XXII
«... que mejor reposaria en el estrado que en la silla...» (Don Quijote, I, 33.)
En aquest passatge no hi cap al·lusió a la novel·la cavalleresca de Martorell i Galba; però en l’edició d’En Cortejón (III, p. 29) es parla de la paraula estrado, lloc de distinció, on les senyores se sentaven en coixins i rebien les visites, com ens diu En Covarrubias en el seu Tesoro de la lengua castellana.
Per l’exemple que del Tirant es transcriu en l’edició d’En Cortejón, es veu que l’estrado era el lloc preeminent de la sala: «Apres vench la Reyna e pres lo de vn braç e vna duquesa de l altre e axi l portaren fins a vn bell strado e posaren lo en la cadira real» (cap. 59). L’estar les senyores en l’estrado era un costum moresc, car hi estaven ajegudes, recolzades o assegudes sobre coixins. Metafòricament es deia també estrado a la sala on hi havia aquest lloc reservat per a les dames.