Acte tercer

(La mateixa decoració dels actes anteriors.)

Escena I

(La Madrona, sola. Aviat en Fidel)

Madrona (mirant, ansiosa, per l’escala) Fidel: que no l’has trobat? (Curt silenci.) I, doncs, que no ve? (Curt silenci.) M’enganyes…

Fidel (entrant, somrient) Ja ve, ja.

Madrona Ont és?

Fidel Es a donar un tom amb en Boira.

Madrona Que s’han trobat pel carrer?

Fidel (deixant el barret damunt d’una cadira) Sí.

Madrona Quina sort hem tingut!

Fidel Vaja, animeu-vos, que això no ha sigut res. Voleu que ajusti la porta?

Madrona No… Deixa-la oberta. (Curt silenci.) Però, vols dir que vindrà?

Fidel (am tendresa) Sí, dòna.

Madrona Mon germà li haurà fet veure que anava errat.

Fidel (somrient) Es clar que sí… (Cambiant de to.) No ha vingut pas aquell senyor?

Madrona No encara. No’t moguis, ho sents?

Fidel No tingueu por.

Madrona (neguitosa) Ja deuen ser les onze.

Fidel Estones ha que han tocat.

Madrona (suplicant) Doncs, no’t moguis, fill meu.

Fidel No’m mouré, dòna.

Madrona T’agradarà molt, aquell senyor. No’l desairis, eh?

Fidel Estigueu ben confiada.

Madrona Me daras una alegria! (Compareix el Xic per la primera porta de la dreta. Va vestit com en el segon acte.)

Escena II

(Els mateixos, més el Xic)

Fidel Hola, Xic!

Xic (malhumorat) Se veu que encara tot-hom té sòn!

Fidel Que no has trobat colla a la Societat?

Xic No més hi havia’l cafeter. I ton pare, que és fòra?

Fidel Sí: ha sortit no fa gaire.

Xic (adonant-se de la Madrona, que està plorosa) I, això, Madrona? Què teniu?

Madrona (dissimulant) Res, noi.

Xic Me pensava…

(La Madrona, ansiosa, va a mirar per l’escala, desapareixent de la vista del public.)

Fidel Doncs, sent aixís, no has pogut fer el tutti…

Xic Cah, home, cah! Si tot-hom dorm! Que n’hi ha de gent que sempre estaria dormint! Creu-me, Fidel: si no ve algú a despertar-nos, lo que és els obrers estem perduts.

Fidel Bé s’ha de reposar.

Xic Bé: tu ja m’entens.

Fidel Però, pera fer el tutti vols despertar al poble?

Xic Qui diu pera fer el tutti vol dir pera una altra cosa. Com que la classe treballadora que freqüenta les societats i casinos sembla que no sapiga passar el temps en res més que jugant a cartes… Comprens lo que vui venir a suposar?

Fidel Tu vols dir que en comptes de perdre les hores en jòcs…

Xic (amb enfasi) Se podria discutir i alhora instruir-se.

Fidel Per què no comences tu? Per què no deixes les cartes?

Xic ¿Am qui vols que discuteixi, si no hi ha ningú que m’escolti? Ja saps com són les societats recreatives: allà no hi vagis a parlar de politica, ni de religió, ni de res que interessi a la nostra classe. Parla de cançons, d’envegetes de les altres societats… i d’anar a fer tecs. Res de politica, perquè, si t’hi llences, desseguida’t claven el reglament pels nassos i t’exposes a que t’amonestin.

Fidel (rient) Sí que ho feu fort!

Xic El primer article dels nostres estatuts diu que no’s permet parlar de politica ni de religió.

Fidel Doncs, de què parleu?

Xic De bestieses.

Fidel L’home que va a raure en un casino d’aquests, ell mateix s’engavía i aixala les seves aspiracions.

Xic De primera!

Fidel No’l preocupa res.

Xic Res!

Fidel (amb ironia) Sembleu uns satisfets. (Entra la Madrona, tota atribulada, desapareixent per la segona porta de l’esquerra.)

Xic Ja s’acabaria, ja, si fessim lo que am tu hem parlat tantes vegades.

