PERSONATGES

Ursula	65 anys
Susagna	55
Engracieta	23
Joan	70
Valeri	65
Agustí	25
Xalet	60
Olaguer	80
Geroni	65
Pere	70
Menut	80
Borra	75
Tit	70
Calderí	75
Rovellat	70
Vador	70

L’acció, en una barriada fabril dels suburbis de Barcelona.

Època, actual.

Esquerra i dreta, les de l’actor.

Aquesta obra va esser representada per primera vegada a Barcelona en el “Teatre Català”, Romea, la nit del 6 de Febrer de 1903, baix el següent repartiment: Ursula, D.ª Agna Monner; Susagna, D.ª Maria Morera; Engracieta, D.ª Dolors Delhom; Joan, D. Enric Borràs; Valeri, D. Iscle Soler; Agustí, D. Joan Domènech; Xalet, D. Jaume Capdevila; Olaguer, D. Jaume Martí; Geroni, D. Cecili Rodriguez; Pere, D. Francisco Bals; Menut, D. Modest Santolaria; Borra, D. Vicens Daroqui; Tit, D. Jaume Virgili; Calderí, D. Agustí Antiga; Rovellat, don Alfons Marxuach; Vador, D. Casimir Ros.

Director artistic: D. Enric Borràs.

ACTE PRIMER

Interior d’una sala, am les parets emblanquinades. Al fons, un balcó am cortinetes blanques, que dóna al carrer. Davant del balcó hi ha un braser encès. Al primer terme de la dreta, una arcova am cortines mostrejades, de color d’alenquins i am serrell blanc, am borles, veient-se’ls peus d’un llit de caoba, i una estora a terra; a continuació, una porta. Al primer i segon termes de la dreta, dugués portes més: l’una comunica al menjador i l’altra a un dormitori.

A la dreta del fons, una tauleta coberta amb un tapet senzill; a l’esquerra, una calaixera de caoba, damunt de la qual hi ha una escaparata i dos pitxells de porcel·lana am flors artificials.

Decoren les parets dos o tres quadros am cromos i alguns agrupaments de retrats, records de treball i de familia. ben repartides per l’escena, mitja dotzena de cadires de caoba i palla fina. Es cap-al-tard, al començament de l’hivern.

ESCENA I

(Estan assegudes davant del balcó, a la vora del braser. La primera posa un pedaç a un gec de cotó blau; la segona fa mitja.)

SUSAGNA

Ai! No trobes que fa molt fred avui?

URSULA

No pas aquí dins.

SUSAGNA

Jo tinc les mans glaçades. Ni sé com puc fer mitja.

URSULA

Escalfa-te-les, dòna, que bon caliu hi ha en el braser.

SUSAGNA

(deixant la mitja damunt de la falda, pera escalfar-se les mans)

Estic balba. (Buscant la paleta per damunt de la capsa del braser.) Ont es la paleta?

URSULA (mirant si la troba)

Ara mateix l’he feta servir.

SUSAGNA

Vès, Vès, que la tens sota’ls peus.

UBSULA

(enretirant un xic les faldilles)

Ah! Sí: mira-te-la.

SUSAGNA (remenant el caliu)

Ai, filla, quin caliu! Això retorna! Hi hauràs d’afegir una mica de terregada: si no, se’t passarà.

URSULA

Després, si de cas.

(Silenci. La Susagna deixa la paleta i reprèn la tasca.)

SUSAGNA

Quin temps, l’hivern! No voldria que vingués mai.

URSULA

Jo tampoc. No hi ha com l’estiu.

SUSAGNA

Sobre tot pels pobres.

(Curt silenci.)

URSULA (mirant el gec)

No sé com s’ho fa’l meu home, pera espatllar la roba tant depressa.

SUSAGNA

Vegessis el de casa! Sempre’m ve tot estripat. Sembla que’ls dimonis l’esgarrapin, allà a la fàbrica.

URSULA

Com que no hi paren compte…

SUSAGNA

L’haguessin d’apedaçar ells!

URSULA

Ja ho pots dir, ja!

SUSAGNA

Ai, Senyor! Com més vella’m faig, més mals-de-cap me surten.

URSULA

A mi també.

SUSAGNA

Qui pogués plorar amb els teus ulls!

URSULA

Pots comptar!

SUSAGNA

Si: queixa-t de la teva sort!

URSULA

Jo no me’n queixo. De més miseriosos n’hi ha que nosaltres.

