Aquest text ha estat digitalitzat i processat per l’Institut d’Estudis Catalans, com a part del projecte Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana (https://ctilc.iec.cat/scripts/CTILCCorpus_Descarr.asp), CC BY-NC

Personatges

• Madrona… 60 anys
• Passarell… 65 anys
• Fidel… 26 anys
• D. Albert… 60 anys
• Boira… 65 anys
• Xic… 30 anys

L’acció, en una barriada fabril dels suburbis de Barcelona.

Epoca, actual.

Esquerra i dreta, les de l’actor.

Aquesta obra va esser representada per primera vegada a Barcelona en el “Teatre Català”, la nit del 20 de Janer de 1902, baix el següent repartiment: Madrona, Da· Agna Monner; Passarell, D· Enric Borràs; Fidel, don Victorià Oliver; D. Albert, D· Jaume Virgili; Boira, D· Iscle Soler; Xic, D· Antoni Manso.

Director artistic: D· Enric Borràs.

Anteriorment, com a prova d’estudi, El Cor del Poble va representar-se a Vilanova i Geltrú, en el “Teatro Apolo”, la nit del 6 d’Octubre de 1901, per l’agrupació dramatica “L’Avançada”, amb el següent repartiment: Madrona, Da· Dolors Muntal; Passarell, D· Joaquim Vinyas; Fidel, D· Victor Baldirà; D. Albert, D· Antoni Salvà; Boira, don Miquel Sirvent; Xic D· Joan Quintana.

Director artistic: l’autor.

Acte primer

Interior d’una habitació en un tercer pis d’una barriada obrera, que denoti força netedat en tot, am les parets emblanquinades de poc, sostre de revoltons am les vigues pintades de blau ultramar i els sòcols d’ocre. Al mig del fons, la cuina, am xemeneia i escudellers guarnits am plats i xicres d’ornaments i coloraines ben llampants. A continuació dels fogons, l’aigüera, amb una aixeta de llautó, de la que, quan convingui, en ragi aigua; a sota, la carbonera, amb una portella de fusta; al damunt, un escorre-plats ple de pisa. A tot volt del montant de la xemeneia, una cortineta de roba de rovell, i als escudellers un farvalà de paper verd tot florejat. El còs general de la cuina està revestit am rejoles blanques, de Valencia, am dibuixos de fulles i flors verdes i rosades. A l’esquerra del fons, una finestra, oberta, i en l’empit dos testos am dugues clavellines molt gemades plenes de clavells blancs i rosats. Per aquesta finestra’s veu, entelat per la boirina, un panorama de cases i fàbriques am les altes xemeneies ben fumades: a l’ultim terme, sortint per clar, la franja del mar, sota un cel tèrbol, emboirat per les glopades de fum de tot el dia. Al primer terme de la dreta, la porta de l’escala, am trucador i am reixeta pera mirar qui demana. A l’esquerra, dugues portes que comuniquen als dormitoris. Al davant de l’aigüera, que no vingui al centre de l’escena, una taula de fusta de pi, am les ales plegades. Del sostre, caient al mig de la taula, penja un quinqué, amb el pampol guarnit a tot volt per un serrell de paper verd. A l’angol de la dreta, un armari cantoner, ple d’objectes de pisa de tota mena i altres utensilis apropriats. A la paret de la dreta del fons, cada un enquadrat en un marc ben senzill, els retrats d’en Pi i Margall i d’en Clavé; i a l’altre costat, dos o tres quadros am diplomes i un dibuix caligrafic. Convenientment repartides per l’escena, unes quantes cadires de boga pintades de negre, am viuets grocs. Arran de l’aigüera, penjat en un clau, un aixuga-mans. En un angol de la cuina, una escombra i una xemeneia portatil. Hi ha un fogó encès, amb una olla a sobre. A l’aigüera, un gibrell amb escarola en remull. Damunt dels fogons, un canti de vidre, un saler, un ventall i una mistera.

Es al caient de la tarda, a la vigilia de Pasqua Florida.

Escena I

(La Madrona, sola. Seguidament el Xic)

(La Madrona està asseguda vora la taula, en una cadira mitjana, surgint uns mitjons. Vesteix modestament i am netedat. Va amb ulleres. Als seus peus té un cove de roba blanca, acabada de plegar. Arriba’l Xic per la primera porta de la dreta. Aquest va vestit amb americana i ermilla de cotó blau, pantalons de vellut negre, gorra de seda, deslluida; camisa de teixit de cotó de color grisenc; mocador vermell al coll; espardenyes blanques, tapades, i mitjons vermells, tot força usat, però nèt. Porta a la mà una botija buida i una fiambrera embolicada amb un mocador blau. Es un xicot molt fatxenda i endreçat, de caracter alegroi i decidit, i en certs moments tabalot.)

Xic (desde la porta) Com treballem, Madrona!

Madrona (somrient) Hola, Xic.

Xic Encara no plegueu?

Madrona Ara, desseguida.

Xic Apa, apa: deseu les eines i a cobrar s’ha dit. Jo, estona ha que tinc la setmanada a la butxaca.

Madrona Doncs jo espero que me la portin.

Xic (entrant) Me sembla que avui cobrareu tard.

Madrona I això? Per què?

Xic Perquè un dels vostres pagadors s’ha envescat a la barberia capdellant una discussió molt seria.

Madrona Ai, Senyor! No curarà mai, el meu home!

Xic Oh, i que’n sap, en sap d’enraonar!

Madrona Sempre retreu lo mateix. No pot parlar de ningú més que d’en Pi i Margall i d’en Clavé. No sé pas lo que li han dat, aquests homes.

Xic No veieu que’l Passarell és corista i politic, tot d’una peça?

Madrona (amb extranyesa) Corista i politic?

Xic Sí: és un aucell federal.

Madrona A la seva edat ja no hi hauria d’estar per aquestes cabories.

Xic De què’n dieu cabories! De l’art i de la politica?

Madrona Es clar que sí.

Xic Què’ns quedaria an els pobres si no tinguessim aquestes distraccions? Tot lo dia estariem ensopits.

Madrona Això és bo pels joves.

Xic Pels joves i pels vells. Si avui hi ha vell que encara fa la pols al minyó més presumit. I, si no, ja ho veureu aquest vespre, que sortirem a cantar les Caramelles.

Madrona (decidida) Ah! Lo que és a casa no vingueu pas. Després en tota la nit no podria dormir. Si’m trenquen el primer sòn, a l’endemà no soc bona pera res.

Xic Sembla mentida que sigueu la dòna del Passarell! Vaia una passarella n’hi ha de vós!

Madrona Ja se sap que les femelles no canten.

Xic Es cert; però escolten al mascle.

Madrona (rient) Vés, vés, gat dels frares!

Xic Tant és que feu com que digueu: a mitja nit “La Fraternitat” vindrà a fer-vos una cantada. Ja cal que tingueu amanides unes quantes dotzenes d’ous i un parell de conills o de pollastres.

Madrona Si heu de refiar-vos de lo que jo us dongui…

Xic Ah! Que no heu vist les nostres cistelles?

