FLORENCI (entra tussint i poc a poc, afadigat)
Veieu?… Veieu com no he hagut de deturar-me pera reposar? Si això no és res… Un cop se me n’hagi anat aquesta tos…
ENGANYA-AMOS
Es clar que sí! Per valents, nosaltres dos.
ROS
I jo.
ENGANYA-AMOS
Tu també. Sobre tot per la ballaruga.
FLORENCI (somrient)
I en Llec no, pobre xicot?
LLEC
Jo rai!
FLORENCI (am somriure dolç)
Tu ets molt sofert i molt bo. Ets com una flor humil que no espargeix l’aroma.
LLEC (mirant a terra i somrient agrait)
Quina comparança!
FLORENCI
Com furga’l teu cervell… veritat?… com furga pera compendre’l misteri de la vida! Que m’estimes, oi?
LLEC (vergonyós i emocionat)
Oh! Jo…
FLORENCI
Ja t’ho conec i t’ho agraeixo. Jo també us estimo a vosaltres. Així que’m trobi mellor, ja veureu quina sorpresa us preparo!
ENGAN YA-AMOS
Alguna cargolada, pot-ser?
FLORENCI
No: una altra cosa.
ROS
Que hem d’armar un sarau?
FLORENCI
Cah, home, cah!… Una cosa més nova… més nova!
ENGANYA-AMOS
Apa aquí, barrinem! (Posant-se a meditar.) A veure si’m cremo!
FLORENCI
Ja us ho diré: no vui que us escarrasseu.
ENGANYA-AMOS
No. Deixi-m provar si ho endevino. Jo, en això de les endavinalles, sent marrec, hi era molt avispat.
FLORENCI
Mireu: aixís que estigui reforçat vui portar-vos a tots tres a Barcelona, ben vestits, ben empolainats i am força humor.
ENGANYA-AMOS
De debò?
ROS
A Barcelona?
FLORENCI
Sí. I, en sent-hi, ens passejarem tot el dia en cotxe.
ROS
En el cotxe de casa seva?
FLORENCI
Just. Farem denteta als senyors.
ENGANYA-AMOS
Alça, Llec, quina patxoca faràs!
FLORENCI
Vui que us vegin, així, ben colrats pel sol, llençar els diners a grapats. Vui que mengeu i beveu de tot lo mellor que produeix la terra, que també us pertoca, també.
ENGANYA-AMOS
Renoi, quina xirinola farem!
ROS
Jo sembla que ja m’hi trobi!
ENGANYA-AMOS
Ros: anirem a veure ballarines!
ROS
Apa, Llec!
LLEC
Deixa…
ROS
I fumarem cigarros de l’Habana.
ENGANYA-AMOS
D’aquells tant llarcs!
ROS
D’aquells que porten lliga-cama.
LLEC
No; jo no.
ROS
Tu no? Per què?
LLEC
Jo no vindré… Rebaixaria al senyor Florenci.
FLORENCI (somrient)
No, home, no,
LLEC
Aquí, al poble, tot lo que vulgui… i encara segons què. A Barcelona jo no sabria anar-hi am vostè de company… (Tement haver-lo ofès.) Bé… dispensi.
FLORENCI
Si aquest és el meu gust!
ENGANYA-AMOS
Però… ja’ns escauran a nosaltres aquestes coses?
FLORENCI
Com a tot-hom.
ENGANYA-AMOS
Ja ho sentiu, toca-sons; ja ho sentiu. Apa, ull viu, vosaltres que sou joves!
ROS
Jo rai! Temps ha que ho tinc per ben vist. El dia que m’hi posi!…
LLEC (en to concentrat)
Jo no sé què ho fa que sigui d’aquesta manera.
ROS
Ja n’ets de ruc, ja!
LLEC
Sí, que’n sóc, sí! Malvinatge! Sempre estic rumiant, rumiant, i mai trec l’entrellat de res!
ROS
Perquè ets aixís!
ENGANYA-AMOS
Ja ho hem vist florir lo que’ns ha dit el senyor Florenci. Jo no ho veuré granar… Si un hom se pogués descarregar d’aquesta garba d’anys!
FLORENCI
Vos, en la vostra joventut, vàreu fer massa tabola.