SUSAGNA

Contempla-t en aquest mirall.

URSULA

Oh! Tu mai estàs contenta. Sembles un sac de gemecs.

SUSAGNA

Riu-te’n, si coneixes!…

URSULA

Què’t falta? Per dos que total sou…

SUSAGNA

Sí: dos que encara no valem per un. Vés en Valeri, pobret! Es tant vell, ja!…

URSULA

També ho es en Joan!

SUSAGNA

Però vosaltres teniu la noia, que està a punt de casar-se.

URSULA

Refia-te’n massa dels fills!

SUSAGNA

Es clar que me’n refiaria, si’ls meus me visquessin !

UBSULA

Pot-ser estaries pitjor que ara.

SUSAGNA

No; pitjor, no: me quedaria l’esperança de que ells, a la meva vellesa, m’ajudarien.

URSULA

O no.

SUSAGNA

Mira vosaltres: ventura’n tindreu de l’Engracieta…

URSULA

I tant!

SUSAGNA

Un cop casada, mai per mai que en Joan quedés sense feina, vès si ella us deixaria morir en un recó: ni ella ni’l seu home ho comportarien.

URSULA

Bé, sí, sí…

SUSAGNA

Ho veus, dòna? Vosaltres, encara que us feu vells, ja compteu am dos puntals. Jo i en Valeri, que no comptem am res, am res! Tot lo que teníem, la trista poma pera la set que havíem estalviat, l’hem gastada tota en malalties, Que’ns en tenen de moneda’ls metges i els apotecaris!

URSULA

Ai! No me’n parlis, Susagna.

SUSAGNA

Devegades, quan me veig tant vella, me vénen uns pensaments!… Penso: “Què seria de nosaltres demà, Déu nos en guard, que en Valeri quedés impossibilitat o el despatxessin? Qui’ns reculliria?” I em ve una basarda, una mena de basarda més extranya… i un fred, un fred més gelador!…

URSULA

Vaia unes manies, tu també!

SUSAGNA (am molt sentiment)

No tinguessis ningú pera fer-te costat…

URSULA

Bé, vaja: no te’n recordis d’aquestes coses tant tristes!

SUSAGNA (aixugant-se’ls ulls)

Els pobres hem de rumiar sempre, sempre!

URSULA (somrient)

Val més anar fent a ulls clucs… Qui dia passa, any empeny.

SUSAGNA

Me canso, me canso! No tinc ningú que m’ajudi.

URSULA

Jo dec tenir minyona.

SUSAGNA

No; però, i la noia?

URSULA

L’Engracieta? Altra feina té per ella. Abans sí que m’ajudava una mica; però ara no puc refiar-me’n gens.

SUSAGNA (amb extranyesa)

No?

URSULA

Veuràs: s’acosta’l dia del casori, i la pobra, havent d’anar a la fàbrica, al vespre, si una hora li queda, l’aprofita per ella. Com que no dóna res a fer… Res, ni una peça de roba blanca.

SUSAGNA

Quina sort!

URSULA

Filla, té unes mans de plata! Ja veuràs quin bé de Déu a la calaixera! I quin parament!… Ni una noia de casa bona!

SUSAGNA

Doncs digues que seran unes bodes…

URSULA

Per ser pobres com som, pot-ser massa lluïdes i tot.

SUSAGNA

Mellor, dòna!

URSULA

Sí, mellor! Am tot i això, me temo que siguin tristes.

SUSAGNA (amb extranyesa)

Ai, ai! Per què? Bé s’estimen prou ella i l’Agustinet.

URSULA

Es clar que s’estimen!

SUSAGNA

Bé sembla prou bo aquell xicot!

URSULA

Molt n’és, de bo! Massa!

SUSAGNA (molt sorpresa)

Massa?

URSULA

Sí. No hauria d’escoltar-se tant al seu pare.

SUSAGNA

Li té molt respecte.

URSULA

Respecte? Respecte an aquell homenot?

SUSAGNA

Li es pare…

URSULA

Hi ha pares i pares. En Xalet es un brètol, un gandulot; sí, un gandulot que vol viure am l’esquena dreta, a costa de les suors del seu fill.

SUSAGNA

Diu que no gasta salut…

URSULA (amb ironia)

No gasta salut?

SUSAGNA

Pateix d’ofec.

URSULA

Ja li sé un remei.

SUSAGNA (somrient)

Sí?

URSULA

Una vara, una bona vara de freixa!

SUSAGNA

Que ho faries fort!

