EL MARXANT DE VENECIA

WILLIAM SHAKESPEARE TRADUCCIÓ: JOAN PUIG I FERRETER (1882-1956) EDICIÓ: ESTAMPA DE E.DOMENECH - BARCELONA 1909

(Nota de la transcripció: S'ha respectat la ortografia original, una mica erràtica a l'època d'aquesta edició)

PERSONATGES

EL DUX DE VENECIA.
EL PRÍNCEP DEL MARROC.
EL PRÍNCEP D'ARAGÓ.
ANTONI… el marxant de Venecia.
BASSANIO… el séu amic.
SOLANIO…
SALARINO…
GRACIÀ… amics d'Antoni y de Bassanio.
LLORENÇ… enamorat de Jèssica.
SHYLOCK… jueu.
TÚBAL… altre jueu, amic de Shylock.
LANCELOT GOBBO… el graciós, criat de Shylock.
EL VELL GOBBO… pare de Lancelot.
LLEONART… criat de Bassanio.
BALTASAR…
STEVE… criats de Porcia.
PORCIA… rica pubilla.
NERISSA… la seva acompanyanta.
JÉSSICA… filla de Shylock.

MAGNÍFICS SENADORS DE VENECIA.
OFICIALS DEL TRIBUNAL DE JUSTICIA.
UN GUARDA DE PRESÓ.
CRIATS y demés gent de servei.

L'acció té lloc, ara a Venecia, ara a Belmont, en la rica finca de Porcia, en terra ferma.

I

VENECIA

L'AGENCIA DE COMERÇ D'ANTONI

(Entren Antoni, Salarino y Solanio)

ANTONI En bona fe, no sé esplicarme la raó de la meva tristesa. Me preocupa, y a vosaltres també, segons diheu. Mes no puc endevinar com m'ha vingut, perque de mí s'ha apoderat, d'aon naix, ni de quina fusta es feta. Lo cert es que'm té aturdit fins a tal punt, que quasi jo mateix me desconec.

SALARINO Es que el vostre pensament, voleiant per l'Occeà, segueix les vostres naus, riques senyores de les onades, ab ses veles magestuoses; o, més ben dit encara, ornaments movibles de la mar que passan brandant triomfalment ses ales de tela, vora les humils barques mercants, y en reben sa gentil reverencia.

SOLANIO Creieume, senyor, que si jo veiés els meus interessos en semblant perill, una gran part del meu cor sensible volaria darrera les meves esperances. Y no pararia d'estirar brins d'herba pera saber d'aon bufa'l vent, d'observar en els mapes els ports y els molls; y tot quant, per les meves suposicions, me fes tèmer una desgracia pels meus barcos, me seria un motiu de tristesa.

SALARINO El meu propri buf, al refredar ma sopa, me faria esgarrifar ab el pensament del gran mal que un vent massa fort pot causar en el mar. No podria veure escòrrers un gra d'arena del rellotge, sense pensar ab els baixos fonds, ab els bancs de sorra; sense veure el meu hermós Sant Andreu encallat, ab son arbre mestre més baix que la quilla com si volgués besar la seva tomba. Podría per ventura anar a l'iglesia y, devant del sant edifici de pedra, no pensar de sobte ab aquells rocams temibles que no més en tocant el flanc de la meva nau l'esbotzarien… derramant totes les meves especies per les ones de crestes bramadores que s'engalanarien ab les meves sedes? Me fóra això possible sense tremolar per tota aquesta opulencia que en un instant pot esser reduhida a no res? Es que puc aturar el pensament en aital pensament sense pensar que una semblant inquietut m'entristiria en gran manera? Vaja, no diguem paraules vanes. Jo afirmo que si Antoni no está alegre, es perque té'l pensament posat en les seves mercaderies.

ANTONI No, creieume: gracies a la fortuna, els meus embarcs no estan aventurats en una sola cala, ni en un sol punt; y no tots els meus bens estan exposats als etzars d'aquesta anyada. No són, doncs, les meves especulacions que'm posen trist.

SALARINO
Serà que esteu enamorat?

ANTONI
Fòra! Fòra!

SALARINO Tampoc enamorat? Aleshores digueu que si esteu trist es perque no esteu alegre; us seria igualment fàcil riure y saltar y dir que esteu alegre perque no esteu trist. Per Jano el de les dues cares! Mireu que la naturalesa engendra en aquests temps uns tipus ben extranys! Els uns guinyen l'ull eternament rient com lloros al sò del sac de gemecs; els altres posan una cara tant macilenta y agra que no us ensenyarien les dents a través d'una rialla, encara que'l mateix Nestor els jurés que la gresca fa partir de riure.

(Entren Bassanio, Llorenç y Gracià)

SOLANIO
Mireu qui s'acosta: Bassanio, el molt noble parent vostre, ab
Llorenç y Gracià. Adéu! Us deixem ab més bona companyia.

SALARINO Hauria restat ab vós fins a tant que us hagués vist l'ànima alegra, però com que us venen amics mellors que jo, men vaig.

ANTONI Molt agradósa m'es la vostra voluntat. Jo'm penso, per això, que si us en aneu es perque'ls vostres negocis us reclamen y aprofiteu l'ocasió pera deixarme.

SALARINO
Bon dia, molt senyors meus!

BASSANIO Quin dia s'ha de riure, bona gent? Digueume, quan, senyors? Us aneu tornant massa esquerps. Té d'anar sempre així la cosa?

SALARINO
Posèm els nostres esplais a la mercè dels vostres.

(Sen van Salarino i Solanio)

LLORENÇ Bassanio, senyor meu, ara que ja heu trobat a Antoni, nosaltres dos us deixarem. Però us prego que no oblideu la vostra promesa de trobarnos per l'hora del dinar.

BASSANIO
No mancaré.

GRACIÀ Diria que no esteu gaire content, Antoni. Us pesen massa les preocupacions d'aquesta vida; heu de pensar que la perdeu comprantla a cost de massa afanys. Creieume, no sóu, avui, ni l'ombra de lo que fòreu.

ANTONI Jo prenc el món per lo que es, Gracià; un teatre aon cadascú dèu jugar el séu paper, y el meu es l'estar trist.

GRACIÀ Pel meu compte, doncs, el paper de boig! Que les arrugues de la vellesa'm surtin a força d'alegria y de rialles! Més me plaurà sentirme les entranyes bullentes de ví que'l cor glassat ab sospirs malagradosos! Per què un home ab el cos ple de sang xardorosa hauria de semblarse al séu avi, emmotllat en guix? Per què dormir quan estàs despert, y esgrogueirte y fóndret de mal humor? Escolta, Antoni, jo t'estimo, y ara parla la meva amistat: hi ha una mena d'homes, qual rostre de color de cera sembla un llac d'aigües putrefactes, que expressament se't mostren immòvils y seriosos per emmantellarse ab una reputació de sabiesa, de gravetat y de profondor y que semblen dirte: Jo sóc micer l'Oracle; quan jo obro els llavis, que cap goç no lladri! Oh, bon Antoni! Quants ne conec que passan per sabis no més perquè callan sempre, y estic ben segur que si obrien la boca farien tornar mal parlats als séus oients, obligantlos a tractar al pròxim imbècil! Un altre dia m'extendré més. Creume, no vulguis pescar ab l'esqué de la melancolia, la reputació, aquest gojó dels tontos!… Anem, bon Llorenç… A reveure!… En havent dinat acabaré el sermó.

LLORENÇ Anem. Us deixem fins a l'hora del dinar. A mí sí que'm toca fer de sabi mut; aquest Gracià no'm deixa obrir mai boca.

GRACIÀ Bona l'hem feta! Sigues, per dos anys més encara, el meu company fidel, y ni tu mateix recordaràs el sò de la teva veu.