Madrona No. Se pot dir que, en tot avui, no m’he mogut de casa.

Xic Són guarnides am llaços de seda de tots colors, i am flors naturals, tant naturals que lo que és aquesta nit no podran pas dormir les papellones.

Madrona (rient) Ai, ai! Per què?

Xic Perquè’ns seguiran el rastre.

Madrona Qui us-e les ha guarnides?

Xic La Roseta, la meva xicota, que pera aquestes coses té les mans de plata.

Madrona Així sí que cantaras am gust.

Xic Am gust i afinació, com a l’òpera. I que cantem unes peces de primera: totes d’en Clavé.

Madrona Bé hi deureu anar, a casa la Roseta?

Xic No caldria sinó!

Madrona Veiam, veiam.

Xic (cambiant de to) Què me’n dieu de la meva promesa?

Madrona Ah! Prou és una noia ben maca i bona treballadora.

Xic (content) I am molta moral.

Madrona Sí: és molt entenimentada.

Xic I en Fidel, què fa? Sembla que les noies no li agradin.

Madrona No n’hi sento parlar mai.

Xic Ben al revés d’elles. No’n té poques d’encisades!

Madrona Vols dir?

Xic Haurieu de sentir allà a la fàbrica com l’alaben les urdidores i les rodateres!

Madrona Encara és jove pera casar-se.

Xic Jo també ho soc, i ja arrecono diners pera comprar els mobles.

Madrona Es a dir que vas per niu?

Xic Ja recullo brossa.

Madrona Doncs, en Fidel ni hi pensa.

Xic Jo estic en que aquest xicot no estimarà mai a cap dòna mentres vós visqueu.

Madrona (molt contenta) Ai, pobra de mi!

Xic Es que sí que us estima! Ja ho veig: com que vós vau recullir-lo…

Madrona El pobret!

Xic Vaia una poca-vergonya devia ser, la seva mare!

Madrona No diguis aquests disbarats!

Xic Doncs, perquè’l llençava!

Madrona (acabant de surgir els mitjons i desant les ulleres) Deixa-m endreçar aquest cove.

Xic (anant-se’n) Jo me’n vaig a sopar i a mudar-me una mica.

Madrona Adéu, noi, adéu.

Xic (girant-se) Ah! Ja me’n distreia.

Madrona Què hi ha de nou?

Xic Quan vingui’l Passarell, digueu-li que no’s mogui de casa sense que’s vegi am mi. Hem de parlar d’allò que ell ja sap.

Madrona Està bé.

Xic Digueu-li que també vindrà en Boira.

Madrona Que’n teniu avui, de trafecs!

Xic Tots tres hem d’anar a comprar les atxes pera aquesta nit.

Madrona Que heu de fer lluminaries?

Xic Sí. Pera cantar, dòna! I pera veure-ns les cares!

Madrona Fatxendes!

Xic Bé: me’n vaig cap a dalt, que la mare estona ha que deu esperar-me. Endavant, Madrona.

Madrona Adéu, noi. Que sopis de gust.

Xic Gracies. Igualment. (La Madrona s’ajup pera agafar el cove. Apareix Don Albert per la primera porta de la dreta.)

Escena II

(Els mateixos, més Don Albert)

Don Albert (desde la porta) Ave Maria…

Xic Mireu, Madrona.

Madrona (girant-se, deixant el cove a terra) Qui demana?

Don Albert Un servidor.

Madrona (avançant, admirada, cap a la porta) Què se li oferia?

Don Albert Que per casualitat és aquí on viu una tal Madrona (fent memoria), Madrona…

Madrona Casals? (Tant la Madrona com el Xic miren a Don Albert extranyats i am prevenció.)

Don Albert Just: Madrona Casals, casada amb en Jaume Boter, de motiu Passarell.

Madrona (molt sorpresa i un xic espantada) Sí, senyor… Aquest és el meu home.

Don Albert Ah, ah! Per vostès vinc.

Madrona (am veu tremolosa) Per nosaltres?… Pot-ser no som nosaltres…

Don Albert (mirant fixament an el Xic) Els noms no menten. I aquest minyó… qui és?

Madrona (més espantada que de primer) Un vehí, un amic molt entrant de casa, que viu al pis de dalt.

Don Albert (somrient) Ah! Molt bé.

Xic (acostant-se a la Madrona, en veu baixa) Madrona: voleu que m’esperi?

Madrona (molt espantada) No, Xic, no!

Xic (també en veu baixa) No resteu…

Madrona (fingint serenitat) Gracies, gracies.

Xic Doncs, fins després. (Se’n va poc a poc, molt recelós, per la primera porta de la dreta. A Don Albert.) Estigui bo.

Don Albert Passi-ho bé, jove.

Escena III

(Els mateixos, menys el Xic)

Don Albert Vostè ja no deu recordar-se de mi, veritat?

Madrona No, senyor. No tinc present haver-lo vist mai.

Don Albert (fent una rialleta, molt amable) Doncs m’ha vist i ha parlat am mi una altra vegada.

Madrona Pot-ser sí. Però com que una ja és d’edat…

Don Albert Es clar. De quan jo li parlo fa molts anys. Veurà: m’explicaré. (Signant pera seure.) Me permet?

Madrona Segui, segui, que deu estar cansat de pujar l’escala.

Don Albert (seient) Doncs, bé: li faré memoria.

Madrona (sempre molt recelosa) Digui.

Don Albert ¿No recorda, farà cosa d’uns vinticinc anys, que un diumenge, allà a mitja tarda, no sé si en aquesta mateixa casa o en una altra de per aquestes barriades, va presentar-se-li una senyora ja d’edat avançada, en companyia d’un senyor molt més jove que ella?

Madrona Que van dur-me en Fidel pera que’l criés?

Don Albert Sí: van dur-li un nen de pocs dies.

Madrona (persistint) En Fidel.

Don Albert Just.

Madrona Es clar que me’n recordo!

Don Albert Doncs aquella senyora era l’avia, i aquell senyor… jo mateix. Se’n recorda bé?

Madrona Sí, senyor, sí. Però, la veritat, vostè no’m ve al pensament. Han passat tants anys!…

Don Albert Vinticinc!

Madrona Aquella senyora sí que, si me la presentaven, me sembla que la coneixeria.

Don Albert La pobra ja és morta, al cel siga! (Curt silenci i cambi de to.) I el noi, què s’ha fet?

Madrona (entrant en confiança) Està am nosaltres. Si’l veia!… Ja és tot un home. Es més guapo!… I molt enlletrat, segons diuen. Té molt cap, molt! Miri. (Senyalant els quadros de l’esquerra.) Tots aquests quadros són premis que va guanyar quan anava a estudi.

Don Albert Ja n’estic enterat, de la seva aplicació. Veig que no va anar a raure en males mans. El pobret, en mig de la seva desgracia, va tenir la sort de trobar lo que podriem dir-ne uns bons pares. Vostè, pera ell, ha sigut més que una dida.

Madrona El meu fill, si sempre l’he estimat tant!

Don Albert No’n dubto pas.

