XXVIII
I. «... y acudir otra doncella y echarle un mantón sobre los hombros, que, por lo menos, menos dicen que suele valer una ciudad, y aun más?»—II. «... ¿Que verle venir todas las doncellas...» (Don Quijote, I, 50.)
I.—L’ésser tractats els cavallers errants amb gran esplendidesa en els castells i palaus on s’hostatjaven, és cosa que es veu de manera abundosa en els llibres de cavalleries, per això resulta d’una immensa força còmica l’arribada i tracte que donaren a D. Quixot en l’hostal que ell va pendre per castell.
En aquest capítol el novel·lista castellà va esmentant fets que recorda d’haver-los llegit en les cròniques cavalleresques, i entre els tals s’hi veu ço que coneixem, per figurar com epígraf a la present nota, cosa aquesta que la trobem esmentada en molts llibres d’aquest gènere.
En Bowle (Anot., I, 153) assenyala un passatge del Tirant, que es llegeix en el cap. 60; referent a la bella Agnès, filla del duc de Berri i parenta de la Reina d’Anglaterra, la qual donzella «si vestia robes que valguessen lo preu de vna ciutat, no pensaua en donarles». Aquest mateix passatge del Tirant el veiem citat per Clemencín (III, 479) i Cortejón (III, 339).
Però hem de dir que aquesta comparació figura ja en altres obres de cavalleries, com fa assaber En Bowle, que esmenta un passatge de Espejo de Caballerias (II, 52), i En Clemencín en un del romanç del marquès de Mantua.
En Clemencín (III, 480), en tractar del passatge, que diu: «¿Que verle servir todas las donzellas, guardando un maravilloso silencio?», que també és abundós en els llibres de cavalleries, cita aquell fet del Tirant en el qual l’heroi, després d’haver vençut a Tomàs de Muntalva, sortí del camp clos acompanyat de dones i donzelles, «e Tirant ana a cauall armat, axis com staua e acompanyaren lo fins a l apartament del Rey; alli lo desarmaren les donzelles e los metges curaren-lo, e vestis un manto de brocat, forrat de marts gebelins quel Rey li dona, e feu lo sopar ab ell» (cap. 84). Exemple aquest citat també en l’edició de Cortejón (III, 340).