ANTONI
Adéu! A la vostra escola me farieu tornar garlaire.

GRACIÀ Mellor, en bona fe!… car el silenci es cosa que sols escau a les llengües en salmorra o a les verges fredament castes.

(Sen van Llorenç y Gracià)

ANTONI
Hi trobeu un sentit en tot això?

BASSANIO Gracià es l'home de Venecia que té més gracia en dir abundoses frevolitats. Els séus acerts són com dos grans de blat perduts en dos quarters de pallús; els cercareu tot un dia pera trobarlos y quan els tindreu, no valdran la pena d'haverlos cercat.

ANTONI Bé, digueume ara quina es aquesta dama a la qual heu promès un secret pelegrinatge? M'heu assegurat que avui men parlarieu.

BASSANIO Vós no ignoreu, Antoni, el mal estat en que he posat la meva fortuna, ostentant per cert temps un luxo excessiu que les meves rendes no m'han permès fer durar. No'm queixo de no poder seguir ab la brillantor passada; la meva gran inquietut es lliurarme honradament dels deutes, més que regulars, als quals m'ha lligat la meva joventut, un xic massa pròdiga. Es a vós, Antoni, a qui més dec en diners y en afecte; y en virtut de la vostra afecció me decideixo a comunicarvos els plans y projectes que he fet pera lliurarme dels meus deutes.

ANTONI Jo us prego, Bassanio, que'm feu sabedor dels vostres plans; y si, com totes les vostres accions, segueixen l'honrada via, podeu estar segur que la meva bossa, la meva persona, els meus darrers medis, estan a cor-obert a la vostra disposició.

BASSANIO Quan essent colegial perdia una fletxa, tot seguit ne tirava una altra en la mateixa direcció y d'igual distancia y la seguia ben atent ab la mirada pera veure si trobava la primera, y aventurantne dues, esdevenia sovint que dues ne cullia. Per l'exemple que us trec de l'infantesa veureu quan candorós es mon intent. Jo us dec molta cosa y per les meves turbulencies de jove, està perdut tot lo que us dec; però si vós esteu d'acord en engegar una segona fletxa, en igual sentit que la primera, com que jo seguiré'l séu vol atent, no dubto mica de trobarles totes dues, y quan no, de portarvos la segona, tot quedant vostre molt agrait deudor per la primera.

ANTONI Vós qui em coneixeu, no haurieu de tantejar la meva amistat enginyosament com si dubtessiu d'ella. Y m'agravien més els vostres dubtes, posant en interrogació mon ferm desprendiment, que si m'haguessiu malversat tot lo que tinc. Vós que sabeu lo que us convé y lo que jo puc, digueume desseguida lo que dec fer y ho faré. Així, parleu.

BASSANIO Hi ha a Belmont una rica pubilla d'una tal bellesa, que les més rares virtuts abrillanten; jo dels séus ulls he rebut ja dolços missatges muts. S'anomena Porcia, y en res es inferior a la filla de Cató, la Porcia de Brutus. No ignora l'univers el séu valer, car els quatre vents li envien galans ilustres de tots costats; sa cabellera radianta cau sobre ses espatlles com una pluja d'or y es ella qui fa de sa finca de Belmont una segona platja de Colcos, aont els Jàsons s'aturan pera conquerirla. Oh, Antoni, amic meu. Si jo tingués solsament els medis pera sostenir la rivalitat ab ells, tant venturosa'm parla la meva ànima, que'l triomf hauria d'esser, sens dubte, meu.

ANTONI Ja sabs que la meva riquesa es tota pel mar; jo no compto ab diners ni ab medis de reunir de sobte una grossa cantitat. Però vés, prova, mira quan pot el meu crèdit a Venecia. Jo estic disposat a exprèmel fins a l'últim escut per que tu ten vagis ben equipat a Belmont, vora la bella Porcia. Vés, cerca, jo cercaré per la meva part, y estic segur que trauré diners de la confiança o de la simpatia que inspiro.

(Sen van)

II

BELMONT

A CASA DE PORCIA

(Entren Porcia y Nerissa)

PORCIA Me pots ben creure, Nerissa, el meu esser breu està força cansat d'aquest gran món.

NERISSA Seria molt natural, estimada senyora, si vostres desditxes fossin tantes com les vostres prosperitats. Per lo tant, segons veig, el molt menjar fa emmalaltir, lo mateix que la gana. Se veu que no es del tot menyspreuable un mitjà viure; lo superfluu més aviat envelleix, lo senzillament necessari es de més llarga vida.

PORCIA
Bones màximes y ben dites!

NERISSA
Mellors serien si fossin practicades.

PORCIA Si el fer sigués tant fàcil com ho es saber lo que cal fer, les hermites serian iglesies y les cabanes dels pobres, palaus de prínceps. El bon predicador es aquell que segueix els propris consells. Me serà més planer ensenyar a vint persones lo que es obrar rectament, que esser una de les vint que han de cumplir els meus preceptes. Ja pot el cervell inventar lleis pera domar les passions, que'l temperament fogós saltarà per damunt de la regla freda; l'esbogerrada joventut se fa llebra y s'esmuny dels paranys que li posa l'impotent consell. Mes aquestes raons no són gens propries en vigilies d'escullir marit… Ai!, què dic, escullir? Jo no puc ni escullir a qui voldria ni refusar a qui em desagrada. Com la voluntat de la filla viva s'ha de doblegar a la del pare mort!… No es ben crudel, Nerissa, de no poder escullir ni refusar ningú?

NERISSA El vostre pare fou sempre un sant varó y els homes com ell solen estar guiats per l'inspiració en llurs últims volers. Heus aquí perque d'aquesta mena de joc, en virtut del qual vós sereu del qui esculleixi, segons la seva oculta intenció, entre les tres caixes d'or, de plata y de plom, no'n sortirà més que bé pera vós, esteune segura l'home sortat será digne del vostre amor. A veure! Sentiu ja alguna amorosa afecció per un d'aquests nobilíssims pretendents que han arribat?

PORCIA Voldria que'm tornesses a dir els séus noms, un per un; a mida que tu'ls nomenaràs jo tels aniré describint y així, per la descripció, endevinaràs el meu afecte.

NERISSA
Primer que tots el príncep napolità.

PORCIA. Ah! aquest degué nàixer a l'estable, que no més parla del séu cavall; s'envaneix com d'un acte de gran mèrit de poderlo ferrar ell mateix! Tinc por que la seva mare no hagi fet l'arneta ab un ferrer.

NERISSA
Després ve'l compte palatí.

PORCIA No més fa que arrugar les celles com si volgués dir: Si no'm voleu, decidiuho d'un cop. Escolta sense somriure les més gracioses converses. Temo que a l'envellir se converteixi en filosof ploraner, ja que de jove està tant donat a la tristesa. Primer voldria casarme ab un cap de mort portant un òs a la boca, que ab un d'aquests dos homes. Déu me lliure d'ells!

NERISSA.
Y del cavaller francès, senyor Lebon, què men diheu?

PORCIA Que passi per un home ja que Déu l'ha posat a la terra. Certament, jo sé que es un pecat burlarse d'algú, però d'ell, ho dubto. Aquest té un cavall mellor que'l del Napolità; la mala costum d'arrugar la cella la té encara més viva que'l compte palatí. Es un conjunt de tots els homes, sense esser un home. Que una merla canti y ell a l'instant fa una cabriola; se barallaria ab la seva ombra. Si m'hi casava no tindria un marit, sinó vint. En fí, si em desdenyava, jo el perdonaria; doncs encara que m'estimés follament jo mai podria correspòndrel.

NERISSA
Que direu, doncs, a Fauconbridge, el jove baró d'Anglaterra?