Madrona (seient) I vegi quina cosa més extranya: quan era menut, menut, el volia portar a la Borderia.

Don Albert (molt sorprès) Per què?

Madrona Veurà: quan vostè i aquella senyora van confiar-me’l pera que’l criés… se’n recorda?… van dir-me que vindrien a pagar-me…

Don Albert (humiliat) Es ben cert.

Madrona Passa un mes i no’s presenta ningú; en passa un altre i un altre, i res… I, és clar, com que jo no sabia qui eren els seus pares, ni com se deien, ni aon vivien, un dia vaig dir al de casa: “Què’n fem d’aquest infantó, si tampoc cobrem el didatge? Si ells no’l volen, per què l’hem de voler nosaltres, que no hi tenim cap obligació?” Res: una mala pensada.

Don Albert Però vostès són tant bons que no’s van despendre d’ell.

Madrona No, senyor, no! No vam poder! Estava tant avesada a breçolar-lo i a cantar-li cançons!… Com que a nosaltres se’ns en havia mort un, de nen… Ens va fer una recança deixar el breçol buid!

Don Albert I per aquest motiu vostès no van abandonar-lo.

Madrona Encara que no hagués sigut per això. Vam pensar: “Vès quina culpa té’l pobre infant si’ls seus pares no’l volen!…” I ens el vam afillar.

Don Albert Perfectament.

Madrona (amb humilitat) Hem fet per ell tot lo que hem pogut, uns tristos treballadors com som.

Don Albert La seva mare’ls està molt agraida.

Madrona (am sorpresa i ansietat) Però, que és viva la seva mare?

Don Albert Gracies a Déu, sí. Ella m’ha enviat…

Madrona Ella mateixa?

Don Albert Sí. Pera saber noticies del noi. La bona senyora està disposada a regonèixer en Fidel com a fill i a tenir-lo pera sempre més al seu costat.

Madrona (molt admirada) Al seu costat?

Don Albert (am somriure persuasiu) Naturalment.

Madrona Què!… Vol que’l noi ens deixi? Això no pot ser! Ell és nostre! És meu!

Don Albert No’s desconsoli i escolti am serenitat.

Madrona Jo no vui que en Fidel se’n vagi! Ara que ja és gran! Perquè’l llençaven!

Don Albert La seva mare era molt joveneta quan va posar-lo al món… Un fals amor… una boja passió… Ja se’n pot fer càrrec.

Madrona Tot lo que vulgui. Però, fins ara no s’ha recordat d’ell?

Don Albert Se n’ha recordat sempre. Actualment s’han vençut tots els obstacles: la senyora és viuda, se troba sola i amb una gran fortuna. Jo soc el seu administrador.

Madrona (espurnejant-li’ls ulls) Si’l noi ens deixa, tant jo com el meu home’ns morirem de tristesa!

Don Albert La seva mare m’ha donat facultats pera tot.

Madrona I com quedarem nosaltres?

Don Albert (pausadament) Donya Lluisa (aquest és el nom d’ella), en recompensa al desinteressat amor a i l’honradesa de vostè i el seu marit, està disposada a passar-los una pensió vitalicia, l’assignació de la qual deixa a la voluntat d’en Fidel.

Madrona (am dignitat) Nosaltres no volem res. No demanem res. No més volem el noi!

Don Albert No diu vostè que l’estima tant?

Madrona Molt! Més que ane mi mateixa.

Don Albert (somrient i en to persuasiu) Doncs, sent aixís, per què no vol sacrificar-se una mica, no més que una mica pera la seva felicitat?

Madrona Si ell n’és molt de feliç!

Don Albert Més ho seria si anés am la seva mare; i no perquè vostès no li duguin força voluntat, sinó perquè donya Lluisa (afortunadament pera ella) compta am més elements. No comprèn? Per molt que vostès l’estimin, an en Fidel; per molt que per ell se desvetllin… què serà, digui, què arribarà a ser, per més anys que visqui, si no troba una mà generosa que l’ajudi? Tota la vida haurà d’afanyar-se pel trist bocí de pa de cada dia; i quan sigui vell, si hi arriba; quan li manquin les energies, no’l voldran enlloc. Vostè ho sap més que jo… No està am mi?

Madrona (deixant-se convèncer) Ja ho veig, ja.

Don Albert I no seria una llàstima, una veritable llàstima, que un jove com ell, tant llest i tant instruit, se perdés per falta de medis?

Madrona (després de pensar-s’hi) Es clar que sí.

Don Albert Vostè, que és tant bona; vostè, que l’estima com una mare, no ha de consentir-ho, cregui-m; no ha de consentir-ho que siga sempre un escarras.

Madrona Què vol que faci, jo?

Don Albert Que procuri convence-l; que de la mateixa manera que vostè ha sabut fer-se estimar d’ell, ara sapiga també inspirar-li amor per la seva mare. A vostè, que coneix el cor d’en Fidel, no li costarà gaire conseguir que floreixi en ell una nova estimació.

Madrona (anant convencent-se) Pobra de mi!

Don Albert Faci-li veure clarament la situació en que avui se troba la seva mare. La pobra, am tot i les seves riqueses, sense ell no pot ser feliça.

Madrona Quina pena deu fer!

Don Albert Tot el dia en parla, d’en Fidel: és la seva il·lusió. I tant bona senyora que és! Quan la conegui’n quedarà enamorada. Es molt instruida, però molt modesta, i, en mig d’una gran senzillesa, una persona molt fina.

Madrona Ja ho crec, ja.

Don Albert (suplicant) Vegi, vegi si’l sap convèncer, an en Fidel. A vostè, més que a ningú, li pertoca fer-ho. La gloria més gran pera vostè serà veure-l ben feliç i fet un home.

Madrona I nosaltres el podrem tractar, com fins avui, de ben aprop?

Don Albert I per què no? No crec que ell els tanqui les portes de casa seva.

Madrona (am dignitat) Ell no!

Don Albert Donya Lluisa, tampoc.

Madrona Doncs, sent aixís…

Don Albert Què?… Digui.

Madrona Miraré de convence-l.

Don Albert Sí: procuri-ho. Vulgui que, a més de dida, tingui mare.

Madrona Sí; sí que ho faré.

Don Albert (aixecant-se) Gracies, moltes gracies! Déu premiarà la seva obra! (Cambiant de to.) Que trigarà gaire en Fidel?

Madrona (també aixecant-se) Els dissabtes acostuma venir tard.

Don Albert No escriu en el despatx d’una fàbrica?

Madrona Sí, senyor.

Don Albert (subratllant) Crec que també escriu en certs periodics… sinó que les seves idees… Bé: això rai. Ja l’amansirem.

Madrona Aquí tot-hom l’alaba.

Don Albert Ja sé que és un xicot de profit. Pot-ser és mellor que no l’hagi trobat.

Madrona Que no vol esperar-lo?

Don Albert No. Ja tornaré demà. Val més que vostè, mentrestant, el prepari. Convenci-l. Faci-li veure’l benestar que se li espera al costat de la seva mare.

Madrona No’n passi ansia.

Don Albert Jo tornaré demà al matí.

Madrona A quina hora?

