XIX
«La menesterosa doncella pugnó con mucha porfia por besarle las manos...» (Don Quijote, I, 29.)
En Clemencín (II, p. 438), en trobar-se amb aquest passatge cervantí, en el qual la princesa Micomicona demana un favor a l’heroi de la Manxa, esmenta textos de l’Amadís de Gaula i Florambel de Lucea, on es tracta del costum de besar les mans en fer una petició. En Cortejón (II, p. 328), que tenia sempre a mà l’obra de Clemencín, va voler fer una nota amb materials que jo vareig donar-li, i en ella s’hi veuen fragments de l’Amadís de Gaula, Tirant lo Blanch i Mio Cid.
Aquest acte de besar les mans, i fins els peus, a cavallers o dames, és cosa abundosa en els llibres de cavalleries i demostra senyal d’acatament, reverència o superioritat.
En el mateix Tirant a cada moment hi trobem exemples del que havem dit: «Com Tirant fon dauant lo mestre, feuli honor de Rey, fica lo genoll e volgueli besar la ma; empero lo Mestre no u consenti» (cap. 104), «... Lauors Tirant se lança als peus de l Emperador e besa li lo peu e la ma, per la gracia que feta li hauia» (cap. 161), «... E dites aquestes paraules, Plaerdemavida se agenolla als peus de Tirant e volgue li besar la ma, e Tirant no u consenti» (cap. 377).