XXXIX
«... Don Paralipómenon de las Tres Estrellas...» (Don Quijote, II, 40.)
En Clemencín (V, p. 309) diu que el nom d’aquest cavaller, que figura en el text cervantí, és inversemblable en boca de l’escuder de D. Quixot, i potser té raó. Però, al nostre entendre, si l’hagués posat en la del cavaller, fora just. També ens diu el crític que resulten noms ridícols alguns dels que es llegeixen en el Don Quijote, com Pandafilando de la Fosca Vista i Caraculiambro, i satiritza els dels herois Cirongilio de Tràcia, Esferamundi de Grècia, Don Contumeliano de Fenícia i Don Kirieleison de Montalvan, aquest últim es llegeix en el Tirant (caps. 74 i ss.).
No creiem que sien ridícols els noms abans esmentats i sí fantasiosos, cosa aquesta que no ignorava el crític; ell, tan fort coneixedor de la literatura cavalleresca, sabia que els autors d’aquelles cròniques, on s’hi descriuen vides d’herois paladins, recercaven noms ampulosos, i algunes vegades compostos, així rares vegades hem vist noms de gegants que no sien un xic llargs, com per exemple, Buzaratangedro i Taglatalazar en el Cirongilio de Tracia, Atanabos i Guardacanales en la Demanda del Sancto Grial, Almadrago i Dramusiando en el Palmerín de Inglaterra, Alvadanzor i Famongomadan en l’Amadís de Gaula i Dramiron i Gramolias en el Lisuarte de Grecia (VIII Libro de Amadís). Noms compostos en podríem esmentar un sens fi i sense anar a recercar-los en altres llibres, en el nostre Tirant hi veiem: Bellpuig, Plegamans, Malatesta, Scalarompuda, Vilesermes, etc.; però, comparats amb els d’altres llibres, resulten que no tenen qualificatius, com es veu en Antimón el Valiente, Ladasin el Esgrimidor, Listoran el buen Justador, Manelí el Mesurado, Olinda la Mesurada i altres que podríem afegir, tots ells de l’Amadís de Gaula.