ENGANYA-AMOS
Sí, lo mateix que’l Ros. Al darrera dels saraus, me vaig distreure de tot. M’he fet vell anant d’aquí en enllà, sempre mudant de casa, com el pare. (Els ulls li espurnegen.) He estat pedra movedissa que enlloc ha posat molça.
FLORENCI
Sou un bon home!
(Curt silenci.)
ENGANYA-AMOS (cambiant de to)
Bé: ja’n parlarem una altra hora, oi?
FLORENCI
Sí. No ho deixem córrer pas.
ENGANYA-AMOS
Apa, nois: que anem a donar gra als matxos?
ROS
Anem-hi!
ENGANYA-AMOS
No estarem gaire, senyor Florenci.
FLORENCI
Després us ensenyaré una cosa.
ENGANYA-AMOS
Ah! Sí?
FLORENCI
Sí.
ENGANYA-AMOS
Som-hi, minyons?
LLEC
Som-hi.
ROS
Apa!
(L’Enganya-amos, el Ros i en Llec desapareixen per l’esquerra del fons.)
ESCENA V
(En Florenci, tussint, se’n va a mirar per la finestra, que està tancada. Llarc silenci, apareix en Gabriel per l’escala.)
GABRIEL
Hola, Florenci!
FLORENCI (girant-se)
Ah! Tu, Gabriel?
GABRIEL
Que tal, t’has divertit gaire?
FLORENCI
Molt. Cregués que he disfrutat, aquesta tarda.
GABRIEL
Me n’alegro, home.
FLORENCI
I tu per què no has vingut?
GABRIEL
Ja ho saps… No veus que an el pare li sap greu ?
FLORENCI
Mira, mira la Marió. (Veient an aquesta, que torna per la porta de l’esquerra.) Que ve tristeta!
MARIÓ (am somriure trist)
No, no ho cregui, senyor Florenci.
FLORENCI
Veus jo que alegre estic?
MARIÓ
Jo també. Més de lo que vostè’s pensa.
FLORENCI
No m’enganyes
MARIÓ
No l’enganyo.
FLORENCI (cambiant de to)
Ja voldria haver passat l’hivern!… Quina Primavera més florida se’ns prepara! Oi, Gabriel?
GABRIEL
Una Primavera d’amor.
(Compareix l’Andreu per la por la de l’esquerra.)
ESCENA VI
ANDREU (en to una mica aixut)
Ah! Ja hem tornat del cafè?
FLORENCI
Per cert que he passat una estona ben distreta.
ANDREU
Oh! Anant amb aquells tres!…
FLORENCI
Són molt dignes de venir am mi. Són tres cors generosos, i per xo’m satisfan.
ANDREU (amb ironia)
I per res més?
FLORENCI
Pot-ser sí.
ANDREU
Digui que també li agraden perquè l’escolten i l’aplaudeixen.
FLORENCI
Andreu, parleu en un to tant irònic que la veritat, no sé a què ve ara.
ANDREU
Prou que ho sap. Però, gràcies a Déu, ja ho tinc resolt!
FLORENCI (molt admirat)
Què voleu dir?
GABRIEL (suplicant)
Pare: no expliqueu res!
FLORENCI (seriament admirat)
Però, què significa això? Gabriel: per què recomanes silenci al teu pare? Quins projectes teniu? (Dirigint-se a l’Andreu.) Que us faig nosa, pot-ser? Que us heu posat d’acord amb els meus pares? Digueu. Expliqueu-vos.
ANDREU
Ja veurà, Florenci: haig de ser-li franc.
FLORENCI (tussint am molta fadiga)
Digueu…
GABRIEL
No, pare!
ANDREU
Jo havia determinat allunyar a la Marió…
FLORENCI
I creieu vos que, allunyant-la d’aquí, d’aprop del vostre fill, lograreu apagar el seu amor?
ANDREU
Jo volia que en Gabriel complís la prometença que un dia va fer a la seva mare.
FLORENCI
Ell estima a la Marió.
ANDREU (amb ironia concentrada)
Ell!… Ell l’estima!
FLORENCI (molt sorprès)
Que voleu dir… que jo…?
ANDREU (en veu baixa)
Sí.