URSULA

Jo fos govern! Ja l’adreçaria!… Vés què li ha fet la nostra filla, i què li hem fet nosaltres, pera dir-ne tant mal?

SUSAGNA

Pot-ser no es veritat.

URSULA

Si per tot ens bescanta! A l’Engracieta no li troba sinó tares. I ane mi i an en Joan ens deixa!… Vol desfer-lo, aquest casament, vol desfer-lo. No li convé que’l seu fill prengui estat. Es clar que no li convé! Però se li veu la trampa. Saps per què hi fa la contra?

SUSAGNA

Prou que m’ho penso!

URSULA

Veuràs: casat el noi, ell no podria fer de les seves, com ara.

SUSAGNA

No’l veus? Tot el dia’l passa engorronit a “La Cirera”…

URSULA (interrompent-la)

Ai! En aquella tavernota?

SUSAGNA

… jugant a cartes. Sort que no es donat a la beguda.

URSULA

Ell sí que se’n pot riure!

SUSAGNA

Sí, noia, sí.

URSULA

Té vintiquatre hores de renda cada dia. Qualsevol vagi a la fàbrica! (Se sent la campaneta de la porta de l’escala.) Sembla que truquen…

SUSAGNA

No sé…

URSULA

Veiam. (Se’n va per la primera porta de l’esquerra.)

ESCENA II

SUSAGNA

(després d’un llarg silenci, tot fent mitja i llençant un sospir)

Ai, Senyor!

(Curt silenci. Esbarria’l caliu del braser. Seguidament, per la primera porta de l’esquerra, compareixen, enraonant, en Xalet i l’Ursula.)

ESCENA III

XALET (entrant)

Hola, Susagna! Vós per aquí?

SUSAGNA

Sí, home. Com anem, Xalet, com anem?

XALET

Ja ho podeu veure: coent i menjant.

SUSAGNA

I l’ofec, com va?

XALET

No hi ha remei!

SUSAGNA

No?

XALET

Si un pogués treure-s vint anys del damunt!…

SUSAGNA

De quina carta us en aneu!

XALET

No hi ha com la joventut!

URSULA

(asseient-se a la vora del braser)

El vostre mal no vol soroll.

XALET

Ah! No. Ni disgustos. Tranquil·litat, noies; tranquil·litat.

URSULA

I bons aliments, eh?

XALET

Àngela!

SUSAGNA

I no us feu donar una mirada pel metge?

XALET

Què saben els metges !

(Se treu la petaca i cargola un cigarret.)

SUSAGNA

Encara que no més sigui pera deturar-lo, el mal.

XALET

S’ha de patir!

URSULA

Voleu callar!

XALET

Ho tinguéssiu vós! (Acabant cl cigarret i acostant-se al braser.) Deixeu-me encendre.

URSULA

Enceneu amb un misto.

XALET

S’ha d’estalviar, dòna! En aquest món no més se té lo que s’estalvia.

(Agafa la paleta, pren caliu del braser i encén.)

URSULA

Sí: recullidor de segó i escampador de farina.

XALET (am la paleta a la mà)

Per què ho dieu això, Ursula?

URSULA

Per què?… Ai! Enceneu, home, enceneu! Mireu que us cau el foc i em cremeu la capsa del braser.

XALET

Oh! Es que no sé per què m’ho dieu…

(Encén el cigarret.)

URSULA

Ai! Aneu, aneu a fer fum a l’infern!

SUSAGNA (girant la cara)

Uf! Quina pudor!

XALET

Que sou delicades!

SUSAGNA

Quin viciot, els homes!

XALET

(tornant el calin al braser i deixant després la paleta damunt de la capsa)

Veieu? Ja està encès. Deixeu-me seure una estona pera escalfar-me, que estic balb.

SUSAGNA (aixecant-se)

Teniu: seieu a la meva cadira.

URSULA

Ja te’n vas?

SUSAGNA (am la mitja a les mans)

Sí, que comença a ser tard.

XALET

Doncs, seiem-hi. (Un cop està assegut a la cadira que 11 ofereix la Susagna.) Apa, Susagna, quina virtut que gasteu!

SUSAGNA (somrient)

Es l’unica renda que tinc.

XALET

Que per molts anys pogueu dir-ho!

SUSAGNA (fent una rialleta)

Gràcies. Ai! Deixa-me’n anar a dalt, que si aquell venia…

XALET

Que encara heu de fer el sopar?