PORCIA Ja sabs tu que no li dic res perquè l'un y l'altre no'ns entenem; ell no parla llatí, ni el francès, ni l'italià y tu pots jurar solemnement que jo no posseeixo un borrall d'anglès. Té l'aire d'un home distingit, més ai!… qui pot parlar ab un maniquí? Però que extravagant vesteix! Diría jo que ha comprat el perpunt a Italia, els calçons a França, el casquet a Alemanya y ses maneres ací y allà, per tot arreu.

NERISSA
Y que'n penseu del séu veí, el lord Escossès?

PORCIA Que's mostra caritatiu ab el séu veinatge, puig ha emmatllevat una bofetada a l'Anglès y ha jurat tornarli tant prompte li sigui possible. Crec que'l Francès li surt en fiança y promet tornar en lloc d'una bofetada, dues.

NERISSA
Com trobeu el jove Alemany, el nebot del duc de Saxe?

PORCIA Fastigós al matí quan està dejú y encara més a la tarda quan està ubriac. En sos bons moments, val un xic menys que un home, en els pitjors, un xic més que una bestia: Si per desgracia me toqués, no'm mancarà un medi d'escaparme d'ell.

NERISSA Si temptava la prova y guanyés ab son acert a l'escullir la caixa, vós anirieu contra la voluntat del vostre pare, no volentlo.

PORCIA Doncs tement ja una desgracia, te prego que posis un bon vas de ví del Rhin damunt la caixa oposada; així, encara que'l mateix diable hi fos a dins, no dubto pas que ell la triarà. Faria tot lo del món, Nerissa, primer que casarme ab una esponja.

NERISSA No heu de tèmer res, senyora, que cap d'aquests nobles serà per vós; tots m'han fet saber la llur resolució d'entornarsen al séu país y de no alterarvos més ab ses atencions, a no esser que, per obtenirvos, hi hagi un nou medi sense la tria de les caixetes imposada pel vostre pare.

PORCIA Encara que ma vida degués envellir com la de la Sibyla, jo moriria casta com Diana si el ser d'un home no'm ve segons l'últim volè del meu pare. Estic meravellada de la discreció d'aquesta colla d'aspirants; no n'hi ha cap entre ells que jo no vulgui ben lluny de mí y a Déu prego que a tots els concedeixi bon viatge.

NERISSA Us recordeu, senyora, d'un Venecià, sabi y valent a l'ensemps, que en vida del vostre pare vingué aquí en companyia del marquès de Montferrat?

PORCIA
Sí, sí, Bassanio! Me sembla que li deian aquest nom.

NERISSA Aquest mateix, senyora; y entre tots els homes que'ls meus pobres ulls han vist no'n recordo cap de més digne d'obtenir una dòna hermosa.

PORCIA No l'he oblidat y si el record m'es fidel, mereix les teves alabances.

(Entra un Criat)

PORCIA
Parla! Què hi ha de nou?

EL CRIAT Senyora, els quatre extrangers us demanan pera pendre comiat de vós. Ademés ha arribat un correu que envia el príncep del Marroc, avançant la nova de l'arribada del séu senyor que serà aquesta nit mateixa.

PORCIA Si ab tant de gust com veig marxar aquests quatre pogués veure l'arribada del cinquè, cosa dolça seria pera mí la seva vinguda. Però si tenint les qualitats d'un sant té la cara del color del diable, m'agradaria més pera confessor que pera marit. Vina, Nerissa. (al Criat) Passa al davant, estornell! Acabem de plantar un aspirant al carrer y ja a la porta en truca un altre.

(Sen van)

III

VENECIA

DAVANT LA CASA DE SHYLOCK

(Entren Bassanio y Shylock)

SHYLOCK
Tres mil ducats? Bé.

BASSANIO
Sí, senyor, per tres mesos.

SHYLOCK
Per tres mesos? Bé.

BASSANIO Y com ja us ho he dit, Antoni donarà sa fiança per aquesta cantitat.

SHYLOCK
Antoni fiador… Bé.

BASSANIO Podeu ferme aquest favor? Me voleu donar aquesta alegria? Podré saber la vostra resposta?

SHYLOCK
Tres mil ducats, per tres mesos y la fiança d'Antoni…

BASSANIO
Què hi responeu?

SHYLOCK
Antoni es bò.

BASSANIO
Heu sentit dir mai lo contrari?

SHYLOCK Oh! no, no, no, no. Si jo dic que es bò es que vull dir que es solvent. Però'ls séus interessos estan en perill: té una nau camí de Trípoli y una altra cap a les Indies. Ademés, acabo d'enterarme en el Rialto, que una tercera de les seves embarcacions se dirigeix a Mèxic, una quarta a l'Anglaterra; y d'altres ne té encara en llunyanes especulacions aventurades. Ara bé; les naus no són més que fustes, al cap y a la fi; els mariners homes com els altres. Heu de saber que hi ha rates de secà y rates d'aigua; lladres de terra y lladres marins: vull dir pirates; després hi ha els perills de les aigües, dels vents y de les roques. Tres mil ducats?… Crec que puc aceptarli la fiança.

BASSANIO
Esteune ben segur que podeu.

SHYLOCK Ben segur vull estarne y es pera assegurarmen que ho vull reflexionar. Podria parlarli a Antoni?

BASSANIO
Podeu venir a dinar ab nosaltres.

SHYLOCK Oh, mai! No vull fer sentor de porc, ni menjar d'allò que'l vostre profeta Nasareth ne feu l'estada del diable! Molt a gust compro y venc ab vosaltres, hi passejo, hi parlo, y demés coses per l'istil; però de cap manera vull menjar, beure ni pregar ab vosaltres. Què's diu de nou pel Rialto? Qui vé cap aquí?

(Entra Antoni)

BASSANIO
Es el senyor Antoni.

SHYLOCK, (per si) Quin aire'l séu, de publicà servil y empalagós! Com a cristià el detesto, però més encara per la seva indigna humilitat de deixar el diner de franc, ab lo qual fa que baixi l'interés usual aquí, entre nosaltres, a Venecia. Si un dia cau a les meves urpes m'hi rabejaré ab tota l'antiga rabia que li porto. L'home que odía al nostre poble sant y baladreja allí mateix aont els marxants se reuneixen, contra les meves operacions, y contra mí donant a mos llegítims guanys el nom d'usura!… Malehída sigui la meva tribu si no'm venjo!

BASSANIO, (en veu alta, a Shylock qui sembla absord)
No sentiu? Shylock!

SHYLOCK Estic calculant lo que ting en caixa, y segons els comptes que faig ara de memoria, no m'es possible reunir la soma entera d'aquests tres mil ducats. No hi fa res! Túbal, un ric hebreu de la meva tribu, me deixarà lo que'm manqui… Més anem a pams! Quants mesos demaneu? (A Antoni) Que la sort us acompanyi, bon senyor! El vostre nom honradíssim movía ara mateix els nostres llavis.

ANTONI Shylock, jo no tinc la costum de deixar ni d'emmatllevar diners a interès, y n'obstant, pera ajudar a un amic en una necessitat pressosa, vaig a trencar la meva costum. (A Bassanio) Sab ja la cantitat que voldrieu?

SHYLOCK
Sí, sí, tres mil ducats.

ANTONI
Y per tres mesos.

SHYLOCK No hi pensava ja… Heu dit tres mesos? Y després vós… la vostra lletra de fiança… Ah, aveure això… però… escolteu! Heu dit vós, si no m'erro, que mai deixaveu ni emmatllevaveu diners a interès.

ANTONI
No, no ho faig mai.

