XVI
«... y digo que mientes y mentiras todas las vezes que lo pensares o dixeres...» (Don Quijote, I, 23.)
Després d’haver estat tan maltractat l’heroi manxec per aquells a qui els havia fet gros favor, car els havia donat la llibertat, li diu l’escuder que fóra bo s’endinsessin per aquells laberíntics llocs de la serra i no esperar a camp pla que la Santa Germandat els empresonés; a la qual cosa, contesta D. Quixot, que si segueix el consell de Sanxo ha d’ésser amb la condició que jamai digui que ho féu per por, sinó per a complaure’l, i que si en tot cas ho diu, que dirà mentida, i reforçant això exclama: «y desde aora para entonces, y desde entonces para aora te desmiento, y digo que mientes y mentiras todas las vezes que lo pensares o lo dijeres».
Primer Bowle (I, p. 85), després Clemencín (II, p. 224) i a l’últim Cortejón (II, p. 174) senyalen el passatge del Tirant referent a la lletra de batalla tramesa pel jove paladí a Kirielayson de Muntalva, on s’hi llegeix: «Dich que mentiu e mentireu tantes veguades com ho direu» (cap. 79), i en el cap. 81, diu Tirant a Tomàs de Muntalva: «dich que mentiu, per vostra falsa boca...».
Al nostre entendre aquesta frase és purament cavalleresca i molt usada en les lletres de desafiament, com ja demostrà el segon dels esmentats crítics transcrivint un fragment del cartell enviat pel rei Francesc de França a l’emperador Carles d’Espanya, en 1528.