Don Albert Per allà a les onze. (Se treu un targeter.) Tingui… (Mirant les bosses del targeter.) Es casual: no duc cap targeta. Bé: si per res soc util, Albert Comabella, Princesa…

Madrona (interrompent-lo, agraida) Gracies, moltes gracies.

Don Albert Celebro molt el conèixer-la.

Madrona Jo també, jo també a vostè.

Don Albert (dirigint-se cap a la porta) Fins a demà, si Déu vol.

Madrona Passi-ho bé. (Don Albert desapareix saludant am molta amabilitat. La Madrona’s posa a plorar. Llarc silenci.)

Escena IV

La Madrona, sola (pensativa i completament abstreta) Es clar que en Fidel… (Silenci curt.) Seria un cas de conciencia… (Silenci curt.) Ella li és mare… (Pausadament.) Jo… jo… (Cambi de to. Agafant el cove i tot anant-se’n.) Diners!… (Silenci.) Diners!… No! No! (Am convicció fonda.) Déu me’n guard!… Quina repugnancia!… Quina repugnancia! (Desapareix per la segona porta de la dreta. Després d’un llarc silenci torna’l Xic, mudat, en còs de camisa.)

Escena V

(El Xic, sol. Desseguida la Madrona )

Xic (am gran solicitut i en veu baixa) Madrona! (Curt silenci.) Madrona!

Madrona (sortint per la segona porta de la dreta) Ah! Ets tu, Xic?

Xic (amb ansia) Què hi ha de nou?

Madrona (molt alegra) Res, home, res.

Xic I aquell senyor?

Madrona Ah!… Ja ho sabras.

Xic (amb extranyesa) Que esteu alegra!

Madrona (rient) Molt, molt ho estic.

Xic Jo passava ansia… Jo he pensat mal.

Madrona Mal! Per què?

Xic (en veu baixa, no gosant-ho dir) Què us diré… Per en Fidel.

Madrona (rient) No, home, no. Ben al revés!

Xic Així, res. Ja estic tranquil. (Compareix en Passarell per la primera porta de la dreta. Va vestit amb americana i ermilla de cotó blau; pantalons de vellut de color d’oli; gorra de vellut negre, enribetada de trenzilla; camisa grisenca, de teixit; espardenyes blanques, tapades, i mitjons blaus; tot un xic apedaçat i ple de polsina i borra de cotó. Es un caracter expansiu, fresc i energic. Té’l cabell tot blanc i no porta pèl a la cara.)

Escena VI

(Els mateixos, més el Passarell )

Passarell (entrant, molt alegroi) Hola, gent!

Madrona Fins ara no t’han deixat anar?

Passarell Què vols dir, noia, què vols dir?

Madrona Què hi feies a cal barber, tanta estona? Sempre estaries garlant i discutint de les cançons i dels governs. Quan agafes les cartes…

Passarell Si tu sabies lo que hi faig a cal barber!…

Madrona Sí: enraonar mentre esperes tanda i dormir quan t’afaiten.

Passarell No pas avui. (Senyalant la cara.) Toca, toca… Vaia, toca, dòna, quina cara més fina! No’m trobes més guapot?

Madrona Ai! Déu te’l torni!

Passarell (treient-se la gorra i acostant-li’l cap) No sents quina olor que faig?

Madrona Sembla que estas molt content perquè has de sortir a cantar les Caramelles.

Passarell (posant-se la gorra) Ben nèt que sí! Però també ho estic per una altra cosa.

Madrona Que has tret la rifa?

Passarell Ja saps que mai prenc bitllet.

Xic Jo tampoc.

Passarell Té, noia, té. (Li dóna la setmanada, que porta embolicada en un pany del mocador.)

Madrona Dóna. (La compta.)

Passarell Ja està bé, dòna, ja està bé: quatre duros en peça i cinc caderneres senzilles.

Madrona Bé s’han de mirar els diners, per si n’hi hagués cap de fals.

Passarell Tota ho és de falsa, la moneda.

Madrona Tota? (Se’n va per la segona porta de l’esquerra a desar els diners.)

Passarell Pels pobres, sí. No veus que sempre’n fuig de nosaltres? (Cambiant de to i acostant-se an el Xic.) Què hi ha, Xic, què hi ha?

Xic Ja ho podeu veure. Aquí, esperant l’hora!

Passarell Eh que va anar bé l’ensaig general ahir vespre?

Xic De primera!

Passarell Vaia: si’ls de “La Calandria” i els de “La Rosa” tinguessin una engruna d’amor propri, lo que és avui haurien d’estar-se’n, de sortir a cantar les Caramelles. Sobre tot els de “La Calandria”.

Xic (una mica sorprès) Per què?

Passarell Perquè si senten els nostres cants… els poden rependre.

Xic Que voleu dir que no canten bé?

Passarell No.

Xic Mireu que tenen uns tenors!…

Passarell Jo no’m fico en les veus. Però on s’és vist tenir un sort per mestre?

Xic (amb extranyesa) El seu mestre és sort?

Passarell (sense convicció) Sí, home: una mica de l’orella esquerra.

Xic Mentres li quedi la dreta, rai.

Passarell No més pot sentir una banda de coristes.

Xic D’aquesta manera sí. (Torna la Madrona. Va a ventar el foc.)

Passarell Vès el nostre! Allò dóna gust! Sembla un lleó, quan ens dirigeix!

Xic (entusiasmant-se) Oh, sí, que’ns encoratja!

Passarell Aquells “Xiquets de Valls” dirigits per ell!

Xic Sembla que un s’hi troba!

Passarell Aquell (entonant) “Alcen torres de cinc pisos!…”

Xic Com ens hi extenem!

Passarell Allò són cinc pisos de notes!

Xic De primera! De reprimera!

Passarell Rellamp! Al nostre director no més li falta ser federal!

Xic (amb extranyesa) Que no ho és?

Passarell Està leri-leri pera fer-se’n.

Xic Ah!

Passarell Veus? En Fidel hauria sigut un bon mestre de cant.

Xic Ben nèt que sí!

Passarell Ell ha tirat més per la politica.

Xic Que voleu dir que també és federal?

Passarell Sí… (Sense malicia.) Però passa de la ratlla.

Xic Les cançons bé li agraden.

Passarell Perquè pensa com jo. (Transició.)

Xic Bé: me’n vaig, que comença a ser tard.

Passarell Vés, vés a sopar, Xic.

Xic Quan vingui en Boira, crideu-me, eh?

Passarell Sí, home.

Xic D’aquí després, doncs.

Madrona (desde’ls fogons, deixant el ventall) Adéu, noi.

Passarell (molt content) Amunt i crits! (El Xic se’n va per la primera porta de la dreta.)

Escena VII

(La Madrona i en Passarell)

Passarell Ja’m tens la mudada a punt?

Madrona Per què? Per aquest vespre?

Passarell I doncs? Que no haig d’empolainar-me?

Madrona Sí, home, sí. La trobaras a la cadira dels peus del llit.

Passarell D’això se’n diu una dòna diligenta!

Madrona Vaja, que no n’hi ha per tant.

