi obriré jo.

Passarell (admirat) Tu!

Madrona Sí, jo! No vui que siga dit que’l noi no té bons sentiments.

Passarell Tu lo que vols és que t’assegurin la vellesa, desprenent-te d’ell!

Madrona Això és faltar-me.

Passarell Si m’he tret el pa de la boca pera pujar-lo i fer-ne un home de bé, que’t consti, Madrona, no ha sigut pera vendre-l! Ara que ja és gran no consento que ningú me’l prengui! Si ell no m’estimés, seria diferent; però en Fidel m’estima i em respecta com un fill. De segur que no hauria estimat ni respectat més al seu propri pare.

Madrona Si d’això ja me’n faig càrrec.

Passarell No! Tu no te’n fas càrrec! Tu no l’estimes com jo!

Madrona Cent vegades més!

Passarell Ja’n dones proves. Si’l tinguessis ben arrelat al cor no t’hi podries resignar a arrencar-te’l.

Madrona A lo que no puc resignar-me és…

Passarell A què? Digues!

Madrona (no gosant-ho dir) A que tot-hom el tingui per bort!

Passarell (protestant amb energia) Ell no ho és!

Madrona (llagrimejant) Ara no que no ho és; però la gent sempre li ha tingut, i encara li té. I si tu li prives d’anar am sa mare, sempre ho serà, sempre li diran!

Passarell Que no som ningú nosaltres?

Madrona Sí: tu, el didot; jo, la dida.

Passarell (energicament) No; no hi passo! Tu, la mare; jo, el pare. El noi no n’ha conegut d’altres. Perquè’l llençaven! Ara les arrels són massa fondes!

Madrona Prou que ho veig! Però reflexiona que, estant am nosaltres, sempre li tindran per bort!

Passarell No! No ho és! (Excitant-se.) Jo no puc sentir-ho que se’l tracti així! Els borts són aquells que ningú’ls estima, i an el noi… llamp del cel!… no podré donar-li riqueses perquè sóc pobre, però lo que és d’estimació, per part meva, mai n’hi ha faltat, ni n’hi faltarà mai, mentres ell se porti com fins ara. Amb aquest d’aquí (pel cor) no hi ha milionari que’m guanyi. Ja ho he dit i no me’n desdic! I el que torni a parlar-me de la mare d’en Fidel, el deixo estar per boig, per dolent o per lo que tu vulguis: tria!

Madrona Això és una toçuderia teva!

Passarell Es estimació!

Madrona No! No ho és! Si l’estimessis te sacrificaries per ell!

Passarell (imperiós) Calla!

Madrona No, no que no l’estimes!

Passarell (irat) Calla! No’m diguis aquestes paraules!

Madrona No te’n mereixes d’altres!

Passarell (perdent la serenitat) Madrona!

Madrona Tu no ets prou bo!

Passarell (fòra de sí, amenaçant-la) Madrona! (La Madrona, veient-se amenaçada, acota’l cap tota arraulida. El Passarell, donant-se pena de lo que anava a fer, queda una bona estona com entontit, amb el puny clos enlaire, fins que, avergonyit de sí mateix, plorant convulsivament, amaga la cara damunt l’espatlla de la Madrona.)

Madrona (plorant) Pobra de mi!

Passarell (anant a seure a la dreta de la taula, en la que apoia’l cap sanglotant) Me faries fer un disbarat!

Madrona (acostant-s’hi, plorant) Aixís me tractes?… A les nostres velleses!

Passarell (sanglotant) Tu vols matar-me a disgustos!

Madrona M’has amenaçat!

Passarell (aixecant-se dolorosament) Calla, dòna… (Dirigint-se cap a la porta de l’escala.) Calla…

Madrona (deturant-lo) On vas, ara?

Passarell Vés, deixa-m estar.

Madrona Però, on vas?

Passarell No ho sé… No m’espereu pera dinar… No, no m’espereu.

Madrona (am gran prec) Però, vine! No’t moguis, home!

Passarell Deixa! (Caminant cap a la porta.) Aquí jo m’hi moriria! (Com ofegant-se.) Me’n vaig! Me’n vaig!… No m’espereu…

Madrona (deturant-lo, suplicant) Escolta, escolta!…

Passarell (obrint la porta) Jo’m feriria!… Jo’m feriria! (Torna en Fidel.)

Escena ultima

(Els mateixos, més en Fidel)

Fidel Ont aneu, pare?

Passarell No ho sé!… No ho sé!…

Madrona Detura-l, fill meu!

Fidel (deturant-lo, molt admirat) I ara! Què teniu? Què passa?

Passarell (sanglotant) Vés, escolta a ta mare. Creu-la, fill; creu-la… No’t vol a casa!… Te vol vendre!… Vés, escolta-la!… T’estima molt!… Ja n’està cançada de tu!…

Madrona No; no, Fidel! No te’l creguis!

Passarell (insistint) Sí! Sí… Ja no’t vol aprop seu… Li fas nosa… Més s’estima’ls diners que a tu…

Fidel Però, pare! Veniu.

Passarell (desprenent-se dels braços d’en Fidel) No!… Deixa-m!

Fidel Ont aneu?

Passarell No ho sé… No m’espereu pera dinar… (Se’n va per la primera porta de la dreta.)

Fidel (am gran prec) Pare!

Madrona Pobres de nosaltres!

Fidel (seguint-lo) Però, home, escolteu.

Madrona Vés, no’l deixis, Fidel; no’l deixis! (En Fidel se’n va darrera del Passarell. La Madrona’ls segueix a tots dos fins a la porta, fent grans exclamacions.)

Teló rapid