LLEC
Que ja han posat el vi en fresc?
MARIÓ
Sí. Me n’he cuidat jo mateixa.
LLEC
Ah!
FLORENCI
Veniu molt suats, minyons!
ROS
Això no és res.
LLEC
És salut.
ROS
Lo que tinc és el cap desballestat.
FLORENCI
De què? Del sol?
ROS
No, senyor: del ditxós cant de les cigales.
LLEC
Com cantaven, les gandules!
FLORENCI
Que no us agraden els seus cants?
ROS
No, senyor: fan venir mandra.
LLEC
No pas ane mi.
ROS
Doncs ane mi m’ensopeixen.
ANDREU
Tu sí que am poca cosa en tens prou. Fossis bon feiner!
ROS
Vós, mai esteu content.
ANDREU
Com que no més penses en el ball…
ROS
Ja veureu: com que un és jove i té bones cames…
ANDREU
Bé, bé: deixem-ho córrer.
(Torna l’Enganya-amos, tot corrent.)
ESCENA X
ENGANYA-AMOS
Per mi ja podem batre.
FLORENCI
Que’n teniu de gana!
ENGANYA-AMOS
Més que tots plegats
FLORENCI
Com heu treballat, avui!
ENGANYA-AMOS
Am quin coratge, eh? Que vagin dient-me vell, aquests joves presumits.
FLORENCI
Si encara’ls feu la pols.
ENGANYA-AMOS
I ben depressa, que sí.
ROS
Com us alabeu, com us alabeu!
ENGANYA-AMOS
Això és alabar-me?
ROS
Sí.
ENGANYA-AMOS
Que’t penses que faig com tu, baldufa d’envelat?
ANDREU
Apa, apa, a sopar.
ENGANYA-AMOS
Som-hi.
(L’Andreu se col·loca al mig de la taula. Aquest, la Marió i en Gabriel se senyeu i diuen la benedicció. L’Enganya-amos, el Ros i en Llec miren, indecisos, a l’Andreu, fins que’l primer, poc a poc i am recel, se dirigeix a la fontana pera rentar-se les mans. El Ros i en Llec fan lo mateix. En Florenci, que al començar la benedicció de la taula se n’ha anal a la porta del fons, recolzat al llindar, se contempla’l paisatge. Acabada la benedicció, l’Andreu i en Gabriel s’asseuen pera sopar. Va sentint-se’l cant dels grills.)
ANDREU (un xic enfadat)
A sopar!
(Els moços s’asseuen entorn de la taula. La Marió’ls acosta la galleda amb el porró.)
GABRIEL
(an en Florenci, que segueix mirant el paisatge)
Florenci…
FLORENCI (girant-se)
Ah!
GABRIEL (molt amable)
Vaja, home.
ENGANYA-AMOS
Cap viu, a l’hora de l’àpat!
(Se serveixen escarola. La Marió també.)
FLORENCI
Eh, que és maca, Gabriel, aquesta escarola?
GABRIEL
Molt.
ENGANYA-AMOS
I és tendra.
ANDREU
Se fa bona, al nostre hort.
(Silenci. Van menjant.)
ENGANYA-AMOS
Llec: que estàs cansat?
LLEC
No.
ROS
Aquest no’s cansa mai.
ENGANYA-AMOS
Com que és masell…
(Silenci. Segueixen menjant escarola.)
LLEC
Penseu que sóc com vós?
ENGANYA-AMOS
Dóna-m el porró.
LLEC (donant-li)
Teniu.
ENGANYA-AMOS
Ah, ah! (Beu.)
(La Marió retira la plata de l’escarola. Se’n va a la llar i aboca en una altra plata tota una ollada de mongetes.)
FLORENCI (als moços)
En havent sopat us llegiré uns versos que he fet avui.
ROS
Ah! Sí?
ENGANYA-AMOS (deixant de beure)
Qui vol beure?
ROS
Jo.
ENGANYA-AMOS (donant-li’l porró)
Apa, que raja.
ROS
Quin vidre més fresc! (Beu.)
ENGANYA-AMOS
Va de vals.
(La Marió posa la plata plena de mongetes al damunt de la taula. Muda’l plat an en Florenci. L’Andreu se serveix primer que tols. Llarc silenci.)
FLORENCI (a l’Enganya-amos)
Escolteu, Josepó.
ENGANYA-AMOS
Mani.
FLORENCI
De què ve que us diguin Enganya-amos?