SUSAGNA

Si; però desseguida estarà llest.

XALET

Veieu? Jo estona ha que’l tinc fet. I després diuen si les dones…

URSULA (interrompent-lo)

Vós sí que aviat us ho teniu compost. Com que gairebé tot ho compreu cuit a “La Cirera” . . .

XALET

No més les mongetes hi compro. Ja veureu: per dos que som a casa, no val la pena de coure-n: un s’estalvia carbó.

URSULA

I feina.

XALET

Vaia! Al noi li es igual.

URSULA

Pobre Agustinet! Ell prou s’escarrassa; però vós no’l porteu gens bé.

XALET

Si no puc tractar-lo millor!

URSULA

El dia que’s casi…

XALET (interrompent-la)

Si fa o no fa, anirà com ara. Com que me’n cuidaré jo mateix de la teca…

URSULA

Vós?

XALET

Sí, jo.

URSULA

No: vós, a treballar. O, si no, ja que no voleu fer res…

XALET (am dignitat)

Bé: no m’ho digueu això, Ursula. Jo no us he faltat, enteneu?

URSULA (amb ironia)

No m’heu faltat?

XALET

No. 

SUSAGNA

Deixeu-ho córrer.

XALET

Oh! Es que aquesta dòna s’ha pensat una cosa i el tret li sortirà per la culata. Ja us veig les manyes, mestressa.

URSULA

Prou feina teniu per vós.

XALET (amb ironia)

Vosaltres voldrieu que’l noi, un cop casat am l’Engracieta, vingués a viure aquí, en familia…

URSULA

Jo li faria de mare.

XALET (irònicament)

De mare? Ja, ja sé lo que voleu dir!

URSULA

Si ho sabeu, mellor pera vós.

XALET

El noi, casat i tot, no’s mourà del meu costat: això pera que us consti.

URSULA

Ja’n parlarem.

SUSAGNA (tornant a fer mitja)

No us hi enfadeu. Val més que mireu d’arreglar-ho de bé a bé.

XALET (a la Susagna)

Aquesta gent no hi pensen en mi.

SUSAGNA

Sí, que hi pensen.

XALET

No ho volen veure que un hom se fa vell i no té salut pera treballar.

URSULA

Bé jugueu a cartes tot el dia!…

XALET

Pera distreure-m; no més que pera distreure-m.

URSULA

L’home que es bo pel jòc, també ho es pel treball.

XALET

Allò no es treballar: allò es un divertiment.

SUSAGNA (a l’Ursula)

En això té raó.

URSULA

Un divertiment que, pegant cops de puny sobre la taula i fent gestos i crits, us canseu més que un teixidor de volant en un dia.

XALET

Tot cansa en aquest món.

URSULA

Però si en vida de la vostra dòna ja fèieu lo mateix! Pobra Rosaria!

XALET

No es veritat.

URSULA

De jove jove que no aneu a la fàbrica.

SUSAGNA

Oi, que es cert.

XALET

Perquè de jove jove que no gasto salut. Però sempre m’he enginyat pera treure-m un jornalet.

URSULA (amb ironia)

Sí, venent aucells i fent gavies.

XALET

No hagués sigut pel noi!…

URSULA

Excuseu-vos amb el noi! jo’ls coixos els conec asseguts

XALET

Si’ls hi veieu les cames.

SUSAGNA (rient)

Ja’t dic jo d’en Xalet!…

XALET

Si, aneu rient, aneu rient! Com que les coses van tant bé !…

URSULA

I per què us excuseu amb el noi?

XALET

Perquè, aixís que va ser una mica espigat, va començar que no li agradava veure tants aucells engaviats, a casa, i… pare, això, i pare, allò, va pregar-me tant i tant, que a l’ultim vaig desfer-me’n, d’aquelles bestioles.

SUSAGNA

Per què?

XALET

Que no us ho dic? Perquè l’Agustí no’m callava mai. I que’m deia unes expressions que semblaven sentencies! Res: s’havia fixat que’l nostre pis era una presó i jo l’escarceller. Màximes, sabeu? I pera donar-li gust…

URSULA

Vàreu deixar anar els aucells.

XALET

No: me’ls vaig vendre.

SUSAGNA

Pobrets !

XALET

Ja veieu quin sacrifici! I a fe que ja tenia’l negoci arrencat. D’aquí ’m ve aquesta gran afició a jugar a cartes. (Cambiant de to.) Però, tornem, tornem a lo que us deia de primer.