FLORENCI (somrient)
Que no ho sents, Marió? Que no sents al teu oncle? (Dirigint-se a l’Andreu.) Que’n sóc de pervers als vostres ulls! (Am gran serenitat.) Que poc me coneixeu, Andreu! ¿Vos no concebiu que en aquest món, en aquest món de miseries, hi hagin ànimes generoses que, com la meva, s’interessin i se sacrifiquin per la felicitat dels altres?
ANDREU (en to conciliador)
Veurà, Florenci: jo am vostè no puc discutir-hi. Lo que sí li sostinc és que la seva estada a casa no m’ha portat més que disgustos.
FLORENCI
A veure, explica-t, Marió. (Am molta serenitat.) T’he dit mai…?
MARIÓ (suplicant)
Florenci…
GABRIEL
Peró, home…
FLORENCI
Es que’l teu pare pot-ser té raó; sinó que ell, tot i sent un bon home, no comprèn la meva bondat.
ANDREU (en veu baixa)
Vostè dirà…
FLORENCI
Jo estimo a la Marió, però a la meva manera: com estimo a tot-hom, am generositat humana. An ella, ignocenta i delicada, la miro com una filla de la Santa Poesia. Jo no seré mai esclau de les gràcies d’una dòna única. Jo adoro la Bellesa, i per xo canto l’amor fecondant, hermosejador de la vida.
ANDREU (no comprenent-lo)
Què vol dir amb això?
FLORENCI
¿Que no veieu que la Marió i en Gabriel s’estimen tant? Per què us afanyeu en desviar les seves voluntats?
ANDREU
Ja he dit que ho tenia resolt.
FLORENCI
Què voleu fer?
ANDREU
Ara ho veurà. Tu, Marió: respon-me am serenitat.
MARIÓ (molt humil)
Maneu, oncle.
ANDREU
Digues: estimes an en Gabriel? (La Marió abaixa’l cap, sospirant fondament.) L’estimes o no?
MARIÓ (en veu baixa)
Sí.
ANDREU
Estas ben resignada am la teva sort?
MARIÓ
Sí, oncle.
ANDREU
Doncs, bé: jo, contra la meva voluntat, no més que pera evitar un mal major, us dono’l consentiment pera que us caseu.
GABRIEL (moll agraït)
Pare!
FLORENCI
Al fi heu sigut generós.
ANDREU
Consti que és contra la meva voluntat.
GABRIEL
Pare! Pare!
ANDREU
(abraçant an en Gabriel, molt emocionat)
Me fas por, fill meu! Me fas por i t’estimo massa! Casa-t tant aviat com vulguis: per mi com més prompte mellor. Me faries viure amb engunia! Com t’has tornat! Com t’has tornat!
FLORENCI
Vaja, home, alegreu-vos!
ANDREU
(desprenent-se dels braços d’en Gabriel i anant a seure a una cadira d’aprop de la taula)
Quina vergonya quan ho sàpiga la gent!
(Queda molt abatut. Després d’un llarc silenci tornen per l’esquerra del fons l’Enganya-amos, el Ros i en Llec.)
ESCENA VII
ENGANYA-AMOS
Ja tornem a ser aquí.
ROS
(treient-se brins de palla de damunt del vestit)
Té: sempre se m’han d’arrapar brins de palla!
ENGANYA-AMOS
I deixa, home!… Si això encara guarneix!
ROS
Oh! Es que porto la roba de les festes.
ENGANYA-AMOS
Ai, noi, que mires prim!
FLORENCI (molt content)
Us faig assaber que ja he enllestit la meva obra.
ENGANYA-AMOS
Ah! Sí?
FLORENCI
Avui, aquesta matinada.
ENGANYA-AMOS
Com acaba, com acaba?
ROS (acostant-se)
A veure…
FLORENCI
Acaba amb “El plany de l’estiu”.
LLEC (somrient)
Que deu ser bonic!
ENGANYA-AMOS
I és trist això?
ROS (amb enfasi)
Home! Que no teniu orelles?
ENGANYA-AMOS
Però si l’estiu no’s plany.
LLEC
Prou que ho sap el senyor Florenci.
ROS
Que us penseu que és com vosaltres? Tot se queixa en aquest món.