SHYLOCK Quan Jacob anava a pastorar els moltons de son oncle Laban, aquest Jacob que gracies a lo que sa prudenta mare feu per ell, era el tercer patriarca després de nostre sant Abraham; sí, era el tercer…

ANTONI
Y bé, què més? Deixava a interès, ell?

SHYLOCK No, ell no deixava a interès; al menys com vós dirieu, positivament a interès, no. Però èscolteu bé lo que feia Jacob. Ell y son oncle Laban havian convingut que tots els anyells que fossin ratllats y clapats perteneixien a Jacob com a salari. Arribada l'hora del zel, a la fí de la tardor, les ovelles buscaren el mascle; mentres el treball de la generació se realisava en les llanudes besties, el maynós pastor que havia mitg pelat unes verguetes, me les plantà al davant de les ovelles lascives al moment de l'acte de natura, y les besties que en aquella hora concebiren, a l'esser arribat el dia deslliuraren uns anyells virolats que foren per Jacob. Era aquest un bon medi de guany, y Jacob fou benehit, y benehit es tot guany quan no es robat.

ANTONI Senyor, aquí anava Jacob darrera d'un guany aventurat que no estava en son poder obtíndrel, sinó que era creat y dirigit per la mà de Déu. Ab aquesta raó voldrieu justificar l'interès? Vostre or y vostra plata són potser ovelles y moltons?

SHYLOCK No us ho sabria dir; en tot cas jo'ls faig produhir igualment depressa. Però, senyor, escolteume bé…

ANTONI Observeu una cosa, Bassanio; y es com el diable pot valdres de l'Escriptura pels seus fins. Una ànima perversa que s'apoii en els sants testimonis, es com un criminal ab la rialla als llavis, una bella fruita podrida del cor. Oh! com la falsetat es hermosa per defòra!

SHYLOCK Tres mil ducats! Es una bella soma! Y per tres mesos dels dotze… Veiam quin serà l'interès?

ANTONI
A veure, Shylock, us haurem d'estar agraits?

SHYLOCK Senyor Antoni, moltes y moltes vegades, en el Rialto, m'heu avergonyit a propòsit del meu diner y de l'ús que'n faig. Jo ho he soportat ab paciencia, alçant les espatlles, car la sofrenta resignació es el distintiu de tota la nostra tribu. Vós me dieu descregut, goç, brigand o bé escupiu a la meva capa de juheu pel sol fet d'usar com me plau de lo que'm pertany. Y bé, doncs, sembla que avui necessiteu que jo us ajudi, eh! Endavant! Vós me veniu a trobar y em diheu: Shylock, nosaltres necessitem diners! Y sóu vós qui dieu això, vós qui m'heu llençat la vostra bava al rostre, qui m'heu tret del vostre davant a puntades de peu, com treien el goç d'un extrany de la vostra porta! Soliciteu diners vós? Què us hauria de dir jo?. No deuria dirvos: De quan ençà tenen diners els goços? Com es possible que un cà pugui deixar tres mil ducats? O bé m'he d'inclinar profondament y, ab un tò,servil, contenintme'l respir dirvos, ab un blà mormull d'humilitat: Mon graciós senyor, vós m'escupíreu el passat dimecres, me treguereu del costat vostre a puntades de peu, tal dia, no fa gaire vareu tractarme de goç. Per totes aquestes gentileses vaig a deixarvos tant de diner?

ANTONI, (vivament) Y sóc ben capaç encara d'anomenarte igual, d'escupirte a la cara y d'engegarte lluny de mi a puntades de peu. Si deixes aquest diner no es pas com amic que'l deixes: l'amistat ha volgut mai negociar ab el xorc metall deixat a un amic? No! Més aviat deus considerar que'l deixes a un enemic, tu. Si ell manca al compliment, la bona cara que li faràs a l'exigir contra ell la punició!

SHYLOCK Ah! veieu com us sortiu de tò, ara! Jo voldria reconciliarme ab vós, guanyar la vostra amistat, oblidar les injuries ab que m'heu sollat, atendre les vostres necessitats d'avui sense un miserable sòu d'interès pel meu diner, y vós no'm voleu entendre. La meva oferta, es, per tant, plena de benevolencia.

ANTONI
La benevolencia en persona.

SHYLOCK, Jo us la vull mostrar la meva bona voluntat. Veniu ab mí a casa de un notari y firmeume una senzilla lletra; Y com a cosa de broma, que consti allí que si no'm torneu el diner que jo us deixi en tal dia y en tal lloc, vós perdreu una lliura de la vostra carn sana, la qual serà tallada y presa de la part del vostre cos que més me plagui.

ANTONI En bona fe m'hi aving; firmaré aquest document y diré ab gust que'l juheu dóna proves de gran benevolencia.

BASSANIO No vull que per mi firmeu una semblanta lletra; prefereixo quedarme sense'l diner.

ANTONI
Vaja, amic, no siguis temerós; no hi ha perill d'aquesta pèrdua.
Dintre dos mesos, o sigui un mes abans del rendiment, espero que
entrarà a casa meva, nou vegades per valor d'aquesta lletra.

SHYLOCK Oh, pare Abraham! Són ben bé aquests els cristians! La duresa dels séus actes els ensenya a mal pensar de les intencions dels altres. (a Bassanio) Diheume, per favor, vós; si acàs ell me mancava al rendiment, què hi guanyaré d'exigir el deute? Una lliura de carn, presa d'un home, no es pas estimable ni profitosa com una lliura de carn de moltó, de bou, o de cabra. Ho repeteixo, es pera guanyarme la seva bona voluntat que li faig aquest favor. Si ho acepta, bé! Sinó, adéu! Però, per pietat, no m'insulteu fins en les meves bondats.

ANTONI
Sí, Shylock, firmaré'l document.

SHYLOCK Aneu, doncs, desseguida, a esperarme a câl notari; feuli redactar aquesta acta de broma. Jo men vaig de dret a cercar els diners y de passada donaré un cop d'ull a casa que l'he deixada a la trista mercè d'un criat mal guardià, y desseguida sóc ab vosaltres.

(Sen va)

ANTONI Vés, corre, juheu; veuràs com aquest hebreu se fa cristià; se torna bon home.

BASSANIO
Les mellors paraules me desagraden eixint d'un pensament roí.

ANTONI Anem. No hi ha res a tèmer. Les meves naus arriben un mes abans del venciment.

(Sen van)

IV

BELMONT

A CASA DE PORCIA. MUSICA DE CORNS

(Entran EL PRÍNCEP DEL MARROC, moro abronzat, vestit de blanc, y tres o quatre homes del séu seguici, igualment habillats; darrera d'ells PORCIA, NERISSA y altres acompanyantes)

EL PRÍNCEP No'm mireu ab mals ulls pel color de ma pell, fosca emprempta del meu veí, el sol de foc, vora del qual m'he criat. Porteume dels fills del nord l'home més blanc, d'allà aon la flama de Febus ab pena fon el glas, y per la vostra amor, obrimnos una vena pera veure quin dels dos té la sang més roja. Creu, hermosa dama, que aquest rostre ha esglaiat als homes braus, y per l'amor meu te juro, que les més superbes verges de nostres regions l'han doblement aimat. Jo no voldria mudar de color, quan no fos pera devenir senyor dels vostres pensaments, ma dolça reina.

PORCIA Jo no esculliría guiada únicament per la lleugera impressió d'una mirada de noia; ademés l'etzar a que està subjecte el meu destí, me roba la facultad d'escullir lliurement. Però si el meu pare, per sa prudencia tutelar, no m'hagués destinat a esser la muller de qui m'obtingui pel medi que us he dit, vós, princep famós, tindrieu tants drets a la meva afecció com els altres pretendents vinguts fins ara.

