WeRead Powered by ReaderPub
El "Tirant lo Blanch" i "D. Quijote de La Mancha" cover

El "Tirant lo Blanch" i "D. Quijote de La Mancha"

Chapter 6: V
Open in WeRead

Explore more books like this:

About This Book

Un estudi crític examina les influències i paral·lelismes entre la crònica cavalleresca Tirant lo Blanch i la novel·la cervantina, sostenint que l'autor d'aquesta última coneixia i va reutilitzar diversos passatges. Repassa i discuteix la bibliografia i els comentaris de crítics anteriors, identifica coincidències textuals en edicions antigues i ofereix anotacions corregeixent. L'autor estructura la investigació en dues parts —comentaris de la novel·la amb textos del Tirant i una selecció de fragments tirantencs que il·lustren la relació— i acompanya l'assaig amb notes i referències provinents dels quaderns d'estudi.

V

I. «...no quiso desayunarse...»—II. «... meter las manos hasta los codos...» (Don Quijote, I, 8.)

Ens diu Cervantes que després d’haver passat D. Quixot aquella desagradable aventura dels molins de vent, se n’entraren amo i criat a un bosc, on passaren la nit, que a l’endemà esmorzà Sancho, però D. Quixot «no quiso desayunarse», y poc després emprengueren novament la ruta, arribant a les tres de la tarda a la vista de Puerto Lapiche, lloc aquest, al dir del cavaller, on «podemos, hermano Sancho, meter las manos hasta los codos, en esto que llaman aventuras».

I.—El primer text cervantí, abans esmentat, ço és: «no quiso desayunarse», féu recordar a Bowle (Anotaciones, I, p. 36) que en el Tirante, llib. III, cap. 90, s’hi llegeix: «la tercera cosa que el caballero ha menester, es que sepa sostener necesidad de viandas». I això està traduït d’aquelles paraules que posa l’autor del Tirant en boca del rei Artús, senyalant «lo que lo home d’armes ha mester» (cap. 196), idea inspirada en el ja citat llibre d’En Lull, en dir que «Glotonía engenra debilitat de cors per sancfoniment e embarguement: e glotonía aduu pobresa per trop despendre en menjar e en beure: e glotonía carrega tant lo cors de viandes, que engenra peresa e flaquesa. On com tots aquets vicis sien contraris a cavaller, per assò lo forts coratge del cavaller se combat ab abstinencia e ab continencia, e tempransa contra gola e contra sos valedors...» (VI, 9).

A això es deu el que l’heroi de la Manxa sigui poc menjador o faci vida contemplativa, mentre el seu escuder s’atipa com un golafre.

II.—La frase castellana «meter las manos hasta los codos», féu pensar tot seguit a En Bowle (I, p. 36) que l’havia llegida en el llib. II cap. 2 del Tirante, així com en el Guzmán de Alfarache, d’En Mateo Alemán, llib. II, cap. 8, i fins en el de Juan Martí (Mateo Luxan de Sayavedra), llib. II, cap. 6. Direm que l’esmentat capítol de l’edició castellana del Tirant pertany al 100 de l’edició de Spindaler, posant-la l’autor en boca de la infanta Ricomana en parlar amb Tirant, referent a Felip, fill del rei de França: «Ans si res hauia de esser hi volria posar les mans fins als colzes en sentir e saber la sua pratica, estat e condicio quina es».