ENGANYA-AMOS
Vaia, vés, poca-solta! (An en Florenci.) Que no’ns ho vol llegir?
FLORENCI
No faltaria més! Us he llegit tota l’obra i no voleu que us llegeixi’l final? Marió.
MARIÓ
Què mana?
FLORENCI
Vols fer-me’1 favor d’anar a dalt a la meva sala a buscar aquella carpeta plena de papers que hi ha damunt de la taula?
MARIÓ
Sí, senyor.
GABRIEL
Florenci: no llegeixis, home! Te cansaràs. Espera en havent sopat, que tindràs més coratge.
FLORENCI
No’m cansaré, no. Al contrari: si’l llegir encara m’anima. (Dirigint-se a la Marió.) Me fas l’obsequi?
MARIÓ
Am molt gust.
(Se’n va per l’escala. Curt silenci.)
ESCENA VIII
GABRIEL
Vés ara per què t’has d’amoinar…
ANDREU
No sé que’n treu d’ensenyar els seus escrits an aquests.
FLORENCI
Tot-hom hi té dret, a la Poesia. Pot-ser no hi hauria tanta maldat al món si’ls poetes fossin més generosos.
ANDREU
Però, que’s creu que l’entenen?
FLORENCI
Per què no m’han d’entendre?
ANDREU
Jo estic en que’ls fa més mal que bé. Cregui-m, Florenci, cregui-m: vostè, am les seves histories, atabala l’enteniment dels pobres que no tenen lletra. Jo no li nego’l merit… Però hi han coses que no són pera tot-hom.
FLORENCI
L’art és pera tots. Precisament la meva obra actual tota ella és popular.
(Torna la Marió am la carpeta d’en Florenci.)
ESCENA IX
MARIÓ
Si és servit. Es això?
FLORENCI
Això mateix. Gràcies, Marió.
GABRIEL
Però, home, espera més tard: espera al vespre.
FLORENCI (amb ironia fina)
En comptes del rosari?
GABRIEL
Aquesta tarda deus haver enraonat- molt i pot-ser has fet massa exercici. No sents un xic de fadiga?
FLORENCI
Que’t penses que m’estic morint? (Molt animós.) Vès què diu el metge.
GABRIEL (somrient)
No vui dir això, Florenci.
FLORENCI
Ja veuràs que depressa’m posaré bo! Si ara no més me molesta la tos… aquesta mica de tos. De gana no me’n falta… Si tinc de fer unes obres encara!…
GABRIEL
Es clar que sí! Però si tant n’abuses!… Ja ho veig que cada dia’t vas trobant mellor; però pensa que torres més altes cauen.
FLORENCI
Bah, bah, deixa-t de sermons! Jo’m sento fort (tus) i no desdic per res. (Desfà’ls lligams de la carpeta i en treu els darrers fulls, manuscrits. A l’Enganya-amos, el Ros i en Llec.) Veieu aquests fulls de paper?
ENGANYA-AMOS (en veu baixa i trista)
Prou.
FLORENCI
Doncs són el terme de la meva obra; són la coberta d’aquest petit edifici que jo, aquí, entre vosaltres, he aixecat a la Poesia. He arribat al cim, com veieu, més brau i més encoratjat que al començament. Visc, visc la vida forta! Enlairem, doncs, la bandera de l’esperança!
ENGANYA-AMOS
(molt emocionat i en veu baixa)
Digui… digui.
LLEC
Vostè és massa bo, senyor Florenci!
FLORENCI
Veniu, veniu aprop meu. (Se’n va a seure en el silló de prop de la finestra, L’Enganya-amos, el Ros i en Llec el segueixen.)
ANDREU
(concentrat, passejant-se pels fons)
Badocs, més que badocs!
FLORENCI
Que m’escolteu?
ENGANYA-AMOS
Sí, senyor, sí.
FLORENCI
Doncs començo. (Se disposa a llegir, però al punt que va pera agafar el manuscrit, mirant entorn seu, diu amb accent molt dramàtic:) No sentiu fred?
ROS (de bona fe)
No… no’n fa pas, encara.
ENGANYA-AMOS (molt ràpid)
Que sí, home, que sí! Jo de bona gana ja voldria veure la llar ben encesa! No veus que fa aquest temps tant boig?