EL PRÍNCEP Això sol desvetlla el meu agraiment. Conduiume, doncs, per favor, davant d'aquestes caixetes, que vull provar fortuna! Per aquesta cimitarra que va morfondre el gran Sofí y a un Príncep de Persia, que en tres batalles ha batut al sultà Solíman, te juro que estic dispost a aterrar ab mon esguard les més insolentes mirades, y ab la meva valentia el més ardit coratge, a arrebaçar els cadells de la mamella de l'òssa y fins amenaçar al lleó bramolant en contra de sa presa, tot pera conquerirte, hermosa meva! Més ai! que si Hercul y Lychas juguen als daus pera decidir victoria, l'etzar pot fer caure el mellor punt de la mà del més feble y Alcides serà vençut pel seu patge. Vetaquí com jo, guiat per la cega fortuna, podría fallar en allò que obtindrà un de menys digne y morir bentost de dolor!

PORCIA Cal que prengueu la sòrt com vingui; renuncieu del tot a escullir, o jureu abans de ferho, que, si sóu dissortat en vostra tria, mai més, temps a venir, parlareu de casament a cap més dòna… Reflexioneu, doncs…

EL PRÍNCEP
M'hi aving. Anem! Guieume cap a la meva sòrt.

PORCIA
A l'iglesia, primer. Després de dinar provareu la vostra fortuna.

EL PRÍNCEP Que aleshores l'etzar me sigui favorable! Ell pot fer un cel o un infern de la meva vida!

(Sen van. Musica de corns)

V

VENECIA

UN CARRER

(Entra Lancelot Gobbo)

LANCELOT Caldrà que la meva conciencia s'ablaneixi y em deixi escapar de casa l'amo juheu. El dimoni em toca'l colze y em tempta ab bones paraules. Me diu: Gobbo, Lancelot Gobbo, o bon Lancelot, o bon Gobbo o bé bon Lancelot Gobbo, estira les cames, pren l'embranzida y escàpat. La meva conciencia me diu: No, vés ab compte, Lancelot honrat, vés ab compte, honrat Gobbo, o, com deia; honrat Lancelot Gobbo, no fugis pas, posa aquest projecte sota els talons de les teves sabates. Aleshores el dimoni, sempre ferm, m'asperona a equiparme pera la marxa: En camí! diu el dimoni; vesten! diu el dimoni; en nom de Déu, pren una bona determinació, diu el dimoni, y escàpat d'una vegada! Tot seguit la meva conciencia, volentme trencar les ales del cor ab son clamor, me diu molt prudentment: Amic meu y honorós Lancelot, tu qui ets el fill d'un home honrat (o mellor, d'una dòna honrada, car al meu pare no li manquen petites màcules; no sempre s'ha sabut retenir… li han fet goig certes coses) La conciencia, dic, me diu: Lancelot no't moguis. Moute, diu el dimoni: No't moguis, diu la meva conciencia. Y jo dic: M'aconcelleu bé, conciencia; y al dimoni: Dimoni, li dic, m'aconcelleu bé. Si obeheixo la meva conciencia, haig de restar ab l'amo juheu, un home que, ab perdó de Déu sigui dit, es una mena de diable; y si vull plantar al juheu, haig d'obeir al dimoni, y aquest sí que, si vosaltres no diheu lo contrari, es el diable en persona. Però el juheu es segurament el mateix diable fet home, y vaja, que en conciencia, he de dir que la meva conciencia es una conciencia ben dura, d'aconcellarme que resti a câl juheu. Es el dimoni qui'm dóna el mellor concell d'amic. Vaig a escaparme, dimoni; les plantes dels meus peus te són obedientes; vaig a escaparme.

(Entra el vell Gobbo, portant un cistell)

GOBBO Senyor! Jove! Sí, home, a vós m'adresso! Voleu ensenyarme la via pera anar a câl mestre juheu?

LANCELOT, (pera sí) Déu del cel! Si es el meu propri pare! El pobre es quasi cego d'una granillada als ulls y ni em reconeix. A veure. Ting ganes d'experimentarlo.

GOBBO Jove, mestre, mon bon cavaller, voleu dirme, si us plau, per aon se passa pera anar a la casa del mestre juheu?

LANCELOT Al primer revolt que trobeu gireu a mà dreta, al revolt que segueix, tombeu a l'esquerra, y després, que dimoni! no gireu ni a dreta ni a esquerra, sinó que a l'altre revolt, aneu baixant de totes maneres cap a câl juheu.

GOBBO Oh, senderons de Déu! Me sembla que serà dificultós de trobar aquest camí! Y sabrieu dirme, vós, si un tal Lancelot qui viu ab el juheu, hi viu o no, ara?

LANCELOT Parleu del jove noble Lancelot? (Pera sí) Fixeuvoshi bé en quin tràngul el poso. (En veu alta) Parleu del jove noble Lancelot?

GOBBO Oh, no es pas un noble, senyor, sinó el fill d'un pobre home. El séu pare, maldament no m'escaigui el dirho, es un home honrat, en extrem pobre, però, gracies a Déu, pot anar tirant.

LANCELOT Està bé! Que son pare sigui lo que vulgui, nosaltres parlem del jove noble Lancelot.

GOBBO
De Lancelot, pera servirvos, senyor.

LANCELOT Però, bon vell, escolteume si us plau, ergo, diheume, no es cert, parleu del jove noble Lancelot?

GOBBO
De Lancelot, y perdoni Vostra Senyoria!

LANCELOT Ergo, del noble Lancelot. No parleu del noble Lancelot, pare, car aquest jove cavaller, (gracies a la fatalitat y al destí y a altres paraules extravagants; gracies a les tres funestes germanes y demés branques de la ciencia) es irremissiblement finat, o per parlar més clar, se n'ha anat al cel.

GOBBO Rellamp! Que Déu men guardi! Aquest minyò era el meu únic puntal, el meu bastó de vellesa.

LANCELOT Es que per ventura m'assemblo jo a un garrot, a un pal, a un bastó, a una puntala? Qne ja no'm coneixeu, pare?

GOBBO Ai! no, no us conec pas, jove cavaller; mes, jo us ho demano, digueume la veritat: el meu noi, (que Déu el tingui al cel!) es viu o mort?

LANCELOT
Però que no'm reconeixeu, pare?

GOBBO
Ai! senyor, ting entelada la vista; no us conec, no.

LANCELOT Ah! per més clar que hi vegessiu, en bona fe sinó us costava igual de reconèixem; espavilat es el pare que sab qui es el séu propri fill! Vaja, bon vell, vaig a darvos noves del vostre noi; doneume la benedicció pairal. La veritat s'ha d'obrir pas; una mort no pot restar molt temps oculta, a un pare sí que pot ocultàrseli el séu fill; més, a la fí, la veritat se mostra nua.

(S'agenolla)

GOBBO
Alceuvos, si us plau, senyor; sé del cert que vós no sóu
Lancelot, el meu noi.

LANCELOT A vós us ha de plaure no burnejar més y donarme la vostra benedicció. Jo sóc Lancelot, aquell minyò que teniau, aquest fill que teniu, aquell noi que tindreu.

GOBBO
No ho puc creure que vós sigueu el meu fill.

LANCELOT
Sóc jo qui no sé si dec creureho; però sé que sóc Lancelot, el de
cal juheu; y de lo que estic ben segur es que la vostra dòna,
Marguerida, es la meva mare.

GOBBO Marguerida's diu,en efecte. Y si tu ets Lancelot, puc jurarte que ets carn y sang de la meva. Alabat siga Déu! Y quina barba tens! Portes més pèl tu a la cara, que Dobbin, el meu cavall de vares, a la cua.

LANCELOT Digueu, doncs, que la cua de Dobbin fa la creixença cap endintre; la darrera vegada que'l vaig veure, es segur que tenia més pèl ell a la cua que jo a la barba.