Fidel Haurieu de tenir l’ideal del poble.

Xic (amb ironia) Ideal m’has dit! Nosaltres cantem sense aixecar el vol. Sempre anem arran de terra, com els falsiots… (Enfadant-se.) El dia que m’hi posi, l’esbullo’l casino!… En diem “La Fraternitat” perquè és un nom que muda; però, creu-me, si poguessim, l’un se menjaria’l fetge de l’altre.

Fidel (amb ironia fina) Això no és pas lo que va ensenyar-vos en Clavé.

Xic Ben clar vas dir-ho ahir vespre: la seva obra se’ns mor a les mans. Ell prou va deixar-la ben gemada i plena de vida; però nosaltres no’ns cuidem de regar-la: se’ns corseca.

Fidel Perquè no aneu amb el temps: us heu estacionat.

Xic Perquè badem. (Torna la Madrona amb un mocador del cap a les mans.)

Madrona (acostant-se) Noi: no te n’aniras pas?

Fidel No. Que heu de sortir?

Madrona Sí. Ja torno desseguida.

Fidel Aneu, aneu.

Madrona (prudentment) Vès que si ve aquell senyor…

Fidel No passeu ansia.

Madrona Enteniment, fill meu, enteniment. (Nerviosament se posa’l mocador i se’n va per la primera porta de la dreta.)

Escena III

(En Fidel i el Xic)

Fidel Pobra mare!

Xic T’estima molt la Madrona!

Fidel Massa!

Xic Es que sí. Ahir vespre va enternir-me. Comprens per què parlo?

Fidel Sí.

Xic Ja és un cas ben apurat. Vès ara per què ha tingut de sortir la teva mare… Crec que és molt rica.

Fidel (am naturalitat) Així ho diuen.

Xic Lo que és jo, si m’haguessin abandonat com van fer am tu, demà que sapigués on són els meus pares, cregues que no’s queixarien de la pesada: de poques-vergonyes i bretols no’ls deixaria. I que tant és que preguessin com no, que no’n treurien res de mi. M’estimaria més ser un pobre treballador, sense deure-ls res, que no que al cap de tants anys me cobrissin de moneda.

Fidel No tot-hom pensa com nosaltres dos.

Xic Prou que ho sé. Ja veuras el dia que la gent comenci a enterar-se d’aquesta mare tant rica que t’ha sortit; ja veuras: de tonto i de mal fill no’t deixaran.

Fidel I si’s tractés d’una pobra?

Xic (am sarcasme) Oh! Si’s tractés d’una pobra, tot-hom trobaria ben fet que no la volguessis regonèixer. Tot ho fa’l panís, tot!

Fidel Ja tens raó, ja. (Se senten enraonaments per l’escala. Seguidament compareixen el Passarell i en Boira per la primera porta de la dreta.)

Escena IV

(Els mateixos, més el Passarell i en Boira)

Boira Vaja, home… Passa, passa.

Passarell (resistint-se a entrar) Mira que no responc de mi!…

Boira (empenyent-lo) Passa, passa, mal-carat! Quin genit! (Adonant-se d’en Fidel i el Xic.) Hola, nois!

Xic Hola. (El Passarell s’asseu a la dreta de la taula.)

Boira Me pensava que eres a la Societat.

Xic Si no hi havia una ànima!

Boira Es que la gent encara deu tenir sòn.

Xic Nosaltres no’n tenim pas.

Boira (alegroi) No tot-hom és de la nostra fusta. (An el Passarell.) Vaja, tu, aixeribeix-te.

Passarell Deixa.

Boira En què penses ara?

Passarell En res de bo.

Boira Pensa en el tec de diumenge, que’t posaras alegre.

Fidel Que esteu conciliador avui, Boira!

Boira Què vols dir amb aquesta paraula?

Fidel Vui dir que esteu ben disposat pera tranquilisar a la gent.

Boira Fóra bo per arcalde de barri: el meu veïnat seria una bassa d’oli. (An el Passarell.) Apa, tu…

Passarell (malhumorat) Deixa-m estar, home!

Boira Xic! Cantem-ne una?