ROS (comprenent l’intenció)
Ah! Sí!
FLORENCI
Oi que si que’n fa, de fred?
ENGANYA-AMOS
(aixecant-se les solapes del gec)
Gaire bé com en el pic de l’hivern!
FLORENCI
I veieu que és estrany: jo suo. (S’aixuga la suor del front.)
ENGANYA-AMOS
Alça, noi, quines torrades més maques farem aquest hivern!
FLORENCI (somrient esperançat)
Sí, que les farem, sí!
ENGANYA-AMOS
Aquells tragos de mistela que hi clavarem!
FLORENCI
I que n’hem de contar de coses, tots plegats, a la vora del foc!
ENGANYA-AMOS
Jo sé una rondalla d’una bruixa, més estranya! N’hi ha pera passar una bona vetlla.
FLORENCI
Doncs, guardeu-la pera quan arribi l’hora.
ROS
Jo us explicaré tot lo que m’ha passat anant pels envelats de les festes majors d’aquests volts, que estic segur us en fareu creus.
FLORENCI
Farem com les formigues: disfrutarem del treball avançat a l’estiu.
ENGANYA-AMOS
Això mateix.
FLORENCI (aixugant-se’l front)
Quin fred i quina suor!
GABRIEL
Ho veus com estàs fadigat?
FLORENCI
No, home, no.
MARIÓ (acostant-se an en Florenci)
Vol pendre alguna cosa abans de sopar?
(La Marió se’n va a seure aprop de la taula.)
FLORENCI
No; gràcies, Marió. Després no tindria gana. Ara vui llegir “El plany de l’estiu”.
ANDREU (desde’l fons)
Quina taleia!
FLORENCI
Apa, escolteu. (Llegeix.)
"L’estiu se marceix.
El sol l’enrogeix
i el besa agrait.
L’estiu ha florit
i arreu ha granat.
Els fruits que ha deixat,
ja l’home, amatent, per tot ha cullit
ara goig infinit.
La terra no mor:
al fons del seu cor
la vida fa niu,
servant-hi’l caliu
am que engendrarà sa filla encisera:
la verge que té per nom Primavera.
Somorta a l’hivern,
s’afanya covant
el foc pur i etern
que va germinant
les fulles i flors d’halé luxuriant.
L’estiu és ben mort!
Ja l’aire del nord
mustiga la terra.
Al pla i a la serra
ni’n queda record,
del verd lluminós dels arbres gemats,
on, ben amagats,
els pobres aucells, al bo de l’estiu,
vetllaven llur niu.
Am quin tremolor
les fulles cruixeixen!
Ja totes pateixen
del mal de tardor,
caient cor-ferides i am freda grogor…
El vent, bo i cantant,
les va agombolant.
Qui sap on les porta!
La vida és molt forta!
La vida és sofrenta,
i am sava bullenta
se va eternisant.
Que vingui l’hivern, que vingui plorant!
(Posant-se afònic.)
Que’s geli la terra,
que nevi en la serra
i faci un fred viu
matant a l’estiu,
que arreu els amants farem nostra via
servint-nos de guia
l’amor terrenal, que sempre reviu."
(Deixa de llegir, pantejant i tussint am molta pena.) M’ofego!…
GABRIEL
Deixa estar la lectura… Ja l’acabaras una altra hora.
FLORENCI
No: vui acabar-la ara. (Torna a tussir.) Obriu aquesta finestra… (Se sent remor de vent i de fulles.)
ENGANYA-AMOS
(obrint una mica la finestra)
Així?
FLORENCI
Més. . . Més. . . (L’Enganya-amos obeeix.) Així. Ara… (Se va ponent el sol. En Florenci torna a llegir, am més passió i am més vehemència que de primer, redreçant-se fent un esforç suprem.)
“I al sé a l’hivernada
tindrem abraçada
la dòna estimada
damunt nostre cor,
que’l goig mai se mor,
que’l goig és etern,
per més rigorós que sigui l’hivern.”
(Se sent, més vibrant que de primer, la remor de la ventada. Cau damunt d’en Florenci una volior de fulles mortes.) Ah! Quina tristor damunt meu! (Tot ell s’esgarrifa; la cara se li torna blanca, d’una blancor de mort. Tus molt i s’ofega com si li anés a venir un vòmit.) No puc més!… No puc més!… (Li cauen els fulls per terra.)