GOBBO
Senyor! Y com has mudat! Y digues, com lligueu tu y el teu amo?
Aquí li porto un present. Us aveniu bé, ara?

LANCELOT Molt bé, molt, Però jo, com que estic decidit a fugir de casa seva, no m'aturaré fins que l'hagi ben perduda de vista. El meu amo es un juheu de nom y de fets. Portarli un present an ell? Una corda pera penjarlo. Me moriría de fam al séu costat; se'm podrien comptar els òssos de les costelles. Estic molt content que hagiu vingut, pare; donareu aquest present a un tal senyor Bassanio. Aquest sí que fa lluir ab riques y flamantes llureies! Si no puc entrar al séu servei men vaig a correr tant de món com Déu ha fet… Oh, sòrt de les sòrts! Aquí el tenim, en presencia. Escometeulo, pare, o, si haig de viure més temps ab el juheu, vull tornarme tant juheu com ell.

(Entra Bassanio, seguit de Lleonard y altres criats)

BASSANIO, (a un criat) Sí que podeu, més apresseuvos, que'l sopar estigui a punt tot lo més tard a les cinc. Feu enviar aquestes lletres a l'adressa llur, feu enllestir les llureies, y digueu a Gracià que vingui sense perdre temps a casa meva.

(Un criat sen va)

LANCELOT, (en veu baixa a Gobbo)
Empreneulo, pare!

GOBBO
Que Déu beneheixi a Vostra Exelencia!

BASSANIO
Grans mercès! Desitges quelcom de mí?

GOBBO
Aquí teniu el meu fill, senyor, un pobre noi…

LANCELOT No, no es un pobre noi, senyor, sinó el servent del ric juheu, el qual voldria, senyor, com el meu pare us dirà ab més detalls…

GOBBO
El minyò té, com si diguessim, una gran follia per servir.

LANCELOT En efecte, el resum y l'exposició del meu assumpte, es que jo serveixo al juheu y que voldria, com el meu pare us especificarà…

GOBBO
Ell y el séu amo, dit siga ab el respecte degut a Vostra
Exelencia, s'avenen com gat y goç.

LANCELOT Pera abreviar, la bona veritat es que'l juheu, ab els séus mals tractes, m'obliga a lo que el meu pare, com a més vell, us explicarà, segons penso, ab abundancia…

GOBBO Aquí porto uns colomins que jo voldria oferir a Vostra Exelencia, essent la meva demanda…

LANCELOT En poques paraules; aquesta demanda es d'una gran impertinencia pera la meva persona, com Vostra Exelencia ho sabrà per boca d'aquest honrat vell, que encara que mal m'està el dirho, es pobre, a més d'esser vell, y es, ademés, el meu pare…

BASSANIO
Que l'un o l'altre parli per tots dos! Què voleu?

LANCELOT
Servirvos a vós, senyor.

GOBBO
Aquest es l'atreviment de la nostra petició.

BASSANIO, (a Lancelot) Te conec prou a tu: t'es concedit lo que demanes. Avui mateix, el teu amo Shylock m'ha parlat y sé que't deixa lliure d'anar endavant, si es anar endavant deixar de servir a un juheu ric, pera formar en el seguici d'un cavaller pobre com jo.

LANCELOT El vell proverbi escau que ni pintat entre'l meu amo Shylock y vós, senyor: ell té quelcom, més vós, senyor, teniu la gracia del cel.

BASSANIO Ben dit! Aneu, pare, ab el vostre fill. Vés a pendre comiat del teu vell amo, y demana que t'adressin a casa meva. (Als séus homes) Que se li dongui la llureia més ostentosa de tot el servei! No distreuressen.

(Conversa en veu baixa ab Lleonart)

LANCELOT Me pren ab ell, pare! Ah! aneu dient que no sóc capaç de trobar amo! Ah! y això que he estat sempre un cap buit! Molt bé. (Mirantse'l palmell de la mà) Hi ha cap home en tota Italia, que jurant per la Biblia, pugui mostrar un palmell de mà més venturós? No'm mancarà felicitat: teniu! aquesta ratlla de vida solament! Mireu aquí quina corrúa de mullers! Bon Déu! quinze promeses, poca cosa! Onze viudes y nou verges, quasi res pera començar, un home tot sol. Y després tres vegades me salvaré d'apunt d'esser ofegat! Y que'n dieu d'aquest perill que menaça la meva vida al volt d'un llit de plomes? D'això sen diuen sòrts! Vaja, que si la fortuna es femella, an aquest pas es una bona noia. Veniu, pare! Vaig a pendre comiat del jueu en un salt.

(Sen van Lancelot y el vell Gobbo)

BASSANIO Sobre tot, bon Lleonart, no't descuidis d'això. Quan ho hagis comprat tot y tot posat apunt, torna al moment, que aquesta nit dóno una festa als meus mellors amics. Vés, y fes via.

LLEONART
Hi faré tot quan sàpiga.

(Entra Gracià)

GRACIÀ
Aont es el vostre amo?

LLEONART
Per allà, passejantse, senyor.

(Lleonart sen va)

GRACIÀ
Senyor Bassanio!…

BASSANIO
Gracià!

GRACIÀ
Us haig de demanar una cosa.

BASSANIO
Tingueula per concedida.

GRACIÀ
Ja no'm podeu refusar; es necessari que jo us acompanyi a
Belmont.

BASSANIO Si es necessari, vina!… Però escolta una cosa, Gracià: tu ets massa impetuós, massa brusc, tens unes paraules que tallen. Veus? aquestes coses que entre nosaltres te fan encara gracia y que cap amic, ni de bon troç, pren per defectes, als ulls de la gent que no't coneix prou, creume, tenen no sé què de massa lliure. Jo voldria de tu que ab una mica de la fredor que acompanya a la modestia, calmessis la fogositat del teu esperit; altrament, el teu procedir esbogerrat me faria malveure en els llocs aon vaig y tiraria per terra les meves esperances.

GRACIÀ Escolteume bé a mí, senyor Bassanio: sinó'm veieu pendre un seriós posat, parlar ab mesura, jurar lo menys possible, portar un devocionari a la butxaca, fingir un aspecte de conformació, y lo que es més encara, si no'm veieu, quan se diguin les gracies, amagar els ulls darrera el meu capell y sospirar y dir: Amen!… pera acabar, sinó compleixo ab tots els usos de la civilitat com un home que ha après a fer la cara solemne a fi de complaure a la seva avia, negueume pera sempre més vostra confiança!

BASSANIO
Està bé, veurem com us portareu.

GRACIA Ah! però aquesta nit no compta. No pendreu pas com a penyora lo que farem aquesta nit?

BASSANIO No, fóra una llàstima això. Al contrari, jo voldria moureus a que toquessin els ressorts més atrevits de vostra gresca, car tenim uns amics ab moltes ganes de riure. Ab això a reveure! Hi ha feines que m'esperen.

GRACIÀ Y jo cal que vagi a trobar a Llorenç y als demés; serem ab vós a l'hora del sopar.

(Sen van)

VI

UNA CAMBRA A CASA DE SHYLOCK

(Entran Jèssica y Lancelot)

JÈSSICA Me sab molt greu que abandonis així al meu pare; casa nostra es un infern y tu, joiós endemoniat, l'orejaves un poc de sa fortor d'aborriment. Adéu, per això! Aquí tens un ducat pera tu. Ah! tu, Lancelot, dintre un instant, a l'hora de sopar, veuràs a Llorenç entre'ls convidats del teu nou amo: dónali aquesta lletra… secretament! Ab això, adéu! No voldria que'l meu pare'm vegés parlar ab tu.