URSULA

Què’m dèieu?

XALET

Que vosaltres no hi penseu en mi: tant se us endona. Si poguéssiu, me deixarien plantat al mig del carrer.

URSULA

I ara! Què us empatolleu?

XALET

Estès a la vostra mà! O bé’m tancarieu a l’Hospici.

URSULA (indignada)

Nosaltres!

XALET

Però us-e les haureu d’espinyar, perquè’l noi m’estima.

URSULA

Massa, us estima!

XALET

I no’m deixarà abandonat a mans mercenàries.

URSULA

Ai, que parleu fi!

XALET

Més que vós!

URSULA

Ja ho veig, ja. D’ençà que us tracteu amb el senyoriu de “La Cirera”…

SUSAGNA (suplicant)

Vaja, Ursula…

XALET

La vostra filla vindrà a estar-se am mi.

URSULA

La noia no’s mourà del meu costat.

XALET

Doncs se desfarà’l casament.

URSULA

No: el casament no’s desfarà, perquè tot pot arreglar-se.

XALET

Jo estic sol; vosaltres sou tres; i com que l’home, en tot i per tot, té la dreta, no hi ha més: a mi, com pare del nuvi, me toca ser el preferit.

URSULA

VÓS també podeu venir a viure aquí.

SUSAGNA

Es lo mellor que podríeu fer.

XALET

Aquí, jo?

URSULA

Sí. D’aquesta manera estalviaríem un lloguer, i encara més; que allà on mengen quatre…

XALET (interrompent-la)

Els altres dejunen.

URSULA

Poca-solta!

SUSAGNA (rient)

Que es de la broma!

XALET

Ui, ui! Que n’aneu d’errada de comptes!

URSULA

Vós sí que n’aneu d’errat! Malgastador, més que malgastador!

XALET

L’estalviadora!… Veiam, ensenyeu-me la llibreta de la “Caixa d’Estalvis”.

URSULA

Aneu, home, aneu!

SüSAGNA

Ai! Cada casa es un món!

XALET

I cada rejola un poble.

URSULA

Carrincló!…

XALET

Que us veig bé, mestressa!

URSULA

I vós voldreu portar el traç de la casa?

XALET

Vaia! Per què no? El noi i l’Engracieta, a la fàbrica; jo, a la cuina i a tenir el pis ben endreçat.

URSULA

Fugiu, el pulit!…

XALET

Aparteu-vos, la pulida!…

SUSAGNA (rient)

Ai, Senyor! Encara’m fareu riure!

XALET

N’hi ha pera fer una comèdia, de nosaltres. Oi, Susagna?

SUSAGNA (anant-se’n)

Teniu raó, Vaja, adéu, adéu.

XALET

Endavant, doncs.

URSULA (a la Susagna)

Espera, que vindré a tancar la porta.

SUSAGNA (anant-se’n tot fent mitja)

No us hi encaparreu, Xalet.

XALET

No tingueu por, dòna.

(L’Ursula i la Susagna desapareixen per la primera porta de l’esquerra.)

ESCENA IV

(En Xalet se treu una carta de la butxaca del gec i la mira una estona; després se la desa i torna a encendre’l cigarret en el caliu del braser. Seguidament entra l’Ursula, tota sofocada.)

ESCENA V

URSULA

Quina manera d’afrontar-me davant de la gent!

XALET

Jo?

URSULA (agafant el gec apedaçat)

Vós, sí, vós!

XALET

Ara sí que m’heu mort!

URSULA.

(plegant nerviosament el gec)

Vés què pensarà la Susagna!

XALET (aixecant-se)

Bé, veureu, Ursula…

URSULA

Espereu-vos, que ja vinc.

(Se’n va per la porta de la dreta del costat de l’arcova, enduent-se’n el gec.)

XALET (tornant a seure)

Pot-ser sí que encara voldrà tenir raó! (Curt silenci.) N’hi ha un tip de les dones! (Tot fumant.) Ja he fet bé de no tornar-me a casar.

(Torna l’UrsuIa.)

URSULA

Vaia, esteu content?

XALET

Jo? Per què?

URSULA

No’n teniu prou am bescantar-nos del darrera, que’ns heu de mortificar a casa mateix i davant de persones extranyes?

XALET

Jo no us bescanto ni us mortifico per res.

URSULA

Encara ho negareu?

XALET

Es clar que sí!

URSULA

I, doncs, per què dieu tant mal de la noia?