ENGANYA-AMOS
Ja’ns ho llegirà demà.
FLORENCI
Sí…ja us ho llegiré demà…demà, sentiu?
ENGANYA-AMOS
Al vespre; sí, senyor.
FLORENCI
Si no fos aquesta tos!… (Se sent el xisclejar d’un vol d’orenetes. En Florenci s’aixeca i va a mirar per la finestra.) Ah! Mireu! Mireu quina volior d’orenetes! Com fugen!… Com xisclen!… Que’n són d’expertes! Són més vividores que nosaltres. (Girant-se.) Gabriel!
GABRIEL (acostant-s’hi)
Què vols, Florenci?
FLORENCI
Ja has triomfat. (Somrient.) I tu també, Marió. Que sereu feliços!
GABRIEL
Sí, que’n serem!
FLORENCI
Jo també triomfaré am la meva obra. (Va defallint per moments. L’Enganya-amos, el Ros i en Llec, comentant en veu baixa l’estat d’en Florenci, poc a poc, molt emocionats, van a agrupar-se vora la llar. Va minvant el xisclejar de les orenetes.)
GABRIEL
Vaia si triomfaràs!
FLORENCI
No deixis morir el teu amor!
GABRIEL
No! Mai!
FLORENCI
Estimem… estimem… I recordem-nos, els que siguem feliços, dels pobres que sofreixen.
GABRIEL
Sí, que’ns en recordarem.
FLORENCI
Mira la Marió… que és hermosa! Acosta-t a nosaltres… (La Marió s’hi acosta.) Quina parella fareu! Vosaltres dos sou la Primavera: jo… jo (somrient am tristesa) semblo la Tardor. Tardor i Primavera no s’han abraçat mai i nosaltres sí. (Cau defallit en el silló. Deixen de sentir-se les orenetes.)
GABRIEL
Florenci: anem a dalt. Anem a dalt, que reposaràs un estona.
FLORENCI (provant d’incorporar-se)
Quin fred!
GABRIEL (ajudant-lo a aixecar-se)
Deixa. Ajuda-m, Marió! (En Gabriel i la Marió, a pes de braços, ajuden an en Florenci a pujar l’escala. L’Enganya-amos, el Ros i en Llec s’ho miren amb els ulls plens de llàgrimes, L’Andreu també.)
FLORENCI (pujant l’escala)
Quins dos puntals més fornits!
GABRIEL
T’agraden?
FLORENCI
Molt! Els tingues a la meva vellesa!
GABRIEL
No te’n faltaran de mellors.
FLORENCI
Vosaltres sí que’ls tindreu, en els vostres fills! Que deuran ser hermosos, els vostres fills!… Me sembla que’ls veig… tots colrats pel sol… am la vermellor de les roselles.
GABRIEL (somrient)
Encara que te’n riguis.
FLORENCI (aturant-se en el replà)
Vosaltres tingueu forces fills… Jo tindré forces obres.
GABRIEL
I totes ben inspirades.
FLORENCI
Totes… dedicades a la mare eterna, que m’ha dat vida.
(Se desmaia. La Marió i en Gabriel l’entren a la seva cambra.)
GABRIEL
Ajuda-m, Marió!
(Desapareixen.)
ESCENA X
(Després d’un llarc silenci, l’Enganya-amos, ansiós i desconsolat, se dirigeix a l’Andreu, qui està amb el cap baix aprop de la taula.)
ENGANYA-AMOS
Andreu! Andreu!
ANDREU
Què vols!
ENGANYA-AMOS
Que no ho heu vist! El senyor Florenci s’està acabant!
ANDREU
No serà res: és un desmai.
(Apareix atribuladament en Gabriel al replà de l’escala.)
GABRIEL
Pare! Veniu! Correu!
ANDREU
Verge del cel! (Puja corrent per l’escala.)
ENGANYA-AMOS
Andreu: maneu…
ROS
No resteu…
LLEC
Sí: maneu-nos a tots!
ENGANYA-AMOS
Ho sentiu? Maneu.
(Desapareixen l’Andreu i en Gabriel.)