Passarell Doncs, què vols que’t digui? Deixada?

Madrona No parlo per això.

Passarell Per què parles?

Madrona Perquè’t veig, així, tant cofoi…

Passarell Sí, que ho estic. I si’t deia’l per què… també ho estaries tu; i pot-ser més que jo.

Madrona (am curiositat, acostant-s’hi) Que no vols dir-m’ho? Diga-m’ho, home!

Passarell Espera-t. Deixa-m preparar-te pera rebre’l cop.

Madrona (fent-li denteta) Doncs jo també’n tinc una, d’alegria, de segur més grossa que la teva.

Passarell Perquè aquest vespre venim a fer-te una cantada?

Madrona No… No és per tant poca cosa.

Passarell Què és?

Madrona Ja t’ho diré una altra hora.

Passarell Com que no deu ser com la meva…

Madrona (am manefleria) Què és, què és?

Passarell Rumia, dòna, rumia.

Madrona (després d’un curt silenci) Que t’han apujat la setmanada?

Passarell No!…

Madrona Que t’han fet contramestre?

Passarell Tampoc.

Madrona (afalagant-lo) Doncs, què és? Diga-m’ho, Jaume, diga-m’ho.

Passarell Veig que no ho endavinaries mai. Escolta. (Acostant-s’hi i treient-se un diari de la butxaca que té per nom “El Cor del Poble”.) Veus? Veus aquest diari?

Madrona (no donant-hi importancia) Ah! Això volies dir?

Passarell Espera, dòna!

Madrona Vaia una catacoria!

Passarell (am molt enfasi) El veus aquest diari?

Madrona Sí. Què porta de nou?

Passarell Un escrit molt ben tramat.

Madrona Què diu? Que anirem tant bé?

Passarell (un xic molestat) Mai seras una dòna enlletrada.

Madrona I, tu, que’n saps de lletra?

Passarell No. Però, sense saber-ne, l’estimo molt.

Madrona Bé: què porta, què porta de bo aquest paper?

Passarell Un escrit del noi, un escrit molt ben conjuminat.

Madrona Com ho saps?

Passarell Perquè l’he sentit llegir.

Madrona Ane qui?

Passarell An en Ramonet. L’ha llegit a la barberia, quan estava plena de gent esperant pera afeitar-se. Que bé ho ha fet aquell noi! Amb aquell picarol que té! Tot-hom l’escoltava com un predicador. Els fadrins han parat la feina… Estaven encantats, am la navaja a la mà. Ningú tenia prou boca pera alabar-lo, an en Fidel. M’he afectat de debò.

Madrona I com ne diuen d’aquest diari?

Passarell “El Cor del Poble”. Així que en Ramonet ha estat llest, jo sí que, poc a poc, pera que ningú se n’adonés, l’he pinsat del damunt del banc.

Madrona Per què?

Passarell Perquè, quan an el Xic li vagui, ell, que té lletra, vui que’l llegeixi en veu alta pera que’l sentis. Ja veuras quina explicació.

Madrona Es a dir que l’has pres?

Passarell Sí. No ho ha vist ningú, no’t pensis.

Madrona Però això està mal fet.

Passarell Per què?

Madrona Perquè és fer guerra an el noi.

Passarell Com s’entén! Jo faig guerra an el noi?

Madrona Es clar que sí. Vès, tant d’hora que és!

Passarell I què?

Madrona Encara deurà anar molta gent a la barberia, i si demanen aquest diari, per culpa teva, no podran llegir l’escrit d’en Fidel.

Passarell (molt sorprès) Eh!…

Madrona Vaia unes coses de fer!

Passarell Saps, noia…?

Madrona Què?

Passarell Saps, noia, que pot-ser tens raó?

Madrona I tanta! On s’és vist que un pare vagi en contra d’un fill?

Passarell No, dòna! No ho he fet pas am malicia.

Madrona Sí… però, mira.

Passarell (donant-se) Vaia: diguem errada.

Madrona I tant!

Passarell Ja veuras: me’n vaig a tornar-lo.

Madrona Sí, vés, vés. (Curt silenci.)

Passarell No’n diguis res an en Fidel.

Madrona No, home, no. Vés, vés, i torna aviat.

Passarell Desseguida. Amaneix el sopar, mentrestant. (Anant-se’n, tot matxucant, inconscientment, el diari.) Es que sí que he comès una mala acció!

Madrona Apa, vés, home, vés.

Passarell No me’n sé avenir que jo… justament jo… Re, re: ja està fet. Diguem errada. (Desapareix per la primera porta de la dreta.)

Madrona N’hi ha un feix d’aquest home! (Va als fogons. Llarc silenci. Seguidament compareix en Fidel. Va am vestit de llana de to cendrós, camisa blanca, planxada, corbata fosca am bagues, barret tou, negre, i sabates negres. Porta bigotet, castany. Es un temperament de cor tendre i varonil alhora, convençut i serè a l’exposar les seves idees.)

Escena VIII

(La Madrona i en Fidel)

Fidel (desde la porta, de cara a l’escala) Que trigareu gaire? (Curt silenci.) Està bé. Torneu aviat. (Girant-se.) Bones tardes, mare.

Madrona (riallera) Déu te guard, Fidel. No’m creia pas que pleguessis tant aviat.

Fidel Avui he acabat d’hora.

Madrona (am recança) Jo ho hagués sabut!

Fidel (treient-se la setmanada de la butxaca, embolicada en un troç de paper d’estraça) Teniu.

Madrona (fent-li una festa) Bon minyó.

Fidel Veiam si trigarà gaire’l pare.

Madrona Deixa-m desar aquests diners a la calaixera. (Desapareix per la segona porta de l’esquerra.)

Fidel Aneu, aneu. (Se treu de la butxaca de l’americana un número del periodic “El Cor del Poble” i va a llegir-lo aprop de la finestra. Després d’un llarc silenci torna la Madrona.)

Madrona (acostant-se, somrient i poc a poc, an en Fidel pera mirar lo que aquest llegeix) Què és, què és això que llegeixes?

Fidel (amb indiferencia) Re: un diari.

Madrona (am tendresa) Que és aquell que porta allò teu?

Fidel (somrient i un xic extranyat) Com ho sabeu?

Madrona Oh! Deixa-ho córrer. (Mirant fixament el periodic.) Ja m’ho llegiras, eh?

Fidel (am molta tendresa) Per què voleu que us ho llegeixi?

Madrona Pera coneixe-ho. Diu que és tant bonic!

Fidel Podeu comptar!… (Cambiant de to.) Bé: que no sopem, mare?

Madrona Si: ara desseguida. Vaig a parar la taula. (Para la taula. De primer hi extén unes estovalles blanques, am vies blaves, i després hi posa un pa sencer, el porró i tot el serviment pera tres persones.)

Fidel Ja podeu començar, que’l pare s’ha arribat fins a l’estanc.

Madrona Fins a l’estanc?… El mentider!

Fidel Per què ho dieu?

Madrona Ni sap lo que s’empatolla pensant en les Caramelles.

Fidel Que n’està d’atrafegat!