LANCELOT, (ploriquejant) Adéu!… No més puc parlar ab llàgrimes… Oh idólatra pertorbadora, deliciosa juheva! Molt m'enganyo si al mellor dia un cristià no comet alguna barbaritat pera ferte seva. Prou, adéu! Aquestes llàgrimes tontes aneguen el meu coratge d'home. Adéu!

(Sen va)

JÈSSICA Bona sòrt, Lancelot. Oh, quin pecat més horrorós cometo avergonyintme, d'esser la filla del meu pare! Més sols per la sang li sóc filla, no pas pel caràcter. Oh, Llorenç! Si realises ta promesa acabaré totes aquestes lluites; me faré cristiana pera esser ta ben amada esposa.

(Sen va)

VII

VENECIA

UN CARRER

(Entran Gracià, Llorenç, Salarino y Solanio)

LLORENÇ Sí, ens farem fonedissos durant el sopar, ens disfreçarem a casa meva y estarem tots de retorn abans d'una hora.

GRACIÀ
Però si no hem fet els preparatius que calen.

SALARINO
Ni hem avisat als homes de les teieres.

SOLANIO Es una cosa ben grollera si no's combina ab elegancia; pel meu parer, val més deixarho corre.

LLORENÇ
No més són les quatre; encara tenim dues hores pera arranjarnos.
(Entra Lancelot qui porta una lletra) Quines noves portes, bon
Lancelot?

LANCELOT
Si us plau obrir aquesta lletra, suposo que les sabreu.

LLORENÇ Conec quina mà l'envia; es una mà bonica, en bona fe; y es més blanca que'l paper aont ha escrit, aquesta mà bella!

GRACIÀ
Noves d'amor, séns dubte.

LANCELOT, (retirantse)
Ab el vostre permís, senyor…

LLORENÇ
Aon vas?

LANCELOT Rellamp! A convidar al juheu, el meu vell amo, perque vingui a sopar a casa de l'amo nou, el cristià.

LLORENÇ, (en veu baixa a Lancelot, donantli diners) Atúrat; pren això… Digues a la graciosa Jèssica que no mancaré pas… dígali en secret, vés. (Lancelot sen va) Y bé,senyors, que ens preparem pera la mascarada d'aquesta nit? Jo tinc qui em porta la torxa, ja.

SALARINO
Sí, bon Déu! Jo desseguida estic apunt.

SOLANIO
Jo també hi corro.

LLORENÇ
Veniunos a trobar, dins d'una hora, a mi y a Gracià, a casa seva.

SALARINO
Sí, va bé.

(Sen van Salarino y Solanio)

GRACIÀ
No es cert que aquella carta era de l'hermosa Jèssica?

LLORENÇ Cal dirtho tot! M'indica'l medi de portàrmela de casa seva, l'or y les joies que s'ha procurat, el vestit de patge que ja té dispost. Si son pare, el juheu, arriba a anar al cel serà per la mercè de la seva adorable filla; més si an ella, un dia, la desgracia la trastorna, serà ben bé per esser la filla d'un descregut juheu. Vaja, segueixme a mí; llegeix això tot caminant; la bella Jèssica serà el patge qui em durà la torxa!

(Sen van)

VIII

VENECIA

DAVANT LA CASA DE SHYLOCK

SHYLOCK Com tu vulguis! Més els teus ulls jutjaran; ja veuràs la diferencia que hi ha entre'l vell Shylock y Bassanio! Hei! Jèssica!… no podràs treure'l ventre de mal any com feies a casa meva… Hei! Jèssica!… ni roncar, ni dormir, ni estropellar ta llureia. Què fem Jèssica, que no vens?

LANCELOT, (cridant)
Hei! Jèssica!

SHYLOCK
Qui t'ha dit de cridar, a tu? Jo no t'he dit pas que cridessis.

LANCELOT Vostra senyoria m'ha repetit tantes vegades que jo no sé fer res séns que m'ho diguin!

(Entra Jèssica)

JÈSSICA, (a Shylock)
Me crideu? Què desitgeu de mi?

SHYLOCK Estic convidat a sopar fòra de casa, Jèssica; aquí tens les claus… Més per què hi haig d'anar, jo? No es per amistat, sinó pera adularme, que'm conviden! Què hi fa? Hi aniré pel mateix odi que'ls tinc, pera menjar a costa del pròdig cristià… Jèssica, filla meva, vetlla per ma casa… Jo surto ab vera repugnancia; alguna traidoria's deu forjar contra la meva pau, car aquesta nit he somniat sacs de diner.

LANCELOT Us prego que hi aneu a l'instant, senyor; el meu nou amo us espera ab impaciencia.

SHYLOCK
Y jo an ell, també.

LANCELOT Tots junts han fet una conspiració… Jo no us dic pas que veureu una mascarada, més si la vegessiu, compendré aleshores perque la sang me rajà del nas el darrer dilluns negre a les sis del matí, després d'haver sagnat també, fa quatre anys, el dimecres de Cendra, a primera hora de la tarda.

SHYLOCK Què dius! Hi haurà màscares? Escóltam, Jèssica: tanca bé les portes, y quan sentis el timbal y el groller espinguet de la tenora colltorsada, no vagis a abalansarte a la finestra, ni treguis el cap al carrer pera veure aquests folls cristians d'embadurnats visatges. Al contrari, tapa les orelles de la meva casa, vull dirte les finestres. Que ni el soroll d'eixa buida extravagancia penetri a l'interior de ma austera maisó!… Pel bastó de Jacob ho juro; malehídes les ganes que tinc de sopar fòra de casa, aquesta nit! Però hi aniré… Passa al davant tu, follet, y digues que estic apunt de venir.

LANCELOT Passo endavant, senyor. (En veu baixa, a Jèssica) Deixeulo dir, mestreça, guaiteu a la finestra:

Y veureu passar un cristià ben digne de l'esguard d'una juheva.

(Sen va Lancelot)

SHYLOCK
Què diu aquest beneit de la raça d'Agar, eh?

JÈSSICA.
Me deia: «Adéu, senyora»! Res més.

SHYLOCK Es una aceptable companyia, sinó que menja per sis; té la calma d'un cargol, a l'hora de la feina, y de dia es més dormilega que un gat mesqué! No estic per abellots an el meu rusc. Per això men desfaig y el passo a un cert personatge perque l'ajudi a malgastar el diner emmatllevat. Vaja, entra a casa, Jèssica; potser que torni a l'instant; fes com te dic, tanca les portes darrera teu. Ben tancat, ben salvat. Es una màxima que no envelleix mai en el seny d'un home economisador.

(Sen va)

JÈSSICA, (mirant com Shylock s'allunya)

Adéu! Si no m'es enemiga la fortuna, prompte haurem perdut, jo un pare, y vós una filla.

(Sen va)

IX

VENECIA

DAVANT LA CASA DE SHYLOCK

(Entren Gracià y Solarino, de màscares)

GRACIÀ Aquesta es la barbacana sota la qual ens ha pregat Llorenç que l'esperessim.

SALARINO
Ja quasi ha passat l'hora.

GRACIÀ Es sorprenent que retardi així, car els amants corren sempre més que'l rellotge.

SALARINO Oh! els coloms de Venus volen dèu vegades més lleugers pera sagellar nous pactes d'amor que pera guardar entera la fe jurada.

GRACIÀ Y així es en tot. S'alça algú d'un festí ab l'apetit desmesurat de quan s'hi assentava? Quin es el cavall que al retornar d'una cursa fadigosa avança ab la fuga indomptable de la primera embranzida? En tota cosa s'es més fogós corrent darrera d'ella que al fruhirla. Al fill pròdig s'assembla la nau engalanada, sortint de sa badía natal, empesa y abraçada per l'afalagadora brisa! Y al fill pròdig s'assembla quan retorna, lassos els flancs, les veles destroçades, retuda y pobra, per l'afalagadora brisa extenuada.