(El Ros i en Llec se posen a riure.)
ENGANYA-AMOS
Vès ara am què surt, vostè!
FLORENCI
M’agradaria saber-ho.
(El Ros i en Llec no poden aguantar-se’l riure.)
ENGANYA-AMOS
Vaja, no rigueu, poca-soltes!
ROS
Doncs contesteu lo que us pregunten.
LLEC
Ara sí que us han ben atrapat!
ENGANYA-AMOS
Fugiu! El gran secret!
FLORENCI
Doncs, veiam: per què us diuen Enganya-amos?
ENGANYA-AMOS
Aquest mal nom és el dot del pare.
(Tot-hom esclafeix a riure.)
FLORENCI
El dot del vostre pare?
(Tols se serveixen mongetes, menys l’Enganya-amos, que està distret.)
ENGANYA-AMOS
Era ell el que, segons deien, enganyava als amos.
(Tot-hom se posa a riure.)
ROS
Tu, Llec: diu que era son pare…
LLEC (rient)
Sí, son pare.
FLORENCI
Pobre home!
ENGANYA-AMOS
Va estar de parcer en moltes masies i…
ANDREU (interrompent-lo)
Ell se quedava am la millor part. (An en Florenci.) Comprèn ?
(Gran riallada i forces comentaris que no desdiguin del to general d’aquesta escena.)
ENGANYA-AMOS
Això ho feien córrer.
(Van menjant i bevent.)
GABRIEL
Tot devien ser malesvolences.
ENGANYA-AMOS
Es clar que sí.
ROS (rient)
Sí, malesvolences.
ENGANYA-AMOS
Però jo ho he pagat, que sempre he hagut d’anar d’una masia a l’altra… fins que vaig venir a raure an aquesta…
GABRIEL
Aont s’us aprecia.
ENGANYA-AMOS
Ah! Lo que és d’aqui, creieu que ni a fum de sabatots me’n treuen.
LLEC
Com que hi estem com a casa nostra.
ENGANYA-AMOS
Justa! Tu, Llec: dóna-m la plata de les mongetes.
LLEC (donant-li)
Teniu.
ENGANYA-AMOS
Veies, que m’has pres la forca (per la forquilla). Am què vols que bati?
LLEC
Que no la veieu? (Ensenyant-li sota’l cantell del seu plat.)
ENGANYA-AMOS
Ah, sí! (Se posa a menjar.)
(La Marió va a la llar. Aboca en un plat la vianda fregida de la paella, i en un altre dugues costelles cuites a la brasa, pera en Florenci. Ho posa tot damunt de la taula. Els altres segueixen fent comentaris referents a l’Enganya-amos.)
MARIÓ (an en Florenci)
La troba prou cuita aquesta carn?
FLORENCI
Sí, Marió.
(La Marió seu aprop de la taula i es posa a menjar.)
ANDREU (an els moços)
Doneu-me ’l porró, si us plau.
ROS (donant-li)
Teniu.
ANDREU
Ah, ah! (Beu.)
ENGANYA-AMOS
Senyor Florenci…
FLORENCI
Digueu.
ENGANYA-AMOS
Ha vist quins gabellons més macos hem fet?
FLORENCI
Sí. Estan molt ben afilerats. Eh, Gabriel?
GABRIEL
Ja ho crec.
ANDREU
(deixant de beure i amb el porró a la mà)
Ja cal que demà mateix hi poseu uns quants espantalls.
ENGANYA-AMOS
Per què? Pels pardals?
ROS
Quins lladres!
ENGANYA-AMOS
Que mengi tot-hom! Aquest any tot va gras.
FLORENCI
Els pardals també tenen dret a la vida.
ENGANYA-AMOS
Les formigues i tot; oi, senyor Florenci?
FLORENCI
Vaia!
ENGANYA-AMOS
Llec: dóna-m el porró.
LLEC
Teniu, home!
ENGANYA-AMOS
No caldria sinó! (Beu.)
ROS
En duc més a les butxaques, de formigues!
LLEC
Tot-hom recull una cosa o altra, al camp.
GABRIEL
Qui no pot segar, espigola.
FLORENCI
Jo he recullit sol per l’hivern.
ENGANYA-AMOS (deixant de beure)
A qui li toca?
ROS
A mi.
ANDREU
Que sou enraonaires!
(Se fan passar el porró de mà en mà i beuen tots.)
GABRIEL
Ara jo.