Madrona (tot parant la taula) Oh, sí!

Fidel En un dia com avui se treu un feix d’anys de sobre. Sembla que torni al bo de la seva joventut.

Madrona Doncs, mira: quan erem promesos no estava tant per cançons com ara. Tenia més taleia am mi.

Fidel I bé, dòna: deixeu que’s diverteixi!

Madrona Que faci lo que vulgui. Però, creu-me, m’amoïna am tanta societat coral. D’ençà que n’és president no pensa en res més en tot lo dia. La somnia i tot. Hi ha nits en que no sé pas lo que s’embolica amb els primers i els segons, i amb els segons i els baixos. Quina passió li ha agafat!… Ja’t dic jo que va tenir un bon acert el que li va treure Passarell.

Fidel Si diu que quan era jove li pagaven els estudis pera cantant d’òpera…

Madrona Fill, tenia una veu d’angel! Però, ja t’ho he dit, no hi estava encegat com ara en el cant. Se va ataleiar més am mi.

Fidel Aixís, doncs, vós li vau esguerrar la carrera…

Madrona Va dir que’l teatre no li tirava.

Fidel (rient) Quina llàstima que avui no sigui tenor!

Madrona Més m’ho estimo. D’aquesta manera sempre’l tinc a casa. (Va als fogons a preparar el sopar.)

Fidel Amb una mica més, avui vos serieu tenora.

Madrona (rient) Ah, plaga! (En Fidel se posa’l periodic a la butxaca i va a mirar per la finestra. La Madrona, mentrestant, deixa una plata plena d’escarola a la taula i l’amaneix. Després llesca pa. En Fidel arrenca un clavell d’un test de la finestra.)

Fidel (olorant la flor) Com se coneix que ja és aquí la Primavera!

Madrona (llescant pa) Que triga aquell!

Fidel Quins clavells teniu més xamosos, mare!

Madrona (molt contenta) Eh, quina florida?

Fidel Com han crescut aquestes clavellines!

Madrona Són aquells esqueixos que van donar-me.

Fidel (acostant-se a la taula) Quina olor més forta i agradable! Serieu bona pera jardinera.

Madrona Jo tingués un bon hort, que ja veuries quin bé de Déu de flors hi hauria. M’agraden molt les flors.

Fidel (mirant el clavell) Prou que’s veu. (Curt silenci.) Si ara jo tingués xicota…

Madrona Què faries? Fidel Li daria aquest clavell.

Madrona Si no’n tens és perquè no vols.

Fidel (am molta tendresa) La meva xicota… sou vós. Vós sou la meva promesa estimada. (Acostant-li’l clavell a la cara.) Teniu: oloreu-lo.

Madrona (apartant-li la mà) Vés, vés a fer-ho a una de jova.

Fidel Preneu: us en faig present.

Madrona Me’l dónes?

Fidel Sí: de tot cor.

Madrona (acceptant-lo joiosa) Doncs, me’l quedo. (Agafa una copa de dins l’armari.)

Fidel Què voleu fer?

Madrona Ja ho veuras. (Aboca aigua a la copa i després hi posa’l clavell.) Aixís, en fresc, no’s marcirà tant aviat.

Fidel Veieu? Això que heu fet, les noies enamorades també ho fan.

Madrona (fent una rialleta) Prou que ho sé. Aquest clavell, pera que’t consti, jo, demà, en nom teu, el faré a mans d’una persona que t’estima molt.

Fidel (am delicadesa) Mare: a vós no us escau…

Madrona Ja’n parlarem. (Posa la copa amb el clavell dalt dels escudellers. Torna’l Passarell.)

Escena IX

(Els mateixos, més el Passarell)

Passarell Ja torno a ser aquí.

Madrona Apa, doncs: que sopem?

Fidel Sí, sí, sopem. (Va a rentar-se les mans a l’aigüera.)

Passarell (baix, dissimuladament, a la Madrona) No li has dit pas res d’allò?

Madrona No, home, no.

Passarell Ah! Ah! (Va a rentar-se les mans. Curt silenci. Després d’haver-se aixugat.) Som-hi, doncs?

Fidel Som-hi. (En Passarell seu al cap de la dreta de la taula i en Fidel al de l’esquerra. Curt silenci.)

Passarell Que ja és amanida aquesta escarola?

Madrona Sí.

Passarell (acostant-li la plata) Doncs, apa, pren, Fidel.

Fidel No. Serviu-vos vós, pare.

Passarell (servint-se) Vinga! (Tot servint-se, a la Madrona.) Seu, dòna. Seu i menja. (La Madrona seu al mig de la taula, de cara al public. Van servint-se i menjant. El Passarell va als fogons a pendre un pols de sal i l’espargeix a l’escarola del seu plat.)

Fidel Pare.

Passarell (tot espargint la sal) Diga-li.

Fidel Com aniran aquest vespre les Caramelles?

Passarell Haguessis vingut a l’ensaig general!

Fidel Que aniran bé?

Passarell Ja ho crec! No saps quines peces cantem?

Fidel Sí: ja van dir-m’ho.

Passarell Eh, que tenim gust?

Fidel Sí. Ah! Les cistelles m’agraden. Les heu guarnides amb art.

Passarell I am flors naturals, perquè llencin olor.

Fidel Llàstima que demà ja seran marcides.

Passarell Ah!… Però lo que és avui faran cop.

Madrona Apa, esteu?

Passarell Sí. Vés portant menjar, que’t donarem l’abast.

Madrona Vaja. (Retira la plata de l’escarola i va als fogons.)

Passarell Bevem-hi. (Beu amb el porró. Va vesprejant. Per la primera porta de la dreta compareix en Boira, tot capficat i un xic afonic. Aquest va vestit amb americana i ermilla de cotó blau; pantalons de vellut, de color de pansa; gorra de seda, negra; camisa de teixit de cotó, moradenca; espardenyes blanques, tapades, i mitjons blaus. Porta un mocador de cotó blau, lligat al coll. Té’l cabell gris, i no du pèl a la cara. Es un caracter ingenuu, sense voluntat ni criteri propris.)

Escena X

(Els mateixos, més en Boira)

Boira (desde la porta) Ep!…

Passarell (deixant de beure) Hola, noi! Té, beu, si ja has sopat.

Boira No. No’m vinguis am refrescants.

Passarell Apa, que’l donen!

Boira Que’l donguin! Faran bons negocis.

Fidel Sou servit?

Madrona Té raó. Ni tampoc li haviem dit res.

Boira Gracies. Ja ho he fet.

Passarell Doncs, beu, home! Beu, que és bo. (La Madrona aboca en una plata l’olla de les mongetes i després la serveix a taula.)

Boira No vui begudes fresques.

Passarell Si això és inflamatori!

Boira No tinc set.

Passarell Tu mateix. Té, Fidel. (Li ofereix el porró. En Boira’s passeja, malhumorat, per l’esquerra.)

Fidel Vinga. (Beu.)

Passarell (posant-se mongetes al plat) Ja estas a punt, Boira?

Boira Sí: a punt de tirar el cap per les parets!

Passarell (molt sorprès) Bo! I ara?