SALARINO
Aquí ve Llorenç… Rependrem més tard aquesta conversa.

(Entra Llorenç)

LLORENÇ Cars amics, perdoneu ma llarga tardança! No jo, sinó els meus assumptes us han fet esperar. Si un dia us voleu convertir en lladres d'esposes, jo faré per vosaltres una guardia tant llarga com la vostra. Acosteuvos: aquí viu mon pare, el juheu… Ep! Que surti algú!

(Jèssica surt a la finestra, vestida de patge)

JÈSSICA Qui sóu vós? Digueumho, pera més assegurarmen, y això que puc jurar conèixer vostra veu.

LLORENÇ
Llorenç, el teu amor!

JÈSSICA Llorenç, es cert, el meu amor, veritat es, car a qui com a vós he estimat? Més, fòra de vós, qui ho sab, digueume, si jo sóc el vostre amor?

LLORENÇ
Tos pensaments y el cel ne són testimonis.

JÈSSICA, (tirantli una caixeta) Teniu, preneu aquesta caixeta que prou ne val la pena! Sortosament pera mí que es de nit y que vós no'm veieu pas, perque em sento tota vergonyosa de la meva disfreça; però l'amor es cego y els enamorats no es poden donar compte de les dolces follies que ells mateixos cometen; car, si així no fos, el mateix Cupidó s'avergonyiria de veurem transformada en patge.

LLORENÇ
Baixeu, que cal que'm porteu la meva torxa.

JÈSSICA. Què! Cal encara que jo faci llum a la meva vergonya? Com si per ella sola no fos ja massa, un poc massa visible. Y doncs! amor meu, com es que em destineu a enllumenar als altres, quan jo deuria amagarme?

LLORENÇ Dòna encisera, no estàs prou oculta sota aquest graciós vestit de patge? Però veniu a l'instant: el cor de la nit s'enfuig lleuger, y se'ns espera a sopar a casa de Bassanio.

JÈSSICA Vaig a tancar les portes, a daurarme ab alguns ducats més y sóc ab vós.

(Desapareix de la finestra)

GRACIÀ
Pel meu capell us juro que no es juheva sinó gentil, aquesta.

LLORENÇ Malehit jo siga, sinó l'estimo ab tot el meu cor! Perque es espiritual, tant com jo puc judicarla; es bonica, si els meus ulls no m'enganyen y de que es fidel n'ha donat palesa mostra. Doncs, com noia espiritual, bonica y fidel té de regnar pera sempre més en el meu cor. (Entra Jèssica) Ah! ja ets aquí?… Endavant, senyors, anem! Els nostres companys ja ens esperen ab llurs disfreces.

(Sen va ab Jèssica i Salarino)

(Entra Antoni)

ANTONI
Qui hi ha aquí?

GRACIÀ
Sóu el senyor Antoni?

ANTONI Via! Via! Gracià! Aon són tots els altres? Són les nou, els nostres amics tots us esperen; fòra màscares aquesta nit! S'ha alçat el vent y Bassanio s'embarcarà desseguida. He enviat vint persones a cercarvos;

GRACIÀ Això m'alegra; el meu desitg més gran es veure inflarse la vela y empendre la marxa aquesta nit.

(Sen van)

X

BELMONT

EN EL PALAU DE PORCIA

(Musica de corns. Entren Porcia y El Príncep del Marroc, ab llurs seguicis.)

PORCIA En avant! Descorreu les cortines y mostreu al noble príncep les distintes arques. (Al Príncep) Ara, esculliu.

EL PRÍNCEP La primera es d'or y porta aquesta inscripció: Qui m'esculleixi guanyarà lo que molts homes desitgen. La segona, tota de plata, ofereix aquesta promesa: Qui m'esculleixi obtindrà lo que's mereix. La tercera, de plom comú, porta una divisa grollera com el séu metall: Qui m'esculleixi deu dar y aventurar tot lo que té. Cóm sabré jo si esculleixo la bona?

PORCIA Una d'elles guarda el meu retrat, príncep; si us el feu vostre, també jo us perteneixo.

EL PRÍNCEP Que guihi un déu la meva elecció! A veure: Vull tornar a llegir les inscripcions. Què diu aquesta arca de plom? Qui m'esculleixi deu dar y aventurar tot lo que té. Donarho tot… Y per què? Per plom! Aventurarho tot per plom? Aquesta arca es perillosa. Els homes que tot ho aventuren, ho fan solament ab l'esperança de majors beneficis. Una ànima d'or no's deixa enlluernar per un metall de rebutg; així es que jo no vull donar ni aventurar res pel plom. Què diu l'argent de virginal color? Qui m'esculleixi obtindrà lo que's mereix. Lo que's mereix?… Poc a poc, marroquí; pesa ab imparcialitat el teu valer; si t'evalues per la propria estima, de bastant ets mereixedor; més esser mereixedor de bastant, es lo suficient pera pretendre aquesta bellesa? Y ab tot, dubtar del meu mèrit, representaria, pera mí, una covarda retirada. Lo què jo mereixo? Es an ella! La mereixo per l'altesa del meu naixement, per la meva riquesa, per les meves dots, pel segell que em dóna l'educació, y sobre tot, pel meu amor!… Veiam! y si sense mirar més escullís aquesta?… Llegim una altra volta la sentencia grabada en l'or: Qui m'esculleixi guanyarà lo que molts homes desitgen. No hi ha dubte! Es la noble dama! Tothom la desitja; de les quatre parts del món se ve a besar el tabernacle de la santa mortal que aquí se respira. Els deserts de l'Hircania, les amples solituts de l'immensa Arabia, són ara un encreuhament de rutes obertes pels prínceps que visiten la bella Porcia! El reialme de les ones, quina cresta ambiciosa escumeja contra'l cel, no es un aturador pels llunyadans pretendents: com un xaragall el passen pera veure la formosa Porcia. Una d'aquestes arques guarda sa divina imatge. Es provable que sigui la de plom? Fóra un sacrilegi eix pensament groller; brutalitat molt grossa ja sería donarli per llit de mort aquesta obscura tomba!… Puc crèurela reclosa aquí en la plata, menys preciosa dèu voltes que l'or pur? Oh, pensament culpable! A una tant rica perla, al menys li cal una montura d'auri metall. Tenen a l'Anglaterra una moneda d'or aont hi ha grabada una figura d'angel, més solament està esculpida a la superficie, mentres que aquí es a dins, en un llit d'or, que l'angel reposa. Doneume la clau. Escullo aquest, que passi lo que vulgui.

PORCIA Aquí teniu la clau, preneula, príncep, y si el meu retrat es a dintre, jo sóc vostra.

(Obre l'arca d'or)

EL PRÍNCEP Oh, infern! Què es això? Una calavera que té un paper enrotllat en una de ses conques. Llegimlo:

No es pas or tot lo que lluu, sovint ho haveu sentit dir; molts homes vènen llur vida sols per contemplar mon brill. Tanquen les daurades tombes misèrrims cucs en llur si; si haguessiu sigut discret, lo mateix que sóu ardit; de cos jove y vell de pensa, ara en aquest pergamí no hi tindrieu la resposta. Adéu! Mon comiat es trist.

Ben trist, en veritat. Penes perdudes! Adéu, tu, flama abrusadora! Salut a la desesperació gelada! Porcia, adéu! Massa afligit me sento pera allargar una tant penosa separació. Així sen van els dissortats.

(Sen va)

PORCIA Alegra deslliurança! Anem, tanqueu les cortines! Que tots els del séu color esculleixin ab igual fortuna!

(Sen van tots)