The Project Gutenberg eBook of La reina del cor
Title: La reina del cor
Comedia lírica en un acte
Author: Ignasi Iglesias
Release date: June 8, 2025 [eBook #76248]
Language: Catalan
Original publication: Barcelona: Tip. L'Avenç, 1903
Credits: Editor digital: Joan Queralt Gil
La reina del cor
Comedia lírica en un acte
1903
PERSONATGES
| La Reina | 23 anys |
| La Paula | 50 ” |
| En Tralla | 28 ” |
| L’Anton | 52 ” |
| En Ramonet | 25 ” |
| En Milhomes | 50 ” |
| En Caixa | 36 ” |
| El Pigat | 25 ” |
| En Falet | 19 ” |
| El senyor Llagostera | 40 ” |
| El senyor Benet | 50 ” |
L’acció, en un hostal.
Època, present.
Esquerra i dreta, les de l’actor.
Aquesta obra va esser representada per primera vegada a Barcelona, am musica del mestre Enric Morera, en el “Teatre Liric Català”, instalat en el “Tivoli”, la nit del 17 de Febrer de 1901, baix el següent repartiment: La Reixa, Da. Carme Bertran; La Paula, Da. Assumpció Costa; En Tralla, D. Llorenç Parés; L’Anton, D. Miquel Sirvent; En Ramonet, D. Andreu Guixer; En Milhomes, D. Joaquim Vinyas; En Caixa, D. Secondí Gil; El Pigat, D. Pere Arnau; En Falet, D. Josep Ribella; El senyor Llagostera, D. Josep Bataller; El senyor Benet, D. Enric Pujol.
Director artístic: L’autor.
Posteriorment, va estrenar-se en el “Teatre Català” (Romea), la nit del 14 d’Abril de 1903.
ACTE ÚNIC
Interior d’un menjador d’un hostal, am les parets emblanquinades. Al mig del fons, un portal molt ample, que dóna a la carretera. A la dreta, dugues portes més. A l’esquerra, de cara al public, una escala que comunica als dormitoris; a sota la volta, la porta de la cuina, i a primer terme una altra porta. Damunt del portat del mig, una capelleta am l’imatge de Sant Antoni Abad, dos pitxells plens de flors i dos ciris encesos. Del sostre’n penja un quinqué, nu espanta-mosques i molts enfilalls de tomatecs. Devall del quinqué hi ha una taula de fusta blanca, moll llarga. Pels recons, uns quants sacs plens, una gerra gran i algunes eines de pagès. Convenientment repartides, una dotzena de cadires de boga. A banda i banda de la taula, dos bancs de fusta.
Es la diada de Sant Anton Abad, a l’hora de dinar. Fa un sol d’hivern esplendorós.
Nota. –Totes les entrades i sortides que en el transcurs de l’obra se troben marcades per la dreta, han de fer-se pel fons, veient-se, al final, les parelles que ballen.
ESCENA I
(La Reina du un cos negre, molt cenyit; faldilles clares; davantal blanc i un mocador de seda, de color blau de cel, al coll. Es una xicota ingenua i molt endreçada. A l’aixecar-se’l teló està asseguda a vora la taula fent dos ramets de flors pera posar-los en dos pitxells que té al davant.)
LA REINA
(Musica)
I
El meu galan se n’és anat,
l’ingrat!,
se n’és anat camí de Franca.
El meu galan me n’ha deixat,
l’ingrat!,
quedant mon cor sense esperança.
Pobra de mi!
Jo’l vui segui,
que al fi del fi
ma vida vola.
Pobra de mi!
Pobra viola,
que’l romaní
dintre del bosc l’ha deixat sola!
II
El meu galan se n’és anat,
l’ingrat!,
se n’és anat quan més l’aimava.
El meu galan me n’ha deixat,
l’ingrat!,
quan el rector ja’ns esperava.
Pobra de mi !
Per mon destí
m’haig de mori
lluny d’ell i sola.
Pobra de mi!
Com la viola
m’haig de marci,
que cap al cel ma essència vola.(Compareix la Paula per la segona porta de l’esquerra. Vesteix am senzillesa i amb aire pagesivol. Duu un mocador de cotó, mostrejat, a l’espatlla, i uns maneguins als braços. Es una dona nerviosa, de caràcter molt viu.)