Boira Per xo he vingut, pera donar-te’l descàrrec de que aquest vespre no compteu am mi!

Passarell (més sorprès que de primer) I això? Que hem renyit?

Boira No, home, no. (La Madrona va als fogons i fregeix en una paella tres talls de bacallà, servint-los a taula així que estan.)

Passarell I doncs?

Boira Que no’m sents? Que no’m sents enraonar?

Passarell Què vols dir?

Boira Que no estic bé de veu! No sents quin rogall?

Fidel No’s nota pas gaire.

Madrona (an en Fidel) Noi: que no menges?

Fidel Ah! Sí. (Se serveix mongetes.)

Passarell (an en Boira) Bé: deixa-t de coses.

Boira Es que estic molt enrogallat.

Passarell Ja’t passarà, cantant.

Boira Mireu que’n soc de desgraciat! Justament avui he anat a costipar-me!… Ja no haurien de dir-me Boira!

Passarell Però, com ha sigut?

Boira Cah!… Estava suant, i aquell beneit del nuador ha esbotzat uns papers que feien de vidre d’una finestra de la quadra…

Passarell Ui, que ets delicat!

Boira I m’ha agafat de ple a ple una canalada d’aire que m’ha enfosquit la veu.

Passarell Bé, bé, mira: vaig a fer un crit an el Xic, i, en havent sopat, ens en anirem tots tres a comprar les atxes.

Boira En això no m’hi faré escàs; però, lo que és a cantar, no us refieu pas de mi aquesta nit.

Passarell No siguis espantadiç! (Va a cridar an el Xic per la finestra.) Xic!

Xic (desde dalt) Què hi ha?

Passarell Baixa, que’l meu cunyat ja és aquí. (Curt silenci. Torna a asseure-s.) Apa, que aquell noi diu que ve desseguida.

Fidel No és secretari de la societat, el Xic?

Passarell Sí: ell, secretari perquè és jove i enlletrat; jo, president perquè soc vell i corista d’experiencia. En aquesta casa hi viuen dugues autoritats de l’art.

Madrona (movent el cap, tot menjant) Ah, carrincló!

Passarell (a la Madrona, fent-li una festa) Ja veus si n’he fet de carrera, am tot i no tenir estudis.

Madrona On vas a parar!

Fidel Com us ho arregleu pera firmar els documents?

Passarell Molt senzillament: el Xic escriu el meu nom a baix, i jo, a sota, hi faig un gargot impossible d’estrafer.

Boira (completament abstret) Si jo’m pogués fer passar aquest rogall!

Passarell Això no és res. Tu, Madrona: després arriba-t fins a can Feliu a comprar un petriconet de rom del bo, que’l cremarem amb uns quants terrocets de sucre. Apa, que n’hi haurà pera tots dos.

Boira No’m farà res!

Passarell Sí, home. Amb unes quantes cullerades que’n prenguis se t’estovarà desseguit la gargamella. No hi ha com el rom cremat pera posar la veu a to. (Compareix el Xic, vestit de negre i am barretina vermella. Porta un distintiu en el trau de la solapa.)

Escena XI

(Els mateixos, més el Xic)

Xic Bona nit i bon profit. (Tots li tornen.)

Madrona Gracies, noi. Igualment.

Passarell (oferint-li’l porró) Té: vols beure?

Xic Bevem. (Beu tot xarricant. El Passarell el mira content.)

Passarell (an en Fidel) Eh, que fa goig el Secretari?

Fidel Li escau la barretina.

Passarell Tant ben plantat! Tant presumit!

Xic (deixant de beure) Renoi! Quin xarel·lo pels espants!

Passarell Es bo, eh?

Xic De primera!

Passarell Es de la “Cooperativa”. No hi ha trafica, no.

Xic Prou que’s coneix.

Passarell Seu, si vols.

Xic Seiem. (Seu entorn de la taula, d’esquena al public, i caragola un cigarret.)

Passarell Aixís, home! (Curt silenci.)

Xic (an en Boira, tot encenent el cigarret) I vós, que no us mudeu?

Boira La veu hauria de mudar!

Xic Jo, ja estic preparat.

Passarell Tu: mira què diu en Boira.

Xic Què diu?

Passarell Que aquest vespre no comptem amb ell.

Xic Tot avui que’s queixa.

Passarell Diu que té la llengüeta espatllada.

Xic Vès per què no ha de venir!

Boira Que voleu fer-me comprometre?

Passarell No, home! Lo que volem és que vinguis am nosaltres. Què faras, si’t quedes a casa?

Boira No veus que estic impossibilitat pera cantar?

Passarell Vine i no cantis: fes-ho veure.

Boira No: el cor se me n’hi aniria i us faria perdre.

Passarell No tinguis por.

Madrona Deixeu-lo estar! Que sou amoïnosos! Sembla que les cançons us enterboleixin el seny.

Passarell Madrona! Mira que desafines!

Madrona No sé per què heu de pregar-lo tant. No sentiu que no’s troba bé?

Passarell Si no té res.

Madrona Ho tinguessis tu! Quina deria amb el cant.

Passarell Amb el cant i am la politica. Mira-te’ls. (Senyalant els quadros de la dreta.) Aquests són els meus guies: en Pi i en Clavé. L’un per les idees, i l’altre per les cançons. Ells són els meus déus. Si gosés, els faria lluminaries; però an aquests homes no’ls agraden.

Xic Molt ben dit!

Passarell Que consti!

Xic (an en Fidel) Ah, tu, Fidel! Saps que avui a la fàbrica’ns hem picat les crestes jo i en Sebastià?

Fidel Per què?

Xic Perquè m’ha tirat certes indirectes agraviatories que anaven per nosaltres.

Passarell (indignat) Aquell mussol?

Xic Sí. Té molta rabia an els coristes. Diu que sortir a cantar les Caramelles fa retrògrade.

Fidel I ell, que no canta re?

Passarell (més indignat que de primer) Ane mi’m tracta d’aquesta manera? Hi ha ningú més lliberal que jo?

Xic Diu que la Pasqua solament la celebren els reaccionaris, i que les Caramelles és cosa de nois.

Boira Oi que no, Fidel?

Fidel No. Les Caramelles, ben enteses, són un cant a la joventut eterna, a l’amor. Són una salutació a la Primavera.

Passarell (entusiasmat) Penses com jo!

Fidel (an el Xic) Quan el vegi-s an en Sebastià, diga-li que lo trist és lo que fan altres agrupacions corals.

Xic (am fruició) Què fan, noi, què fan?

Fidel A la diada d’avui no més canten cançons poca-soltes i grolleres, escarni totes de l’art i de la vida.

Passarell Nosaltres cantem “Les flors de Maig”.

Fidel Bé.

Passarell I “Els Xiquets”.

Fidel També.

Passarell Es que, si no…

Fidel Lo més trist encara és veure coristes sense conviccions.

Boira Ah! Això no!

Fidel Que no?… N’hi ha que lo mateix van a festejar an els seus redemptors que an els seus tirans.

Passarell Això, això és lo que jo sempre dic!

Xic Jo també.