Xic Sí: cantem uns responsos.

Boira Una de ben alegra, de la flamarada, que faci fugir la tristesa.

Xic (anant-se’n cap a la dreta) Jo, me’n vaig cap a casa, que avui tinc de fer l’arroç.

Boira Vaia un cuiner!

Xic Ja ho veureu d’avui en vuit.

Boira Que convides?

Xic Pera quan? Pera diumenge?

Boira No: per ara. A menjar de l’arroç que facis.

Xic Apa. Llengua, teniu!

Boira Se t’aprecía, Xic. Avui me quedo aquí am la familia.

Fidel Ah!… Dineu am nosaltres?

Passarell Tant aviat dius sí com no!

Boira Que’t sap greu?

Passarell No. Ja has avisat a la teva dòna?

Boira Sí. Que no has sentit com ho deia an en Mingo?

Passarell Tens raó.

Xic Bé: que veniu?

Boira No puc. Ja sents el què.

Xic Doncs, sent aixís, us deixo.

Boira Endavant, si te’n vas.

Xic (anant-se’n) D’aquí a la tarda.

Fidel Salut, noi.

Boira Que no vindras a pendre cafè?

Xic Vaia!

Boira Passa a buscar-nos, que marxarem plegats.

Xic Entesos. I que aprofiti.

Fidel A tu també! (El Xic desapareix per la porta de l’escala.)

Escena V

(Els mateixos, menys el Xic)

Boira (an el Passarell) Que no’t passa?

Passarell (clouent el puny) Si no fos pel sinó…

Boira No t’hi havia vist mai, d’aquesta manera.

Passarell Un dia o altre tenia de començar.

Boira Vès, Fidel, tu que tens més paraules: jo no sé com predicar-li. Li he fet tota mena de reflexions, i com si res.

Fidel Pare: no us hi amoïneu, home.

Passarell Que aviat ho haveu dit vosaltres! Aixís!… Val més que no ho digui. (Torna la Madrona, tota neguitosa i pantejant.)

Escena VI

(Els mateixos, més la Madrona)

Madrona (contenta al veure an el Passarell) Ah! (Alegroia, an en Boira.) Ja tornes a ser aquí?

Boira M’he repensat i vinc a dinar.

Madrona Ben fet. (Va als fogons.)

Passarell Noi: tanca la porta. (En Fidel va a tancar la porta de l’escala.)

Madrona (an en Boira) Ja ho sap la Susagna que’t quedes?

Boira Sí: ja li he enviat un propri.

Fidel (an el Passarell) Ja sé que han anat tant bé les Caramelles.

Passarell (am brusquetat) Tant bé anessim a casa!

Fidel Vaja, que la mare va ser esplendida. I això que no més vau cantar dugues peces.

Passarell Hagués anat per ella, que no’ls hauria donat re, an els coristes.

Fidel Tant generosa que és…

Passarell Sí: pera donar els seus fills. (La Madrona arrenca a plorar fondament.)

Fidel (anant a aconsolar-la) Bo! I ara?

Boira (col·locant-se a l’esquerra) Sempre us-e les haveu!

Madrona (an en Fidel) Que no’l sents? Que no’l sents com me tracta?

Fidel No us ho prengueu així: ha sigut una broma.

Passarell (aixecant-se i dirigint-se a la dreta) No ha sigut una broma. Cregues que parlo seriament. Pot-ser mai m’havia formalisat tant com avui.

Fidel (desde’l mig de l’escena) Però, què teniu?

Passarell Que t’ho digui ella. Jo, per ara, no vui dir re: després ja sé lo que’m pertoca fer.

Boira No us hi havia vist mai aixís!

Fidel Jo tampoc.

Passarell Sembla que tot me vagi en contra!

Fidel (acostant-s’hi) No pas jo, pare!

Passarell Tu, no… Però per culpa teva… No, no per culpa teva… Ni sé lo que’m dic!… Per què ha tingut de venir aquell senyor! Deviem ser massa feliços!

Fidel Que us amoïneu aviat! No tingueu por de res. Que no vaig dir el què, ahir vespre?

Passarell T’hi atens?