FLORENCI (al Ros)
I que tal, Ros, la teva promesa?
ROS
Cada dia m’agrada més.
FLORENCI
Encara balleu tant?
ROS
Nosaltres?… Si ballariem a la punta d’un punxó!
GABRIEL (deixant de beure)
Marió: vols beure?
MARIÓ
Sí.
GABRIEL (donant-li’l porró)
Té, doncs.
(La Marió beu. Gaire bé ja és fosc.)
ANDREU (aixecant-se de la taula)
Jo ja estic satisfet.
GABRIEL
Jo també.
FLORENCI
Que he sopat de gust!
ENGANYA-AMOS
Aixís, home.
ROS (encenent un cigarro dels petits)
Doncs, cremem-n’hi un.
FLORENCI
Ara, d’aquí una mica, us llegiré allò, sabeu?
ENGANYA-AMOS
Té raó.
FLORENCI
Espereu-vos, que vaig a buscar-ho a dalt.
(L’Enganya-amos i en Llec se treuen la petaca de la butxaca i fan un cigarret.)
GABRIEL
Tant aviat vols posar-te a llegir?
FLORENCI
Sí… Per què?
GABRIEL
Tot just acabes de sopar.
FLORENCI
Tant se val. (Se’n va a dalt.)
ESCENA XI
Els mateixos, menys en Florenci
ANDREU
(després d’un llarc silenci, diu als moços)
No sé per què li heu d’anar tant al darrera, al senyor Florenci.
ENGANYA-AMOS
Com que’ns aprecia tant…
ANDREU
No veieu que’l molesteu?
ENGANYA-AMOS
No ho diu pas ell així.
(La Marió despara la taula. Endreça les estovalles, el pa sobrant i la ganiveta en un calaix. Els plats i demés ho col·loca tot al damunt dels fogons.)
ANDREU
I què ha de dir, doncs?
GABRIEL (a l’Andreu)
És un xicot tant franc!
LLEC
Jo, ja ho veig que’l rebaixem…
ANDREU
Vaia, si’l rebaixeu! No us en doneu vergonya?
ROS (un xic desinvolt)
Jo no’m penso pas rebaixar a ningú.
ANDREU
Tu?… Callem, callem.
(Torna en Florenci amb uns quants fulls de paper de barba, manuscrits.)
ESCENA ÚLTIMA
FLORENCI
Apa: ja podem començar desseguida.
ENGANYA-AMOS
Bé: esperi una mica, si no li sap greu.
FLORENCI
No, no’m fa res.
ANDREU
Més valdria que sortís a donar un tom per aquí.
FLORENCI
Bé prou que he caminat, avui.
GABRIEL
Pot-ser massa i tot.
FLORENCI
Però, mira: m’ha anat molt bé.
ENGANYA-AMOS
Gasta uns colors molt sans!
FLORENCI
Si, sí… Em trobo més bé que mai! Que estic content! Llegim, llegim!
ANDREU (au en Florenci)
Deixi’ls estar an aquests. Què saben ells!
FLORENCI
La qüestió és passar l’estona.
ANDREU
Al darrera de les lletres, en aquesta casa tot-hom se distreu de passar el rosari. D’ençà que vostè és aquí que ningú, sinó jo, se recorda de lo que més hem de recordar-nos.
FLORENCI
Bé, home: no us ho prengueu aixís.
ANDREU
Oh! Es que vostè…
ENGANYA-AMOS
Nostramo: és molt bonic lo que s’empesca’l senyor Florenci.
ANDREU
Bé: tu deixa-t estar de camàndules.
ENGANYA-AMOS
Jo no’m cansaria mai de sentir-ho.
FLORENCI (als tres moços)
Ja us ho llegiré demà de matí, que és festa.
ROS
Ara que ja ho teniem coll avall!
FLORENCI
Si us-e sap greu, us ho llegiré desseguida.
ENGANYA-AMOS
Vaja, som-hi!
FLORENCI
Veniu, veniu aprop dc la finestra, que mentres l’amo i en Gabriel pregaran, nosaltres farem la nostra tasca.
ANDREU
Vaja, no ho vui! A casa, mentres se passa’l rosari, ningú ha d’estar per res més! (Imperiós.) Gabriel!
GABRIEL
Què maneu, pare?
ANDREU
Per què calles? Per què no’ns guies l’ànima a tots ?
GABRIEL
Pare: lo d’en Florenci també és una oració.