Boira I jo!

Fidel Cantar no més que pel gust de cantar, pera mi és perdre’l temps! Els coristes… compreneu?… haurieu d’estimar i enaltir els ideals del poble. Tot-hom és util en el món: qui cantant, qui escrivint, qui treballant. Però creieu-me: haurieu de tenir un fi enlairat. Perquè, sabeu lo que passa, de la manera que actualment esteu constituits?

Passarell Què?

Fidel Que la majoria de vosaltres i dels vostres mestres no cumpliu cap missió profitosa, com si mai haguessiu comprès l’obra d’en Clavé. Per això se us mor a les mans.

Xic Ben xafat, Fidel!

Passarell Oh! Anem a pams, anem a pams…

Fidel (an el Passarell) Que no hi esteu am lo que dic?

Passarell No pas del tot.

Boira Jo tampoc.

Xic Doncs jo sí!

Fidel I si us deia que no corresponen prou al nostre temps les peces que canteu?

Passarell (molt admirat) No! Què dius ara?

Fidel Lo que sentiu.

Passarell Que hem de tirar-les a recó?

Fidel No. Canteu-les, amb amor; venereu-les com un tribut al passat; però, això sí, fent via endavant. Els camins de la vida cada dia s’hermosegen i s’allarguen més.

Passarell Això és cert.

Fidel Jo, si us haig de parlar am franquesa, no sento entusiasme per les agrupacions corals.

Passarell (aterrat) Per què?

Fidel Que us diré? No m’engresca lo que canteu; no’m satisfà la vostra organisació. Les cançons us fan l’efecte d’un narcotic que us adorm els sentits… Els vostres casinos són planters de presidents; les vostres juntes, espurnes de govern.

Passarell Ui, ui, que pobles anomenes!

Fidel Cantant, cantant, idealiseu i fins negueu les aspreses de la realitat.

Passarell Com que ha d’esser aixís…

Fidel Al contrari: s’han de combatre.

Xic Aquests són!

Fidel ¿No valdria més que, en comptes d’encongir-se d’aquesta manera, us agrupessiu, unes quantes vegades a l’any, formant grans masses, pera entonar himnes a l’Amor universal, al Treball i a la Justicia?

Xic De primera! De primera!

Passarell Ho veig molt dificil.

Fidel No ho és gens.

Passarell I lo de casa?… I les nostres costums?

Fidel També hi caben, com formant un pom de flors, en aquests himnes de que us parlo.

Passarell Per xo sí…

Fidel En Clavé, si existís, esteu segurs que pendria aquesta direcció.

Passarell Ja ho havia fet això que dius de les masses.

Boira Ja ho crec!

Fidel Però com ell, abans que tot, era un esperit progressiu, avui ho faria recullint les aspiracions i els ideals dels nostres temps.

Xic Tots plegats que n’estem d’endarrerits!

Passarell De pitjors n’hi ha.

Fidel Sí. Aquells que de la mateixa manera canten una missa que un himne revolucionari.

Xic Vès, lliga caps!

Boira (an en Fidel, picant am la mà damunt de la taula) Tu l’hauries de tractar, aquesta qüestió.

Passarell Just. El dia que celebrem una vetllada. (Tots plegats, amb entusiasme creixent, fins que’ls interromp la Madrona.)

Xic En podria donar una conferencia.

Passarell Sí, noi, que hauries de fer-ho.

Fidel Ja’n parlarem.

Passarell Tu fossis music!…

Fidel Si’n fos, el meu cant seria ben enlairador.

Passarell De dret al progrés, eh?

Fidel Sí! I a la Llibertat!

Xic (aixecant-se, entusiasmat) Això m’agradaria! Un cant com “La Marsellesa”.

Passarell (també aixecant-se, engrescat) Aquesta és la meva!

Xic I la meva!

Boira La de tots!

Madrona (dominant la situació) Esteu molt contents, avui.

Passarell Sí, que ho estem!

Xic (cantant) “A l’arma, a l’arma, fills del poble!…”

Boira Me sembla que’m vaig posant bé!

Passarell Ho veus, home? No ha calgut el rom. L’entusiasme és un gran remei!

Boira (engrescant-se) Que sí, que sí!

Passarell Si fossis tenor, que’n clavaries de pinyols, ara!

Boira Més que en Gayarre!

Fidel A veure, doncs, aquesta nit.

Madrona Sí, sí: veig que esteu molt alegres; però jo ho estic encara més que vosaltres.

Passarell L’alegria és una cosa encomanadiça.

Madrona Oh! La meva és molt grossa!

Fidel De debò, mare?

Madrona Si t’ho deia, Fidel!… Si ho sapiguessiu el per què estic tant alegra!…

Passarell Ja m’ho has dit una altra vegada. Explica-t, dòna!

Madrona Ni sé com dir-ho… ni sé com començar…

Xic Que us han fet alguna donació?

Madrona Quina felicitat!

Boira Aboca, Madrona!

Passarell Apa, que és tard!

Madrona (sospirant fondament) Ai, Senyor! (Posant-se a riure.) No ho endavinarieu mai!

Fidel (ansiós) Digueu.

Madrona (apoiant-se en una cadira) Ai!… Sembla que m’agafa alguna cosa!

Fidel (acostant-s’hi) Mare!

Madrona No; no m’ho diguis més! (Expectació general.)

Fidel Què!…

Madrona Ja no te’n sóc, Fidel: la teva mare és viva… Jo sé aont és… Te vol aprop seu!

Boira (molt sorprès) Què dius, ara?

Passarell (també molt sorprès) N’estas ben segura?

Madrona Sí. Es una senyora molt rica.

Passarell (am gravetat) Que l’has vista?

Madrona No… (En Fidel està amb el cap baix, molt apesarat. Curt silenci.)

Xic Quines coses passen!

Passarell (am molta gravetat) Això és un somni!

Madrona (amorosint-lo) Fidel, Fidel: que t’has afectat?

Fidel (amb indiferencia) Jo?… No.

Madrona Jo ja volia preparar-te; però no he pogut més: se m’ha escapat del cor. Quina alegria tinc!… I tu, Fidel?

Fidel Jo? No, mare.

Madrona No… Ja no te’n sóc.

Fidel (am serenitat) No’n conec d’altra que vós. No’n vui conèixer d’altra.

Madrona Verge Santa!

Fidel Jo no més ne tinc una, de mare; una sola, i aquesta sou vós. No’n vui dugues! (La Madrona’s retira i va a plorar de cara als fogons. Llarc silenci. Tots se queden admirats, com entontits.)

Passarell (veient plorar la Madrona, corre, sol·licit, a consolar-la) Madrona! Madrona! Per què plores?

Madrona (girant-se, signant an en Fidel) Jo que l’estimava tant!

Passarell (consolant-la) Vaja, no ploris, dòna! No ploris!… Mira que’m faras plorar ane mi!… (En Fidel queda amb el cap baix, segut a la dreta de la taula; en Boira i el Xic, drets a l’esquerra, molt admirats; i la Madrona plorant amb el cap apoiat damunt del pit del Passarell.)

Cau el teló pausadament