Fidel (am convicció i serenitat) Lo que vaig dir ahir ho diré tota la vida.

Passarell (acostant-se a la Madrona) Ho veus, Madrona? (Amorosint-la.) No sents com parla en Fidel? I no t’agrada que parli així?

Madrona No. Gens!

Passarell T’ho mires malament. Posa-t sobre sí. Si hauries d’estar-ne joiosa!

Madrona Vés: no’m donguis més pena.

Passarell (deixant-la) Mireu que és toçuda!

Boira Vaja, Madrona…

Passarell (anant a seure a la dreta de la taula) Jo ja no sé com expressar-me.

Fidel (am tendresa) Mare: que voleu que us deixi? Que no m’hi voleu a la vostra vora? Que n’esteu cançada de mi?

Madrona No, no, fill meu!

Fidel (am molta tendresa i serenitat) Parleu-me com sempre m’heu parlat. Vós no m’heu enganyat mai. Què us va dir aquell senyor?

Madrona Que la teva mare’s moria de tristesa, pensant en tu.

Fidel (am naturalitat) Bé, bé… Jo ja’l comprenc el vostre sentiment: és molt delicat. No us fa obrar aixís cap mena d’egoisme; molt al contrari: el vostre cor generós arriba fins al sacrifici; però jo no puc consentir que us sacrifiqueu. No faltaria més que ara, precisament ara, jo us deixés sols, tots sols, entre aquestes parets! M’anyorarieu, i a mi m’obligarieu a desempenyar un paper molt baix!

Madrona Jo no ho vui, ho sents, Fidel? Jo no ho vui que la gent te miri com fins ara t’ha mirat. Escolta’ls meus consells. Jo, pobra de mi, t’he ensenyat tot lo mellor que sabia, i lo mellor que jo sé és que, en aquest món, s’ha d’estimar, s’ha d’estimar i perdonar.

Fidel Perfectament.

Madrona Si la teva mare no va portar-se com tu voldries, no la culpis an ella.

Fidel Doncs a qui?

Madrona A la gent. Vés a saber si va ser ella que va pensar en abandonar-te.

Fidel Per què no’s rebelava!

Madrona Contra qui?

Fidel Contra tots! Contra tot el món! Val més ser mare que semblar honrada.

Madrona Una s’acovardeix…

Fidel Ella va preferir més l’honra que’l fruit del seu amor, si amor va sentir.

Madrona Diuen que sí que estava enamorada.

Fidel Raó de més pera estimar-me.

Madrona (am gran prec) Escolta-la.

Fidel No pot ser.

Madrona Primer és la teva mare que tot.

Fidel Primer és la meva conciencia.

Passarell (concentrat, mirant a terra) Aquesta és la paraula!

Madrona Semblarà que jo t’hagi pujat sense cap mirament. Ai, Senyor! I tant que m’he desentranyat per tu!

Fidel Per això us estimo tant.

Madrona Jo t’he donat totes les dolçors del meu cor.

Fidel Per això no vui deixar-vos.

Madrona Pobra de mi!… Què pensarà ta mare quan sapiga que no la vols conèixer? Dirà, i am molta raó: “Vaia una criança ha donat an el meu fill aquella dòna!”

Fidel No més faltaria que digués això!

Passarell Just!… Després que ella no ha fet res per tu.

Boira Es que si’s queixava…

Passarell Que vinguin uns altres pares a pujar mellor an els seus fills.

Madrona Ja ho sé. Però en Fidel, pera fer-nos quedar com ens mereixem, hauria de creure-m.

Fidel (am molta serenitat) Allavors jo seria dolent am vos.

Passarell I am mi també.

Fidel Sí: am vosaltres.

Boira Es que sí!

Madrona Nosaltres ja no hi tenim cap dret am tu.

Fidel (somrient, persuasiu) Però, mare…

Madrona No m’ho diguis més! Quan no’n tenies, sí que te n’era! Si mai te’n faltés, te’n tornaria a fer.