ANDREU
Senyor! Doneu-me paciència! (Tot contrariat se’n va a fer oració en el banc de la dreta.) Doncs, preguem nosaltres, Marió i Gabriel. Preguem per aquests condemnats!
GABRIEL
Preguem.
(En Gabriel va a asseure-s aprop de la taula. Se senya, es treu un breviari de la butxaca i fa oració en veu baixa. L’Andreu i la Marió despengen uns rosaris del damunt del banc i també preguen. En Florenci, segut aprop de la finestra, amb el manuscrit a la mà, se disposa a llegir. Els moços l’enroden am gran curiositat. Va vesprejant i sentint-se’l cant dels grills. La Marió encén la llumanera i la deixa damunt de la taula.)
FLORENCI (recomanant silenci)
Apa, acosteu-vos… i calleu. No destorbem a ningú.
ENGANYA-AMOS
Engegui la fibla!… Tu, Ros, muixoni, eh?
ROS
Sí, home, sí.
LLEC (fregant-se les mans am fruïció)
Veiam, veiam.
FLORENCI
Us vaig a llegir un troç d’El cant de Juny.
ENGANYA-AMOS
Amb els segadors?
FLORENCI
Sí.
(Tot en veu molt baixa.)
ENGANYA-AMOS
No devem ser pas nosaltres?
FLORENCI
Són tots els segadors de la terra.
ROS
Veiam si segaran gaire arran.
FLORENCI
Això que ara sentireu, pertany a la tercera part de l’obra que estic fent: La vida al camp. Sabeu?
ENGANYA-AMOS
Doncs, sent aixís, no més tracta de l’estiu.
FLORENCI
Per ara sí.
ROS
I de l’hivern que no’n dirà res?
ENGANYA-AMOS
Fuig! Fa massa fred!
ROS
I a l’estiu massa calor.
ENGANYA-AMOS
Calla, calla, si vols. Apa, senyor Florenci comenci a refilar.
FLORENCI
M’escolteu?
ENGANYA-AMOS
Am molta devoció. Tu, Llec: no t’adormis, eh?
LLEC
Vós sí que us adormireu…
ROS (an en Llec, per l’Enganya-amos)
Mira: els ulls ja li fan pampallugues.
ENGANYA-AMOS
Vaja, calleu, esgarria-cries!
FLORENCI
Apa.
ENGANYA-AMOS
Amunt i crits! (Mirant als que preguen.) Bé: sense cridar.
FLORENCI (llegint)
“Segueu arran, companys de feina!
Segueu arran, braus segadors!
No deixeu l’eina
tot regalant vostres suors!
Am pols segur i enginy selvatge
la rossa vall aneu segant.
Aixís, aixís! Tingueu coratge!
Brandeu la falç tot llampegant!
Segueu, segueu el blat dels altres!
Sueu, sueu,
que, per vosaltres,
serà ben car el pa que haureu!
Sueu, sueu!”
ROS (molt emocionat)
Redena!
FLORENCI (tornant a llegir)
"Mireu, companys, batent les ales,
quin vol d’aucells refïladòs
com fuig d’aprop de les cigales
per no sentir llur cant mandrós.
Mireu l’espai com s’emboirina,
tot sent, fa poc, tant ras i nèt,
i el ventijol com despentina
l’extens sembrat, que’s plany de set!
Mireu el sol com va enlairant-se
tot desplegant ses ales d’or.
La rossa vall, balancejant-se,
mostra amb orgull el seu tresor;
i el cel, boirós, com ensonyant-se,
sembla que mor."
ENGANYA-AMOS
(am molta emoció i entusiasme)
Que refila bé!
LLEC
Quina mèl més dolça!
ROS
No he sentit un millor en tota ma vida!
FLORENCI (tornant a llegir)
“Am les garbes feu garberes
ben posades, a fileres,
lo mateix que un campament;
que han de dur-les a les eres,
pera batre, una altra gent.
Als aucells espigolaires
espargiu am l’espantall.
No’ls planyeu: ells són cantaires
que no viuen del treball.
Segueu arran, companys de feina!
Segueu arran, braus segadors!
No deixeu l’eina
tot regalant vostres suors!”
ENGANYA-AMOS
(am molla serietat i emoció)
Ben xafat!
LLEC (en veu molt concentrada)
Si un hom ho entengués bé!
ROS
Ja té raó, ja.
(La Marió, mirant, extasiada, a l’agrupament, deixa de dir el rosari.)