ESCENA II
(Parlat)
PAULA.
Tu, Reina. Mare de Déu! Sempre cantes.
LA REINA
Senyal que’n tinc ganes.
PAULA
Que saps si és fòra l’Anton?
LA REINA
Sí: és a fer els Tres Toms.
PAULA
I no me n’ha dit res! Jo sí que estic ben guarnida!…
LA REINA (interrompent-la)
No us hi amoïneu, Paula.
PAULA
A qui se li acut anar-se’n sabent que no queda ningú a casa?
LA REINA
Que no som res nosaltres?
PAULA
Vull dir sense cap home.
LA REINA
Per què’l necessitem?
PALLA
Pot arribar algun carro, o algun dimoni que així se m’endugués, i vès com ens ho arreglem! Ja’t dic jo que’s necessita més paciència pera viure!
LA REINA
Què voleu fer-hi?
(Va a fòra.)
PAULA
Tot-hom als Tres Toms: el noi, ell, el matelot… No podia fer quedar an en Falet? No sé per què hi ha d’anar aquell xicot, an els Tres Toms.
LA REINA
No cal pas que us en refieu pera res en tot lo dia.
PAULA
Per què?
LA REINA
Perquè aquest vespre hi ha ball de carreters al Casino de Dalt, i podeu comptar que a hores d’ara les cames ja li van com unes devanadores.
PAULA
No hi anirà pas.
LA REINA
Ell bé’n té ganes.
PAULA
Ara li fan el mànec.
LA REINA
En Milhomes l’ha engrescat pera que hi vagi.
PAULA
El bestiassa!… Mira en Tralla…
LA REINA
Fugiu!…
PAULA
Vès què li expliquen an ell que avui sigui Sant Antoni!
LA REINA
Oh! En Tralla, en Tralla…
PAULA
Què vols dir? Prou té més enteniment que tots els carreters plegats.
LA REINA (amb enfasi)
Oh, bé!
PAULA
No penses com jo?
LA REINA
Deixeu que’s diverteixin.
PAULA
Que facin lo que vulguin, però que no n’abusin. No’ls veus aquesta diada? No més fan que omplir el bot! Tant en Milhomes com en Caixa, no sé pas on se’l fiquen l’aiguardent que s’arriben a beure. Després estan alegres, i allà’ls sentiràs com arreglen el món.
LA REINA
Es un cop a l’any.
PAULA
Oh ! L’any ne té molts de cops! Tot és un cop a l’any. Per això anem tant bé… La meitat i els altres ja estem macats.
LA REINA
Que us heu llevat de mal humor, avui, Paula!
PAULA
Ah! Ja has plomat tots aquells pollastres?
LA REINA
Sí. Ara vaig a socarrimar-los.
PAULA
Vés, i posa-ls al foc desseguida.
LA REINA
Encara és d’hora.
PAULA
Ja ho sé; però si aquells no poguessin començar a ensumar, pot-ser s’entristirien.
LA REINA
Som-hi, doncs.
(Desapareix per la segona porta de l’esquerra, enduen t-se’n els ramets i els pitxells. Seguidament per la primera porta de la dreta compareix en Tralla. Es un minyó alt, ben fet i forçut, am la pell vermellosa torrada pel sol. No duu pèl a la cara, ni polseres ni xavos. Va am gorra de seda negra, un xic deslluïda i empolsada; camisa de teixit de fasolet; faixà negra; ermilla i pantalons de vellut ratllat, de color d’oli; espardenyes am betes dobles, negres, i mitjons blaus. Es un caràcter franc, tot cor.)
ESCENA III
PAULA (sospirant)
Ai, Senyor!
EN TRALLA
Què teniu, Paula?
PAULA
Res, noi, res.
EN TRALLA
Entesos.
PAULA
Que tal? Has dinat de gust?
EN TRALLA
Molt!
PAULA
Bon profit, doncs.
EN TRALLA
Gràcies. Jo tingués tant d’humor com d’aixonses!…
PAULA
Tampoc gastes humor?
EN TRALLA
No massa! Però, que hi farem? (Se treu un cigarro dels petits de la butxaca.) Bah, bah! Calem foc an aquest radical… i anem tirant.
PAULA
Sí, sí, Tralla: no t’hi encaparris, si’m vols creure.
EN TRALLA (tot encenent el cigarret)
Ja ho procuro, no us penseu. Qui ha fet avui, farà demà: veus-ho-aquí.
PAULA
Jo pogués cambiar de genit! Cregues que no m’enfondaria en res; però sóc feta d’aquesta manera…
EN TRALLA
Tot són naturals de les persones: qüestió dels dintres. Si fos tant fàcil com mudar de camisa, això del cambiar de genit…
PAULA (interrompent-lo)
Lo que és per la meva part…
EN TRALLA (sense atendre-la)
… am tot i la desgracia de la dòna, vés avui qui m’empataria la basa! Però, què dimoni, si m’ha quedat una nena que val més or que no pesa!
PAULA
Ventura deus tenir d’ella.
EN TRALLA
Voleu callar!… Si la vegessiu! És maca que enamora… Però ja’n podeu ser de ditxós en aquest món, que per això sempre us ha de quedar una espina!
PAULA
No’s pot tenir tot!
EN TRALLA (amb intenció)
Si les coses se perdessin pel demanar, que poques ne perdria jo !
PAULA
Oh! Si tantes ne demanessis…
EN TRALLA
No més ne vui una. I creieu que val la pena.
PAULA
Pot-ser voldries ser ric…
EN TRALLA
No… Mentres tingui salut pera guanyar-me la vida, no desitjo sinó feina, que m’agrada’l treball. Si m’agrada! Vès avui quins carreters tranziten per aquesta carretera.
PAULA
Ni un.
EN TRALLA
Doncs, jo, perquè la feina convenia m’he deixat estar de Tres Toms, i cap a Barcelona falta gent s’ha dit.
PAULA (am manefleria, cambiant de to)
Bé: què ambiciones pera ser feliç del tot?
EN TRALLA
La Reina.
PAULA
La nostra? La de casa?
EN TRALLA
Si. I, doncs, quina?
PAULA
Ai, ai! Que t’ho tenies callat!
EN TRALLA
No’n sabieu res?
PAULA
No.
EN TRALLA
A fe que ja és mal vell.
PAULA (atinant-hi)
Sí, que’m sembla tenir-ne fums…
EN TRALLA
No’n fa poc de temps que’m basquejo! De molt abans de casar-me que la duc al pensament, aquesta xicota.
PAULA
Què hi diu ella?
EN TRALLA
Es molt toçuda. No sé per què no li agrado. Me sembla que no tinc pas tant mala estampa. Si no sóc guapo, allò que mata, els meus quatre quartos no tenen res d’esquifits: al contrari. No’m falta salut, ni ganes de treballar… Després, jo l’estimo molt! Però no entenc en què s’ha fixat. Bé s’ha de casar, tard o d’hora!
PAULA (am prudència)
Pot-ser si no fossis viudo…
EN TRALLA
Que és cap defecte? Jo crec que més aviat és una gràcia.
PAULA
I si la noia ja’n té un altre?
EN TRALLA
Cah!… Ei! No sé si’l vostre hereu…
PAULA (sorpresa)
Qui? En Ramonet?
EN TRALLA
Jo m’ho presumo.
PAULA
Fuig! I ara? Altra cosa pot trobar el meu fill!
EN TRALLA (am dignitat)
Es que la Reina no té res de despreciable!
PAULA
Vès si ell…
EN TRALLA
De quin pa feu rosegons!
PAULA
Prou l’esgardissaria!
EN TRALLA (amb intenció)
Bé li fa l’aleta. Sinó que’ls seus intents…
PAULA
Calla, home, calla!
EN TRALLA
Que vagi alerta, el vostre hereu, perquè si arribava a enganyar a la Reina…
PAULA
Què?
EN TRALLA (decidit)
Ja podria dir que ha begut oli!
PAULA (conciliadora)
El noi ja’n té una altra d’ull-presa en el poble.
EN TRALLA
Doncs que se les compongui amb aquesta i deixi en pau a la Reina.
PAULA
Sí, home, sí. En té escullida una de molt maca i molt rica. Per això ha anat als Tres Toms.
EN TRALLA
Es banderer, oi?
PAULA
Vaia! No passis ànsia, Tralla, que lo que és el meu fill no te la pendrà pas, la xicota.
EN TRALLA
Ell se’n guardarà com d’escaldar-se! Feu-li avinent. No fos cas que’ns haguessim de veure les cares.
PAULA (cambiant de to)
Vols que t’hi faci de bo am la Reina?
EN TRALLA (decidít)
Sí, dòna! Ja ho crec! Veiam si’m feu coll-i-roda i em desencalleu el carro.
PAULA
Deixa-ho per mi.
EN TRALLA
Mireu que me’n refio!…
PAULA
Ja pots refiar-te’n.
EN TRALLA
Feu bona feina, que jo us prometo atipar-vos de confits.
PAULA
Comença a amanir els diners pera comprar-los.
EN TRALLA
Entesos. Deixeu-me donar una mirada al bestiar…
PAULA (interrompent-lo)
Vés, vés.
EN TRALLA (molt content)
… i torno desseguida.
(Se’n va per la segona porta de la dreta, enduent-se’n les xurriaques, que tenia damunt d’una cadira.)
ESCENA IV
(La Paula endreça les cadires. Curt silenci.)
LA REINA (desde la cuina)
Paula.
PAULA
Què vols?
LA REINA
Que s’ha de fer arroç?
PAULA
Es clar! Fes-ne una bona cassolada, que an aquells els agrada molt.
LA REINA (entrant)
El farem a la cassola més gran, eh?
PAULA
Sí. (La Reina se n’entorna.) Ah! Tu, escolta.
LA REINA (girant-se)
Què mana?
PAULA (am tendresa)
Acosta-t, dòna, acosta-t!
LA REINA (acostant-s’hi)
Digueu…
PAULA (prudentment)
Com estàs amb en Tralla?
LA REINA
Ai, ai! Com voleu que estigui?
PAULA
Vui dir si’l mires am bons ulls.
LA REINA (amb indiferència)
Per mi sí que…
PAULA
Tant bon xicot que és!
LA REINA
No m’agrada un viudo.
PAULA
Si, segons ell, tampoc vas escoltar-lo sent encara fadrí!
LA REINA
No, que no vaig escoltar-lo.
PAULA
Per què?
LA REINA
Vès!… Perquè no’m feia gràcia!
PAULA
Què més desitges? No veus que’l temps passa i vas posant anys?
LA REINA
Ai, ai! No me’n queixo pas, jo.
PAULA
A la teva edat ja s’ha d’haver fet un pensament. Que t’has de quedar tota la vida aquí d’escarraç?
LA REINA
Que no’s pot viure sense casar-se?
PAULA
Sí… Però una dòna sola…
LA REINA (rient)
Un viudo! Quina cosa més rancia!
PAULA
Rancia, rancia!… La qüestió és que t’estimi força i et porti una bona setmanada a cap de taula, que lo demés són falornies.
LA REINA (després de pensarà hi)
Vaja, no’l vui: ja ho he dit.
PAULA (mirant-la fixament)
No’l vols? Que sí que’l vols! Tot això són toçuderies teves. Que’t penses que no ho conec? Tu l’estimes an en Tralla; sí, que l’estimes; sinó que ara, perquè sent fadrí no’n vas fer cas, te sap greu que sigui dit que l’has hagut d’haver sent viudo. Oi, Reina, que és aixó?
LA REINA (donant-se)
Que no!
PAULA
Que sí! No m’ho neguis.
LA REINA
Ai, noi! Tot m’ho heu de conèixer!
PAULA
Ho veus?
LA REINA
Sí, que l’estimo. Ja l’estimava allavores; però com que ell se’n va anar del poble, jo vaig pensar-me que no m’estimava prou…
PAULA
Per què no li deies que sí desseguida?
LA REINA
Perquè’l volia fer gruar… M’agradava més despreciar-lo! Sinó que ell aviat va cansar-se’ n.
PAULA
Es clar! Tot-hom ne fuig de les penes.
LA REINA (no gosant-ho dir)
També patia jo, perxò, encara que l’esquivés.
PAULA
I ara no’l voldràs?
LA REINA
Si diu que m’estima com allavores…
PAULA (interrompent-la)
Aixís que’l vegis, doncs, busca-li conversa… entens?… Apa, que jo m’arribo fins aquí al costat a veure si la Pigada té llomillo ben fresc.
LA REINA
Aneu, aneu.
PAULA
Aixís, dòna!
(Se’n va per la primera porta de la dreta. La Reina s’ha quedat trista i pensativa.)
ESCENA V
(Musica)
LA REINA
Ai, mare, la meva mare,
lo que’m passa és cremador:
jo que estimo tant al pare,
tots els homes me fan por.
No voldria que’m miressin,
i ells me miren, encantats;
no voldria que’m parlessin,
i ells me parlen, descarats.
Tots me diuen unes coses
que al sentir-me-les a di
prou mes galtes semblen roses
de color de carmesí.
Jo no’ls cerco i ells me troben;
jo no’ls vui a vora meu.
D’encisar-me, mare, proven
i ai, que jo no sóc de neu!
Tots me fan nobles promeses;
tots am mi’s volen casar,
dant-me’l cor i llurs riqueses…
i un tant sols se’n pot triar.
Mare meva, mare aimada,
no’m deixeu a mig camí,
que per ser bona i honrada
lluny de vos s’ha de pati!
Tristejant esporuguida,
sempre temo que’m perdré:
ja començo a estar rendida
per fugir de l’espervé.
Ai, mare, la meva mare,
lo que’m passa és cremador:
jo que estimo tant al pare,
tots els homes me fan por.(Després d’un curt silenci compareix l’Anton, moll alegre, per la primera porta de la dreta. Va am gorra de seda negra; camisa blanca, de fil; corbatí negre; faixa morada; gec de llana d’un to fosc; ermilla i pantalons de vellut, de color de pansa; espardenyes i mitjons blaus, tot nou acabat de fer. Duu xavos i patilles grises. Es un caràcter alegre i expansiu, d’aquells que per res s’amoïnen.)
ESCENA VI
(Parlat)
ANTON (molt engrescat)
Que bé, que bé i que rebé, Reina !
LA REINA
El què?
ANTON
L’hereu, el nostre hereu! Quina patxoca feia muntat a dalt del Brillant, amb aquell farciment de flors i llaços de tots colors! El cor encara’m salta d’alegria.
LA REINA
Ai, noi de l’Anton!
ANTON
Que’n deu haver fet patir de xicotes!
LA REINA
Ui! Voleu callar!
ANTON
Totes se me’l miraven amb uns ulls més esparvillats!
LA REINA
Com que és tant ben plantat…
ANTON
Es tot un galan minyó!
LA REINA
Més ho devieu ser vós, quan ereu jove.
ANTON
Jo?… Fuig! Jo feia tronar i ploure!
LA REINA
Prou que encara’s coneix.
(Torna la Paula, per la primera porta de la dreta, amb un paquet de paper d’estraça.)
ESCENA VII
PAULA (entrant)
Ai, gràcies a Déu que ets aquí!
ANTON
Hola, Paula!
PAULA
Te podia ben demanar jo!
ANTON
Que no t’ho he dit que me n’anava?
PAULA
Bé m’ho deus haver dit. Però com que una té prou coses al cap…
ANTON
Si haguessis vist el noi! Quin goig feia davant de missa!
PAULA
En podrem tirar un bon troç a l’olla!
ANTON
Paula: és el nostre fill.
PAULA
Ah, carrincló!
ANTON
I quins Tres Toms més macos s’hauran fet aquest any!
PAULA
De mellors n’hem vistos.
LA REINA
Me’n vaig a la cuina.
PAULA
Sí, vés, vés.
ANTON
Que’s vessi tot!
(La Reina se’n va a la cuina.)
ESCENA VIII
PAULA
Sembla que estàs molt content avui!
ANTON
Vaia!
PAULA
Doncs, jo, cregues que no ho estic gens.
ANTON
Oh! Tu sí que no faràs gaires anys!
PAULA
Ja ho pots dir, ja!
ANTON
No veus que és el meu sant?
PAULA (amb ironia)
El teu sant? No sé per què tens de celebrar-lo en aquesta diada. No pots cambiar? Ningú del món l’hi celebra.
ANTON
No’m guanyo la vida am les besties? Doncs, per què haig de tenir per un rebaix el celebrar la festa’l mateix dia que elles?
PAULA
Així t’estalviaries molts diners. Vès cada any si la paguem cara l’alegria!
ANTON
Pots comptar!…
PAULA
Am l’excusa teva…
ANTON (interrompent-la)
Si, què?
PAULA
… en el nostre menjador ni hi queda lloc per les mosques: tot s’omple de gent que ve a atipar-s’hi de franc.
ANTON
No més els amics… i els parroquians hi vénen.
PAULA
Tot-hom, tot-hom!
ANTON
Bé, dòna! No’s pot matar tot lo que és gras.
PAULA
Tot lo més gras me fas matar! Tenia un floret de pollastres que enamorava, i avui sol ja se’n menjaran una dotzena.
ANTON
Que mengi tot-hom!
PAULA
Sí, sí, i que ningú pagui! A casa rai, que’ns els donen sense suar!
ANTON
De més pobres n’enterren.
PAULA
I de més ximples també. Vet-aquí lo que teniu els carreterots: en tot l’any no us recordeu per res de Sant Antoni, renegant sempre com uns mats esperits, i en arribant aquest dia, apa, vinguen festes i disbauixes. Tot ho feu pera no treballar i atipar-vos força.
ANTON
I, doncs, Paula? A les penes, gots de vi, que deia aquell.
PAULA
Aquell ho deia, i tu ho fas.
ANTON
Bah, bah: deixa-me’n anar fins a l’estable.
PAULA
Vés, vés.
ANTON (girant-se)
Ah! Ja cremen bé’ls ciris de la capella?
PAULA (malhumorada)
Sí! No s’apagaran.
ANTON
Veiam, veiam.
(Desapareix corrent per la segona porta de la dreta.)
PAULA
Déu te’l torni.
(Se’n va a la cuina. Després d’un curt silenci, per la segona porta de la dreta compareix en Tralla amb una capseta de cartró, que deixa damunt de la taula. Simultàniament entra la Reina.)
ESCENA IX
(Musica)
LA REINA
Si vas a fira, galan minyó,
nom portis joies, que vui mellò.EN TRALLA
Tot quant demanis te portaré.
Si un cor desitges jo te’l daré.
Seràs ma guia fins a la mort,
que tu ets l’estrella que’m duu a bon port.LA REINA
Recull depressa tots els papés,
que hem de casar-nos a cap de més.EN TRALLA
No passis ànsia, que ja’ls tindràs,
però de joies també n’hauras.LA REINA
No vui riqueses a vora teu:
vui que m’estimis com mana Déu.EN TRALLA
Sabré estimar-te més que ningú,
que cor me sobra per mi i per tu.LA REINA
No facis bromes, galan minyó.
Jo sóc poncella, tu ets abelló.
Si la poncella l’aroma perd,
se mor marcida quan tot és verd.EN TRALLA
De mi no temis, trocet de cel,
que jo t’estimo i et sóc fidel.LA REINA
No m’entretinguis parlant així:
tinc por de perdre-t i et vui per mi.EN TRALLA
Les altres dónes no m’atrauran,
ni am ses ofertes me temptaran.
Tu ets la més maca, la més humil,
la més xamosa, la més gentil.LA REINA
Recull depressa tots els papés,
que hem de casar-nos a cap de mes.EN TRALLA
Me’n vaig al poble, veig el Rector,
i aquí te’ls porto triomfador.(Parlat)
EN TRALLA
Eh, Reina?
LA REINA
Bé, ja veuràs: no m’ho diguis més de Reina, que bon nom tinc.
EN TRALLA
Doncs, tu tampoc no m’ho diguis més de Tralla, que també gasto un nom prou escaient. És a dir, escaient: ben mirat no ho és pas. Diga-m, diga-m Tralla.
LA REINA
Com te dius?
EN TRALLA
Deixa-ho córrer.
LA REINA
Ai, ai! Diga-m’ho.
EN TRALLA (no gosant-ho dir)
Me dic… Carlets.
LA REINA (rient)
Quin nom més bufó!
EN TRALLA
No, que fa carlí, dòna! Nomena-m, nomena-m pel motiu, ho sents?
LA REINA
Jo no, que tu també m’hi nomenaries a mi.
EN TRALLA
I ben depressa! Quin nom vols que t’escaigui tant com el de Reina? Jo t’ho diré tota la vida, per més que t’hi enfadis. Sí, Reina, i sempre Reina. Perquè sí, perquè ho ets, de reina, si no de l’Espanya, del meu cor. I que no me’n desdic!
LA REINA
Ai, ai! Ja tornem amb allò de l’altre dia? Encara’t dura?
EN TRALLA (acostant-s’hi)
I lo que’m durarà, si tu no hi poses remei!
LA REINA
Vés, cançoner!… No sé per qui m’has près!
EN TRALLA
Per qui vols que t’hagi près, Reina?
LA REINA
No m’ho diguis més!
EN TRALLA
No t’ho dic pas pera motejar-te. La meva intenció és una altra: ja bo saps.
LA REINA
De quina carta te’n vas!
EN TRALLA
Si la reina de la nació té trono d’or i de plata, am coixins de seda i altres requincalles, jo tinc un carro am tres mules que, ben empolainades amb els guarniments nous de trinca que ara he fet fer, i amb aquells picarols tant lluents lo mateix que prunes d’or…
LA REINA (interrompent-lo)
Ui, ui, com t’enfiles!
EN TRALLA (amb enfasi)
Deixa-m expressar, dòna!
LA REINA (agradant-li)
Digues, digues.
EN TRALLA
Si tu’t casessis am mi, ¡com te portaria per aquesta carretera pera que tot-hom te vegés i es morís d’enveja! Com te duria per tot, boi fent petar les xurriaques, amb aquell aire i aquell cargolament que la punta’s bellugaria com la cua d’una sargantana…
LA REINA
Calla, calla, bojot!…
EN TRALLA (apassionat)
Oh, sí! Per tot on me coneixen t’aniria a ensenyar…
LA REINA
Com una cosa extranya?
EN TRALLA (am delicadesa)
No: com una relíquia.
LA REINA
Tant viatjar, amb aquella pols…
EN TRALLA
Jo t’espolsaria.
LA REINA (fent una rialleta)
Tu?
EN TRALLA (enbadalit)
Sí. Vaja, dòna! Compadeix-te d’aquest pobre viudo, pare d’una criatura…
LA REINA (interrompent-lo)
Ah! Que tal la nena?
EN TRALLA (estarrufat)
Que és xamosa! Es petita, petita com una baldufa; aixerida i entremaliada com un aucell; tot ella un pot de confitura.
LA REINA
Ai, la meva rateta!
EN TRALLA
Estic segur que si ara te la presentaven al davant, ben mudada amb el vestit nou de les festes, de cop i volta me donaves el sí no més que pera poder fer de mare an aquella cadarnera del meu cor,
LA REINA
Tant maca és?
EN TRALLA
Ni’ls angels!
LA REINA (somrient)
Vols dir que la passió no’t cega?
EN TRALLA (amb convicció)
No.
LA REINA
Que se t’assembla gaire?
EN TRALLA
Gens ni mica. Si per cas pels dintres. Per fòra, saps am qui té molta retirança?
LA REINA
Am sa mare ?
EN TRALLA (subratllant)
Sí. I també am tu.
LA REINA (molt extranyada)
Am mi? Que t’empatolles, Tralla?
EN TRALLA
Bé, no ho extranyis… Com que la dòna era, si fa no fa, la teva mateixa estampa…
LA REINA
Ella i jo’ns assemblàvem?
EN TRALLA
Com si fóssiu germanes. No més li faltava un no sé què de la teva cara, una mena de gracia que an ella no li havia trobada mai… (Pausadament.) Per això, casat i tot, jo no he deixat d’estimar-te.
LA REINA (reconvenint-lo)
I la difunta, doncs?
EN TRALLA (no sabent què dir)
Oh!…
LA REINA
Per què l’enganyaves?
EN TRALLA
(pausadament i mirant a terra)
Perquè estava encaterinat am tu i vaig procurar acostar-m’hi tot lo possible. (En veu baixa.) Tu’n vas tenir la culpa.
LA REINA (molt admirada)
Jo?
EN TRALLA
Sí. No haguessis sigut tant esquerpa…
LA REINA
No’t remordeix la conciencia quan penses… ?
EN TRALLA (interrompent-la, aterrat)
En què?
LA REINA
En la seva mort.
EN TRALLA (cor-glaçat)
En la seva mort!…
LA REINA
Pot-ser, la pobra, va morir de gelosia; pot-ser jo…
EN TRALLA (gravement)
Va ser tant desventurada am mi que aviat va deixar-me: no més va fer que donar-me la nena i morir-se.
LA REINA (am sentiment)
Infeliça!
EN TRALLA (amb emoció)
Ja veus si t’he estimat! No hi ha cap home a la terra que- faci lo que jo he fet per tu.
LA REINA
(somrient, tot mirant-lo am pietat)
Que n’ets de plaga!
EN TRALLA (am molta passió)
Reina! Sense tu jo no puc viure!
LA REINA (fent una rialleta)
Mira, mira! No’m pensava que fossis tant aixerit! Abans no me les sabies dir aquestes paraules.
EN TRALLA
Abans no t’estimava tant com ara.
LA REINA (mirant-lo fixament)
Que has llegit alguna historia?
EN TRALLA
Jo?… Si gairebé no tinc lletra, per la meva desgracia!
LA REINA
Doncs, vaja: si t’ho conjumines tot sol, en saps, noi, en saps de fer l’amor.
EN TRALLA
Es que ja sóc pare i n’he après molt d’estimar. Ara l’estimació’m surt del cor, i al sortir sembla que se m’esbocini.
LA REINA (sense convicció)
Bé: si tu vas de broma!
EN TRALLA
No, Reina, no! Jo t’estimo cegament.
LA REINA
T’ho penses.
EN TRALLA
Si’t cases am mi faras de mare desseguida. Que’t creus que és poc bonic fer de mare!
LA REINA
Oh si ho deu ser! Però, per la teva nena, seria mellor que escullissis una dòna viuda, en sense fills.
EN TRALLA.
Fuig!… Jo, per ella, vui una persona bona i maca.com tu.
LA REINA (donant-se)
Si jo no’n tinc res, de maca.
EN TRALLA
No voldria un altre mirall en tota la meva vida!
LA REINA (somrient)
Tabalot!…
EN TRALLA
Apa, Reina! (Acostant-s’hi molt.) Avorreix l’aigua!
LA REINA
(amb el cap baix i jugant am la punta del davantal)
Això d’haver de fer de madrastra… Són tant mal vistes les madrastres!
EN TRALLA
Si tu seràs més que mare de la meva filla! Sí, més! Perquè de molt abans que ella vingués al món, jo ja’t duia al pensament. Ni ten recordaràs que una altra li hagi donat la vida.
LA REINA
I les penes pera pujar-la, qui les haurà passades?
EN TRALLA
Mellor que ja siguin passades: aixís tot te seran glòries.
(Se senten eh acords llunyans d’una xaranga, que va apropant-se gradualment.)
LA REINA
Que aviat ho has dit tu!
EN TRALLA (acostant-s’hi molt)
Apa, no t’hi pensis més. Oi que sí que m’estimes? Oi? Jo t’ho conec amb els ulls. Ai! Aquests ulls tant bonics ¡com te descobreixen els secrets!
LA REINA
Doncs, té: ara’ls acluco!
EN TRALLA
No, no’ls acluquis! Me semblaria que ets morta. (Obre la capsa de damunt la taula i desembolica una nina.) Mira, mira!
LA REINA
Que és això ?
EN TRALLA
Una nina que he comprat a Barcelona, pera jugar la meva filla.
LA REINA
Es de cera!
EN TRALLA
Oh, noia! No li planyo res!
LA REINA
Veiam-la.
EN TRALLA (donant-li la nina)
Té.
LA REINA
Oh, oh!… Que deurà estar contenta!
EN TRALLA
No me’n farà poques de festes i postures!
LA REINA (fent petons a la nina)
Pobreta!
EN TRALLA
Aixís! Comença a ensajar-t’hi.
LA REINA (per la nina)
Que és bufona!
EN TRALLA (agafant-la per la cintura)
Si jo’t pogués tenir a les mans com ara tu hi tens aquesta nina, que petons, que petons te faria!
(Se senten més accentuats que de primer els acords de la xaranga dels Tres Toms tocant una marxa.)
LA REINA (desprenent-se d’ell)
Deixa, home!
EN TRALLA
Escolta.
LA REINA (tomant-li la nina)
Ai! Té, té, que ja són aquí!
EN TRALLA
Vine…
LA REINA
No és hora, encara.
(Se’n va a la cuina. En Tralla, tot embolicant maquinalment la nina, mira encantat cap ont ha desaparegut la Reina. La xaranga se sent molt aprop. Crits i gatzara a fora. Compareix la Paula per la segona porta de l’esquerra, amb una safata plena de borregos, carquinyolis i rosquilles.)