Fidel (pausadament i am molta naturalitat i tendresa, sense descendir a la declamació afectada) Vós, unicament vós, sou la meva mare: aquella altra no va fer més que emmotllar-me… Vós m’heu modelat… compreneu?… m’heu amorosit i m’heu infiltrat la vostra vida. M’heu donat, junt amb el vostre amor, la flor de la vostra joventut. M’heu cantat, gronxant-me en el breçol, les cançons de la vostra primavera. De la meva mare no’n queda res, ni’l record d’un petó, ni l’halè d’un sospir, en la meva naturalesa. Tot, en el meu interior i en la meva sang, és vostre. La vostra vida ha purificat la del meu origen i l’ha renovada tota. Jo us visc a vós amb el cor i amb el pensament. Sóc vostre, tot vostre. Si no ho fos; si jo avui no fos sang de la vostra sang, ànima de la vostra ànima, us abandonaria, sí: seria com la meva mare.

Passarell Series un ingrat.

Fidel Més que ingrat! Un lladre que us ha robat la vida.

Passarell No’t convences, Madrona? Ni davant d’aquestes explicacions?

Boira Sí, dòna, sí: el noi parla bé.

Passarell De sobres. Fidel Lo que dic és dictat per la raó i la conciencia.

(Se sent trucar a la porta de l’escala.)

Madrona (girant-se vivament) Ara! (Curt silenci.) Hi deu haver aquell senyor. (Expectació en tots. Curt silenci.)

Passarell (amb ira concentrada) Aquell senyor! (Tornen a trucar, més fort que de primer. Segueix l’expectació. Llarc silenci. Se miren els uns als altres, indecisos, no sabent què fer.)

Madrona (decidint-se) Vaig a obrir. (Va a obrir la porta. Apareix Don Albert.)

Escena VII

(Els mateixos, més Don Albert)

Don Albert (desde la porta) Déu la guard.

Madrona (am veu tremolosa) Déu lo guard. Passi, passi, si és servit.

Don Albert (entrant, amb el barret a la mà) He trigat una mica, veritat? (Somrient.) Ja’m dispensarà.

Madrona Està dispensat.

Don Albert (saludant, afablement, a tots) Bon dia tinguin, senyors.

Fidel (am naturalitat) Bon dia tingui. (El Passarell i en Boira, agrupats a l’esquerra, saluden bruscament amb un moviment de cap.)

Don Albert I en Fidel?

Madrona (no gosant) Miri-se’l… El té al seu davant.

Don Albert (molt admirat i exageradament adulador) Aquest és?

Fidel (atentament) Servidor.

Don Albert Me quedo parat!… Quan la seva mare’l veurà!… Quina sorpresa!… (Mirant-lo fixament.) Exacte, exacte an ella! Es la mateixa estampa!

Fidel (am cortesia) Cobreixi-s… Faci’l favor.

Don Albert Es comoditat. Gracies.

Madrona (tremolant de goig) Mira, Fidel: aquest senyor és aquell mateix que va venir ahir a la tarda.

Fidel (am naturalitat) Ah! Sí?

Madrona (senyalant an el Passarell i an en Boira) Aquell és el meu marit, i aquell altre un germà meu.

Don Albert (molt atent) Servidor de vostès. Tant gust en coneixe-ls.

Passarell (am brusquetat i en veu baixa) Gracies.

Don Albert (an en Fidel) No ho prengui a adulació: cregui-m que estic encantat am vostè. No me l’imaginava d’aquesta manera.

Madrona (contenta) Es un galan minyó, veritat?

Don Albert (a la Madrona i el Passarell) Els dono l’enhorabona.

Madrona (agraïda) Pobra de mi! (El Passarell, irat, en veu baixa diu una paraula, a l’orella, an en Boira.)

Boira (també en veu baixa) Calma.

Don Albert Veig que l’han pujat com un propri fill. Sé lo molt que val com a home i fins ont arriba la seva instrucció.

Fidel (am modestia) Vostè exagera.

Don Albert Faig justicia. (El Passarell segueix dient coses, a l’orella, an en Boira. Que’s noti que està a punt d’esclatar.)

Boira (molt concentrat, agafant an el Passarell per un braç) Calma! Calma!

