VII
«...como será el dormir vestido, y el no dormir en poblado...» (Don Quijote, I, 10.)
Sanxo que coneix més que D. Quixot les penalitats dels juraments cavallerescos, li diu que es deixi de fer-ne d’aquella faisó, i Clemencín, comentant aquest passatge (I, p. 221), dóna notícia del jurament que fa Tirant en veure’s burlat per Carmesina, l’emperadriu i ses dames, dient: «Jo fas vot a Deu e a la donzella de qui so, de no dormir en lit, ni vestir camisa fins a tant que yo haja mort o apresonat Rey o fill de Rey» (capítol 203), i juraments semblants fan el vescomte de Branches, Diafebus i Ipòlit (caps. 204-206). Aquestes promeses, com es pot compendre, envalentonaven als qui estaven lligats pel compromís que havien fet: recordi’s que En Suero de Quiñones ens diu que es trobava «en prision de una señora de gran tiempo acá, en señal de la qual todos los jueves traygo a mi cuello este fierro», i per a deslliurar-se’n prometé rompre tres centes llances «con fierros de Milan», celebrant a l’efecte aquell famós Paso honroso prop «la Fuente de Orbigo» que durà del 10 de juliol fins el 9 d’agost de 1434.
En apoi d’això pot recordar-se també aquell tan conegut jurament que es llegeix en el Romancero (núm. 355), i diu: