WeRead Powered by ReaderPub
La mare eterna cover

La mare eterna

Chapter 39: ESCENA ULTIMA
Open in WeRead

About This Book

A three-act drama set in a well-to-do farmhouse that follows domestic routines and seasonal labor while exposing tensions among family and neighbors. Conversations and stage action foreground a conservative elder's anxiety about younger men's education and literary tastes, a conflict between clerical vocation and worldly impulses, courtship and communal customs, and ambivalent attitudes toward work and leisure. Naturalistic stage directions and detailed props emphasize the rural setting and social expectations, while interpersonal exchanges reveal shifting loyalties, moral concerns, and the struggle to reconcile tradition with changing sensibilities.

Els mateixos, menys l’Andreu i en Gabriel

ENGANYA-AMOS

(després d’un llarc silenci, anant, neguitós i atribulat, d’un cap a l’altre de l’escena)

Quina desgracia, companys, quina desgracia!

(Curt silenci.)

ROS

Jo me n’hi vaig per si’m necessiten.

LLEC (pujant l’escala de puntetes)

Pobre senyor Florenci!

(Curt silenci.)

ENGANYA-AMOS

Què fem aquí parats?

LLEC (desde l’escala, fent-los callar)

Pst!… Calleu!

(Llarc silenci.)

ENGANYA-AMOS

Què hi ha? Què sents?

LLEC (escoltant, parant l’orella)

Pst!… No enraoneu.

(Llarc silenci.)

ENGANYA-AMOS

Digues si volen que anem a avisar el metge.

LLEC (baixant l’escala am molt compte)

Calleu, que ve l’Andreu!

ROS

Pot-ser no ha estat res.

(Torna l’Andreu, visiblement apesarat.)

ESCENA ULTIMA

Els mateixos, més l’Andreu. Desseguida la Marió i en Gabriel

ENGANYA-AMOS (amb ansietat)

I el senyor Florenci?

ANDREU

(am dolor, mirant enlaire)

Déu el tinga en la seva santa glòria!

ENGANYA-AMOS (am veu apagada)

Mort!

ROS (moll baix)

Mort!

LLEC (am molt sentiment)

Tant jove!

(Curt silenci. Apareixen la Marió i en Gabriel.)

ANDREU

Preguem per la seva ànima!

(L’Andreu se posa a pregar. V Enganya-amos, el Ros i en Llec ploren. La Marió, sanglotant, va recullint un per un, i fent-los petons, els fulls de l’obra que en Florenci ha deixat escampats per terra. Els posa ordenadament i am molt compte al damunt del silló, junt amb els demés de la carpeta.)

ENGANYA-AMOS (am veu concentrada)

Se’ns ha ben post el sol!

LLEC

Pobres dels seus pares!

(L’Andreu segueix pregant. El Ros va pera pujar l’escala, i en Llec, com si n’estés gelós, el detura, pujant-hi ell, poc a poc i sanglotant convulsivament. Quan és al replà, mira a la cambra d’en Florenci i es treu la gorra, acotant el cap respectuosament. L Enganya-amos se posa a plorar de cara a la paret del fons, i el Ros, recolzat a la barana de l’escala, va aixugant-se’ls ulls.)

ANDREU

(veient que en Gabriel no prega)

Gabriel: que no pregues?

GABRIEL

Que pregui, dieu?

ANDREU

Sí. En Florenci ha mort!

GABRIEL (am serenitat)

No ha mort, pare, no: viu i viurà eternalment en la seva obra!

(La Marió, plorant agenollada, acaba de recullir, fent-los petons, els fulls de paper manuscrits que ha deixat en Florenci.)

Cau el teló pausadament