Fidel (a don Albert, am finesa) Però, cobreixi-s i faci’l favor de seure.

Don Albert (un xic torbat per la presencia dels altres) Gracies. Estic bé aixís.

Boira (an el Passarell, en veu molt baixa) Anem! (Estirant-lo pel braç.) Deixem-los.

Fidel (a don Albert) Estarà cansat…

Don Albert No… (En Boira, am gran esforç, se n’endú an el Passarell, desapareixent els dos per la segona porta de l’esquerra.)

Escena VIII

(Els mateixos, menys el Passarell i en Boira)

Madrona (després d’un curt silenci) Fidel: pot-ser que entressiu a la teva sala…

Fidel No cal.

Madrona Podrieu enraonar am més llibertat.

Don Albert Per mi no’s molestin.

Madrona Doncs, segui, si és servit. (Don Albert s’asseu a la dreta de la taula.)

Fidel (asseient-se a l’esquerra) Digui.

Don Albert Vostè ja deu estar enterat per la seva dida…

Fidel (am naturalitat) La meva mare, vol dir.

Don Albert (desorientat) Aquesta bona dòna. (La Madrona se’n va, plorant, per la segona porta de l’esquerra.)

Fidel (suplicant) Mare: no us mogueu d’aquí.

Madrona (plorant i rient alhora) Ja torno… ja torno desseguida… (Desapareix.)

Escena IX

(Don Albert i en Fidel)

Don Albert (després d’un llarc silenci) Doncs, sí: vostè ja deu estar enterat de l’objecte de la meva visita…

Fidel Sí, senyor.

Don Albert Sent aixís, seré breu.

Fidel Com a vostè li sembli.

Don Albert Però és indispensable, abans de tot, que’l posi en antecedents.

Fidel (am cortesia) Digui…

Don Albert (mirant de fit a fit an en Fidel) Permeti que m’admiri de veure-l fet un home.

Fidel (am molta amabilitat) Vagi dient.

Don Albert (somrient) No s’impacienti. (Cambiant de to.) He vingut a trobar-lo complint una missió sagrada.

Fidel (am delicadesa) Concreti.

Don Albert Vostè també deu tenir noticia de la trista joventut de la seva mare.

Fidel (am naturalitat) En sé alguna cosa.

Don Albert Figuri-s lo que devia sofrir quan va veure-s obligada a abandonar-lo!

Fidel No diu que és viuda?

Don Albert Sí…

Fidel Suposo que’l seu marit no devia ser el meu pare…

Don Albert No, senyor: era un altre.

Fidel (am molta delicadesa) I an aquest altre li va confessar el seu passat?

Don Albert (escandalitzat) Això no! (En to baix.) Si ella hagués trobat per espòs a un home generós…

Fidel Com ho sabia que no ho era?

Don Albert (no sabent què respondre) Oh! Veurà… Si l’hagués considerat aixís, an el seu marit, l’hauria fet regonèixer a vostè com a fill del seu matrimoni. La pobra no ha pogut fins ara.

Fidel I si hagués mort primer ella?

Don Albert Oh! Allavors…

Fidel Allavors jo no tindria mare.

Don Albert Què vol fer-hi? Vostè ja ho comprèn.

Fidel Sí. Però m’extranya que ella s’unís amb un home del qual ne dubtava tant.

Don Albert No hi havia altre remei.

Fidel Per què’s casava, doncs?

Don Albert (prudentment) Pera salvar les apariencies, el seu honor…

Fidel (amb ironia) I no va salvar res!

Don Albert (molt sorprès) Per què ho diu?… El món l’ha considerada sempre. Ningú s’ha enterat mai de la seva vida privada.

Fidel (amb ironia fina) I la seva conciencia, tampoc?

Don Albert Oh, sí! Per això ara…

Fidel Vaia una moral!

Don Albert No l’entenc…

Fidel Sí, que m’entén.

Don Albert En bona fe…

Fidel La meva mare va despendre-s de mi i va ocultar el seu passat a l’home que va dur-la a l’altar.

Don Albert Què volia que fes? Que digués la veritat?

Fidel (serenament) Sí. La veritat per damunt de tot!