XALET

Jo no’n dic mal de la vostra filla: això m’ho lleven.

URSULA

Us ho lleven? Que us penseu que no ho sé?

XALET

Sí, escolteu-vos a la gent…

URSULA

I lo que dieu a l’Agustinet? També ho desmentireu ?

XALET

Què li dic?

URSULA

Li aconselleu que no’s casi, que la deixi, a l’Engracieta… Pobra! Ara que l’estima tant!

XALET

Tampoc es veritat!

URSULA

Cara-groixut, més que cara-groixut!

XALET

Ei! No’m trenqueu el respecte!

URSULA

Poca-pena !

XALET (amb enfasi)

Jo, an el noi, no més li faig avinent que s’hi pensi bé en casar-se… que no hi vagi de boig. Avui dia’ls pobres s’hi han de mirar molt a posar boques en el món! Els queviures costen un ull de la cara; els lloguers de les cases, com més va més s’apugen: les necessitats creixen. Vet-aquí lo que jo li dic. La meva obligació es avisar-lo, fer-li obrir els ulls, donar-li bons consells. Per això li sóc pare!

URSULA

Vaia un pare!

XALET

Aviat es fet un casament. De primer tot són alegries: sembla que no s’hagi de pondre mai el sol. Després, després vénen les penes.

URSULA

Vós rai! No us posareu cap pedra al fetge.

XALET

Si no me l’hi poso jo, se l’hi pot posar el noi. Jo’l previnc.

URSULA

Vós penseu com aquell: primer jo, després jo i sempre jo. Sou el pare conveniències.

XALET

El pare pedaç, voleu dir.

URSULA

No ho sé lo que sou!

XALET

Bé, veureu: encara, enraonant, enraonant, ens entrebancaríem de paraules, i a mi, pera que us consti, no’m convenen els disgustos.

URSULA (amb ironia)

Pobret!

XALET

Jo he vingut…

URSULA (interrompent-lo)

Pera moure raons.

XALET (am dignitat)

No. Jo he vingut pera entregar-vos aquesta carta, que han enviat pera’l noi. Quan vingui, feu-li a mans. Que no’s queda a sopar am vosaltres avui l’Agustinet?

URSULA

Que no ho sabeu de cada dissabte i cada diumenge?

XALET

Jo ho pregunto, dòna.

URSULA

Doneu-me, doneu-me la carta,

XALET (treient-se-la de la butxaca)

Teniu! Quin urc!

URSULA

Val més que…

XALET

No us en distregueu, que m’han dit que duia pressa.

URSULA

Vaja, cançoner!

XALET (entregant-li la carta)

Teniu.

URSULA

(deixant la carta damunt de la calaixera)

Quin home!

XALET

Sent aixís…

URSULA

Que us en aneu ja?

XALET

Sí. Que us-e sap greu?

URSULA

Ai, molt! Tant bona companyia!

XALET (anant-se’n)

Gràcies per la finesa.

URSULA

Ah!

XALET (girant-se)

Digueu.

URSULA

Quan us vagui, feu-vos un sacsó a la llengua.

XALET (fent el desentès)

Per què, Ursula?

URSULA

Perquè la teniu un xic llarga i verinosa.

XALET

Vós voleu que m’enfadi i no ho lograreu. Tinc molta corretja!

URSULA

No’l desfareu, no, el casament.

XALET

Jo? A vós us han entavanat

URSULA (am vivesa)

I, doncs, per què dieu per tot que la noia no serà bona pera portar una casa? Per què dieu que es una lleminera i que té’l cap ple de pardalets?

XALET

Jo no he dit mai semblant cosa!

URSULA (acostant-s’hi)

I lo que us empatolleu de mi i d’en Joan?

XALET

Tampoc es cert. Bé: de vós sí que n’he dit.

URSULA

Què?

XALET (amb enfasi)

Re: que sou molt prudenta.

URSULA

Tant com la vostra dòna, al cel siga.

XALET (dignament)

No retreieu els morts! I justament la meva dòna! No us hi podeu comparar en res… Pobreta !

URSULA

Teniu raó! Va ser una martira aprop vostre! La vau fer consumir!

XALET (molestat)

Què sabeu vós!

(Se sent la campaneta.)

URSULA

Calleu, calleu, que truquen.

XALET

Jo me’n vaig, doncs.

URSULA (deturant-lo)

Espereu-vos una mica.

(Desapareix per la primera porta de l’esquerra.)

ESCENA VI