ENGANYA-AMOS
Apa, apa, sense parar, que això val més que un sarau!
(En Florenci tus una mica.)
ROS
I ben nèt que sí!
ENGANYA-AMOS (am sequedat)
Calla, home, calla!
FLORENCI
(tornant a llegir pujant gradualment de to)
"Ja heu arrasat la plana d’or.
Am quin dalit heu treballat!
De tant segar, fins s’han cançat
la vostra falç i el vostre cor.
No heu perdonat a les roselles;
no heu compadit a les formigues:
(En Gabriel, sense ell donar-se’n compte, deixa de pregar, dirigint la mirada an els tres moços i fixant l’atenció en lo que llegeix en Florenci.)
sols les espigues
s’han esgranat un xic per elles
i pels aucells, que, am cantarelles,
han endolcit vostres fadigues.
Ja’ls heu segat, els camps dels altres!
Ja no hi ha res, sinó rostoll.
La flor del pa no és per vosaltres!
No us donaran ni un jaç de boll!
Segueu, segueu el blat dels altres!
Sueu, sueu,
que, per vosaltres,
serà ben car el pa que haureu!
Sueu, sueu!"
ENGANYA-AMOS (am molt entusiasme)
Renoi!
ROS
Quin escrit més bonic!
LLEC
Sí que ho és, sí! Que m’encaparren aquestes histories!
ENGANYA-AMOS
I a mi!
LLEC
Tota aquesta nit la passaré despert.
FLORENCI
Us agrada?
ENGANYA-AMOS
Si’ns agrada?… Torni-hi, torni-hi a llegir allò de les roselles… Ja és ben cert que no les compadim!… Tenim molt mal cor!… Am quin dalit treballem!… Zis, zas! Zis; zas! Cop de falç per aquí, cop de falç per allà, suant a raig fet. Torni-hi, torni-hi a llegir allò de les tristes roselles i les pobretes formigues.
(En Gabriel els mira molt emocionat. La Marió, insensiblement, va acostant-se an ells. L’Andreu segueix dient el rosari. L’Enganya-amos agafa la llumenera que hi ha al damunt de la taula i l’acosta an en Florenci.)
ENGANYA-AMOS
Torni-hi, torni-hi!
FLORENCI
(Tornant a llegir amb entonació més viril que de primer i posant-se afonic)
"No heu perdonat a les roselles;
no heu compadit a les formigues:
sols les espigues
s’han esgranat un xic per elles
i pels aucells, que, am cantarelles,
han endolcit vostres fadigues.
(An en Gabriel, embadalit i espurnejant-li els ulls, li cau el breviari de la mà.)
Ja’ls heu segat, els camps dels altres!
Ja no hi ha res, sinó rostoll.
La flor del pa no és per vosaltres!
No us donaran ni un jaç de boll!
(Va caient el teló pausadament)
Segueu, segueu el blat dels altres!
Sueu, sueu,
que, per vosaltres,
serà ben car el pa que haureu!
Sueu, sueu!"
ACTE SEGON
La mateixa decoració de l’acte anterior. És al matí, a primera hora. Fa un sol esplendorós.
ESCENA I
(La Marió trasteja per la cuina, tot cantant alegrament i en veu dolça. En Florenci, un xic ensonyat, baixa per l’escala.)
FLORENCI
Bon dia, Marió.
MARIÓ
Bon dia, senyor Florenci. Què tal? Ha descansat bé?
FLORENCI
Tota la nit l’he passada en un sòn. (Somrient.) Tu l’hauràs passada en un somni.
MARIÓ (rient am candidesa)
Sí, en un somni…
FLORENCI
Que no somnies mai?
MARIÓ
Sí, senyor. Però sempre unes coses més lletges i més estranyes! Quan veig que hi ha noies que’n somnien de tant boniques!…
FLORENCI
Tot això, no saps lo que en la realitat representa?
MARIÓ
Què representa?
FLORENCI
Precisament lo contrari.
MARIÓ
Doncs, jo més m’estimaria somniar coses ben agradoses.
FLORENCI
Prou que’n somnies, sinó que tu no te’n dónes compte.
MARIÓ
Ves, si fos aixís, si no m’en donaria compte!
FLORENCI
Vaja, siga-m franca: ¿no has vist mai en somnis un xicot que t’agradés?
MARIÓ
No: mai de la vida.
FLORENCI (am molta delicadesa)
Ni an en Gabriel?