Don Albert Oh amic meu!… La societat és tant exigenta, que devegades és preferible mentir.

Fidel Mai!

Don Albert (somrient) El seu ideal és hermós, sublim, però no és practic… Miri: la seva mare és molt bona: té un cor d’angel… No més vostè pot deslliurar-la de la tristesa que l’aclapara.

Fidel No és possible.

Don Albert Recordi que’s tracta de la dòna que va donar-li la vida.

Fidel No, que va llençar-la.

Don Albert Contra la seva voluntat. Reflexioni-ho, vostè que té talent de sobres.

Fidel Què vol de mi?

Don Albert Que vagi a reunir-se am la seva mare.

Fidel I aquests vellets, que m’han recullit i estimat com un fill?

Don Albert Donya Lluisa, la seva mare, ho ha previst tot. M’ha facultat pera dir-li que vostè mateix, en prova del seu agraiment, els senyali una pensió vitalicia.

Fidel (admirat) Què diu ara!

Don Albert (somrient) Li està bé?

Fidel (am dignitat) Quin concepte en tenen vostès dels meus protectors?

Don Albert Molt bo.

Fidel I, doncs, per què’ls ofereixen diners?

Don Albert Pera premiar les seves virtuts.

Fidel (amb ironia fina) Que no pot oferir res més la meva mare?

Don Albert (am to persuasiu) Deixi-s de filosofies. Vostè se’n va amb ella. Un cop hi sigui, tots dos, ben feliços, se n’aniran a viure a l’extranger.

Fidel (amb estupefacció) A l’extranger!

Don Albert Sí.

Fidel Encara no s’atreveix a presentar-me en la seva societat? M’ha de dur lluny, ben lluny, allà on no’ns coneguin! Aixís entén l’estimació?

Don Albert Més endavant, passats uns quants anys… comprèn?… podran instalar-se a Barcelona.

Fidel (aixecant-se, am dignitat) Prou!

Don Albert (també aixecant-se) Pensi que desprecía una gran fortuna. Aprop de donya Lluisa mai li faltaria res.

Fidel Me faltaria l’amor.

Don Albert (somrient amb ironia) Oh! Les seves idees…

Fidel (serenament i am dignitat) Són generoses i enlairades…

Don Albert Les idees… el benestar les suavisa.

Fidel (ofès) Per qui m’ha pres?

Don Albert (fent una rialleta) Jo tinc més experiencia de la vida.

Fidel Més edat, vol dir.

Don Albert Tinc més món, cregui-m.

Fidel I, am tot i això, encara no ha vist mai un home que no vulgui vendre ni trair els seus sentiments?

Don Albert Tot-hom procura pel seu benestar.

Fidel (amb energia) Bé: acabem.

Don Albert Acabem. Què determina? Què li dic a la seva mare?

Fidel (convençut i serè) Que ja estic content am la que tinc, que no’n vui d’altra.

Don Albert Això és crudel!

Fidel Es just! Lo crudel seria abandonar an aquests pobres vells.

Don Albert No’m dóna ni una esperança?

Fidel Ni una.

Don Albert Mediti-ho am més calma.

Fidel Es inutil. Am vinticinc anys, m’ha donat temps de sobres pera arrapar-me an el cor dels humils. Avui ja hi estic arrelat del tot. Tinc els seus anhels i les seves esperances. No puc trasplantar-me: sóc massa fet.

Don Albert (movent el cap) No va bé, no va bé.

Fidel Per què ha vingut a pertorbar la pau d’aquesta casa, la tranquilitat d’aquests pobres vells?

Don Albert He vingut, com li he dit abans, complint una missió sagrada.

Fidel I tant sagrada!

Don Albert Els precs d’una mare ho són sempre pera mi.

Fidel No totes les dònes que posen sers al món són dignes de ser mares.

Don Albert Ara sí que veig…

Fidel Que? Digui! No s’ho calli.

Don Albert (molt subratllat) Veig clarament que l’ausencia de la mare endureix el cor.

Fidel (indignat) Què sap vostè, si no’n té?

Don Albert Fidel!

