XLIII
«... que me digas quien eres y si eres alma en pena...» (Don Quijote, II, 55.)
En caure l’original ex-governador de la Baratària a l’avenc o fossar que hi havia entre el palau dels ducs i la famosa ínsula, i en sentir D. Quixot una veu fonda que demanava auxili, ens diu el novel·lista que l’heroi manxec s’apropà a la boca de l’abim i el conjurà, dient-li: si era ànima en pena. Cosa igual fa el vescomte de Branches i l’escuder de Tirant, Ipòlit, quan el famós paladí caigué de regular alçaria, després d’haver passat delitosa nit prop de la seva estimada Carmesina. Diu el vescomte en sentir una veu que es planyia: «Qui s vulla que tu sies, jo t deman de part de Deu que m digues si est anima qui vas en pena o si est cors mortal que hajes mester ajuda...» (cap. 234).
Aquest passatge del Tirant figura com il·lustrant el text cervantí que es llegeix d’epígraf a aquesta nota, en els comentaris fets per Bowle (II, 131), Clemencín (VI, 127) i Cortejón (VI, 91), però a aquesta última edició hi afegirem un altre exemple tret del llibre Cauallero Venturoso (I, 14).