MARIÓ (ingènuament)
Ah!… An aquest, sí: més d’una vegada.
FLORENCI (somrient)
Com? Vestit de dimoni temptador?
MARIÓ
No! Ai, Déu m’en guard!
FLORENCI
I, doncs, com?
MARIÓ
Al peu de l’altar, entre núvols d’incens.
FLORENCI
I no l’has somniat mai enamorat… de tu?
MARIÓ (acotant el cap, un xic ruborisada)
No: aixís, no! Ell no pot ser per mi.
FLORENCI
Per què no pot ser per tu?
MARIÓ
(amb el cap baix i jogant am les puntes del davantal)
Vès… perquè… ¿No veu que estudia per capellà?
FLORENCI
Oh! Encara no ho és. Encara pot trencar de camí.
MARIÓ
Pobre d’ell, que ho fes!
FLORENCI
No seria pas el primer.
MARIÓ
Ell té l’obligació de pregar per la memòria de la seva mare.
FLORENCI
I que no pot fer-ho, no sent sacerdot?
MARIÓ
Si… Però no pas tant bé.
FLORENCI (molt baix i en dolça intimitat)
Si tu i en Gabriel –és una suposició– us estiméssiu i us uníssiu, i del vostre amor ne naixessin uns fills ben hermosos, tant hermosos com tu (la Marió torna a acotar el cap), te creus que això no equivaldria a una oració, a una pregaria, a una ofrena de la Vida a la Mort?
MARIÓ (en veu baixa)
No l’entenc, senyor Florenci.
FLORENCI
Prou, que m’entens!
MARIÓ
Com que diu aquestes coses…
FLORENCI
Te retrec els teus somnis perduts, lo que la teva ànima, fins estant desperta, somnia.
MARIÓ
Com ho sap, vostè?
FLORENCI (s’asseu a vora la taula)
Oh! Prou, que ho sé.
MARIÓ
Si és servit.
(Serveix un got de llet an en Florenci. Li col·loca’l got, una cullereta, una sucrera, un tovalló i un petit gerro blanc, que conté la llet, al damunt de la taula.)
FLORENCI
Gràcies. (Tot abocant la llet al got.) Vaja: digues la veritat. ¿No’n tindries una gran satisfacció que en Gabriel desistís de ser capellà?
MARIÓ
Me sabria molt greu!
FLORENCI
(posant-se sucre a la llet i remenant -la am la cullereta)
I si fos per culpa teva… és a dir per culpa teva… perquè ell t’estimés? Respon. Què faries? El deixaries morir d’anyorança?
MARIÓ
Oh! Déu no voldrà tanta desgracia!
(Curt silenci. En Florenci beu la llet.)
FLORENCI (aixugant-se ’ls llavis)
Doncs, a mi’m sembla que sí… que t’estima.
MARIÓ (molt vergonyosa)
Com a cosina, gaire bé com a germana.
FLORENCI
I un xiquet més.
MARIÓ (retirant el serviment)
Aixís, jo no’l voldré mai. Després se diria que jo he sigut l’esca del pecat. Se creurien que jo li he distret el cor. Quina quimera’m tindria la gent! Perquè tot-hom li porta voluntat, an en Gabriel. Tots se’l miren com un sant. Pobra de mi que l’escoltés!
FLORENCI
Me sembla, doncs, que va en camí de deixar la carrera.
MARIÓ
I jo’n tindré la culpa?
FLORENCI
Hermosa culpa, per cert!
MARIÓ
(després d’un curt silenci i amb interès)
I com ho sap vostè, tot això? Que li ha dit en Gabriel mateix?
FLORENCI
Jo us observo a tots dos…
MARIÓ
Què ha vist?
FLORENCI (natural i sense malícia)
Res… res.
MARIÓ (somrient am candidesa)
Es més malpensat vostè!
FLORENCI (somrient)
Veurem, veurem.
(Se sent tossir an en Gabriel.)
MARIÓ
Ai, que ve en Gabriel!
FLORENCI (escoltant)
Sí, que és ell.
MARIÓ
Doncs, me’n vaig a fòra.
FLORENCI
I ara! Per què?
MARIÓ (molt avergonyida)
No vui que’m vegi.
FLORENCI
Espera-t, dóna, espera-t.
MARIÓ
No, no… Me’n donaria vergonya.
(Se’n va, corrent, per la dreta del fons. Després d’un curt silenci, apareix en Gabriel al replà de l’escala.)