Fidel No’l trec jo mateix de casa perquè hi han els meus pares, ho sent bé?, els meus pares, i vui que ells el treguin.

Don Albert (en veu baixa) M’he ben equivocat!

Fidel (cridant) Mare! Pare! Veniu: feu el favor.

Don Albert (sofocat) Que no’s basta per sí sol?

Fidel Veniu! (Compareixen precipitadament per la segona porta de l’esquerra la Madrona, el Passarell i en Boira.)

Escena X

(Els mateixos, més la Madrona, el Passarell i en Boira)

Passarell Què hi ha, Fidel?

Fidel Treieu de casa an aquest senyor, que m’està insultant!

Don Albert Jo no l’insulto.

Fidel Fa més: ve a profanar la nostra pobresa. Treieu-lo, pare!

Don Albert No n’hi ha necessitat: ja m’en vaig.

Passarell (concentrat) Marxi!

Don Albert Jo que’m creia enraonar amb un jove educat!

Fidel Mare: que no ho sentiu?

Madrona Verge del cel!

Fidel Que no’l sentiu?

Don Albert (amb ironia fina) Senyora, la felicito: en Fidel és més digne fill de vostè que de donya Lluisa.

Fidel Miserable!

Madrona (a don Albert) I la seva mare què hi dirà?

Don Albert No hi pensi més en ella. Passin-ho bé. (Desapareix.)

Escena ultima

(Els mateixos, menys Don Albert)

Madrona (després d’un curt silenci) Quin home! (En Boira tanca la porta d’una revolada.)

Fidel (acostant-s’hi) Mare: encara ho creieu que jo haig de deixar-vos?

Madrona (abraçant-lo) No, Fidel!

Passarell (plorant d’alegria) Ho veus, Madrona?

Madrona (an en Fidel) Diga-m mare, sempre mare!

Fidel Sempre us ho diré.

Boira (amb esclat de joia) Aixís m’agradeu!

Fidel Us oferien diners a cambi d’un gran sacrifici.

Madrona Quina repugnancia!

Fidel Jo no vui que us sacrifiqueu.

Passarell (abraçant-lo, plorant) Fidel!

Fidel No consento que a les vostres velleses se profani aquesta blancor, que jo corono am petons. (Els besa a tots dos en el cap.)

Passarell Fill meu!

Madrona (besant-lo) Fill del meu cor!

Boira (plorant i rient) Apa, aquí!

Fidel Si ja esteu cançats o no podeu treballar, reposeu.

Passarell No, no, Fidel!

Fidel Sí, reposeu. Jo sóc jove, i a mi’m pertoca afanyar-me pera vosaltres.

Passarell (anant-se’n, sanglotant, a seure a l’esquerra, al costat de la taula) Gracies, gracies.

Fidel M’heu donat vinticinc anys de vida. Treballaré, amb amor, pera donar-vos-en el doble!

Passarell Quina alegria que tinc!

Fidel (a la Madrona, senyalant l’escudeller) Mireu, mireu: encara hi ha’l meu clavell en fresc.

Madrona Me’l dones?

Fidel Sí. Am l’ànima i tot.

Madrona Doncs, me’l quedo pera mi.

Fidel (desprenent-se dels braços de la Madrona) Mare!

Boira (am molta fruició) Apa, apa, a riure tot-hom i a dinar desseguida. (Treient les estovalles d’un calaix de la taula). Això no ha sigut res. (Extenent enlaire les estovalles). Mireu: la bandera de la pau i de la manduca. (Para la taula tot taratlejant, en veu baixa, “Les flors de Maig” d’en Clavé. La Madrona muda l’aigua de la copa en que hi ha’l clavell, i després rega les clavellines de la finestra.)

Passarell Fill, fill meu!

Fidel (abraçant an el Passarell) Pare! (El Passarell, abraçat an en Fidel, esclata en plor. En Boira, tot atrafegat i alegroi, extén les estovalles damunt de la taula, estirant tant aviat d’un cap com de l’altre, seguint taratlejant “Les flors de Maig”.)

Madrona (de la finestra estant) Que ploreu?

Fidel És d’alegria, mare!

Teló rapid