XXXIV
«... en la daga...» (Don Quijote, II, 23.)
El comentador Clemencín (IV, p. 427), que sempre que pot dóna mostra de la seva nombrosa lectura, en tractar d’aquest punt quixotesc, que no és altre que la diversitat de criteri de si fou un punyal o una daga l’eina amb què Montesinos havia arrancat el cor d’En Durandart per fer-ne entrega a la dama d’aquest, Na Belerma, escriu que en el romanç es diu que
L’escuder de D. Quixot digué si el dit punyal era d’En Ramon d’Hoces, dit el «Sevillà», famós daguer del temps de Cervantes; i a propòsit d’això En Clemencín ens esmenta les dagues genoveses de què es fan menció en el Tirant (cap. 65). Cert que les dagues genoveses, com més tard les armadures de Milà, tenien nom universal, però en Suárez de Figueroa, en Plaça Universal, ens diu, referent als armers genovesos, «que valen comunmente poco, si bien tienen apariencia de buenos».