PAULA
Ja’ls tenim aquí. (Cridant.) Reina!
(La xaranga no para de tocar, sentint-se de tant en tant crits de “Visca en Ramonet!”)
LA REINA
(treient el cap per la porta de la cuina)
Què mana?
PAULA
Vés a dalt al balcó pera pendre-ls la bandera.
LA REINA
Ja va desseguida
(Se fica dintre la cuina pera tomar a sortir aviat.)
PAULA
Deixa-m portar-los aquests borregos. (Desapareix per la primera porta de la dreta. Van sentint-se’ls crits de “Visca en Ramonet!”. Surt la Reina.)
ESCENA X
EN TRALLA
Reina.
LA REINA (aturant-se)
Digues.
EN TRALLA
Com quedem?
LA REINA
Tu mateix.
EN TRALLA
Me vols? Sí o no?
LA REINA (després d’un petit esforç)
Sí.
EN TRALLA
M’estimes?
LA REINA
Sí, home.
EN TRALLA
De tot cor?
LA REINA
Encara no ho coneixes?
EN TRALLA
Entesos, doncs.
(Toma la Paula, tota atrafegada.)
ESCENA XI
PAULA (a la Reina)
Apa, tu: vés a dalt, que s’esperen.
LA REINA
Correm-hi!
(Se’n va corrent per l’escala. Segueix sentint-se la xaranga i la cridòria de fòra.)
EN TRALLA
Ja tenen vi?
PAULA
Sí: al taulell. No se l’acabaran. I que és ben ranci!
EN TRALLA
Que s’abeurin.
PAULA
Deixa-m dur-los més borregos.
EN TRALLA
Que no’ls arriben aquells?
PAULA
Ai, fill! Els fan anar com els peons la grava de la carretera!
(Desapareix per la porta de la cuina. Torna la Reina.)
ESCENA XII
EN TRALLA (mirant a fòra)
Quina broma! (Com si contestés an algú.) Salut!
(Després d’un curt silenci torna la Reina.)
ESCENA XIII
EN TRALLA
Escolta.
LA REINA
Què vols?
EN TRALLA
Vaig a recullir els papers.
LA REINA
No’t torbis.
(Compareix la Paula per la primera porta de la dreta.)
ESCENA XIV
PAULA
Vès, Reina.
LA REINA
Ai! Sembla que’s cali foc.
(Se’n va a la cuina pera sortir desseguida.)
PAULA
Ja us ho enraonareu una altra hora.
EN TRALLA
Ja estem convinguts.
(Per la primera porta de la dreta compareixen en Milhomes, en Ramonet, en Caixa i el Pigat. En Milhomes és un home baix d’estatura, molt rebaçut i am les cames formant pont, com unes alicates, lluint uns xavos caragolats cap al front, com dugués banyetes. Vesteix de la manera tipica dels carreters en els dies de grans solemnitats. Sola la gorra de seda negra duu un mocador, de fons blau, am flors grogues i vermelles, lligat al cap. Va am camisa blanca, planxada, amb el coll tombat; corbata vermella am nus llarc i estret; gec curt de llana negra que rogegi, am les vores de trenzilla; ermilla de la mateixa qualitat, mig descordada; rellotge am cadena de plata, molt feixuga i antiga; faixa vermella, de seda; pantalons negres, acampanats i bastant cenyits dels genolls, i sabates de vedellet, amb els talons bon xic alts. Penjat a un colze duu un mocador de seda, molt gran, nusat dels quatre becs, pera fer nança, tot ple de confits. Entra cavilós i mastegant un troç de cigarro apagat. En Ramonet vesteix am relativa elegancia: va am berret tou i negre; camisa blanca, planxada; corbata vermella, de seda; faixa blava, igualment de seda; trajo negre i botines de xarol, tot nou. També duu un mocador de seda, am confits. En Caixa i el Pigat van per l’estil d’en Milhomes, no tant exagerats.)
ESCENA XV
EN MILHOMES (desde la porta, cridant)
Prou, prou musica! (Deixa de sentir-se la xaranga.) Encara reventarien!
RAMONET
També tens raó en això.
EN CAIXA
Hola, Tralla! Tu per aquí?
EN TRALLA
Ja ho pots veure.
EN MILHOMES
Avui també treballes?
EN TRALLA
Quan la feina convé, no miro treves jo, Milhomes.
EN MILHOMES
Tot lo que vulguis; però la diada…
EN TRALLA
Primer és l’obligació que la devoció.
EN MILHOMES
Tampoc Sant Antoni te guardarà de volcar.
EN TRALLA
Ja me’n guardaré jo.
(La Reina va traient de dins de la cuina una ampolla de vi ranci, dugués d’aníssat i gots.)
EN CAIXA (an en Milhomes)
Ep, tu: que no bevem?
EN MILHOMES
Calla, Caixa, calla, que estic tot sulfurat amb el Caretu!
EN CAIXA
I això, Milhomes?
EN MILHOMES
Que no l’has vist davant de missa?
EN CAIXA
Ah! Ja…
EL PIGAT
Vols dir allavores que…?
EN MILHOMES (interrompent-lo)
Sí, home, sí. Quina manera de comprometre-m!
RAMONET
I tant!
EN MILHOMES
Tot el bestiar s’ha portat com un home, i ell no, el poca-vergonya!
EN CAIXA
Justament…
EN MILHOMES (interrompent-lo)
Justament quan requeria més solemnitat! El senyor rector estava dret al peu de l’iglesia, qui’ns anava a beneir, i el ximple del Caretu, sense respectar res, sense cap mirament, s’ha posat a fer el boig, a brincar i llençar renills lo mateix que un mal esperit.
EN CAIXA
Quina poca criança!
EN MILHOMES
Ja us dic jo que m’ha fet veure la padrina!
RAMONET
Jo, ja’m creia haver-te de cullir de terra!
EN MILHOMES
Això, mai! Sóc un bon cavaller…
RAMONET
Se n’ha anat de ben prim…
EN MILHOMES
T’ho ha semblat, home.
EL PIGAT
Com te defensaves!
EN MILHOMES
Eh, quin domador?
RAMONET
Be, no ho neguis, que t’has sofocat molt.
EN MILHOMES
Perquè hi havia tanta gent que ho presenciava. Ei! No me n’he donat vergonya per mi, sinó per ell, pel Caretu, que deslluïa la festa.
EN CAIXA
Si m’ho arriba a fer el meu, el mato!
EN MILHOMES
Figura-t tu si dec haver patit! Com que en aquell cas jo no podia dir cap renec, i, per més pèga, no duia la vara, el murri s’ha valgut de l’ocasió… i vinga fer de les seves. Tant que m’hi volia quadrar!
EL PIGAT
Serà una altra diada.
EN CAIXA
Ja està fet: són animals.
EN MILHOMES
Són animals, ja ho sé; però, per animal que un sigui, hi ha moments en que s’ha de tenir prudència.
RAMONET
Ah! Això sí.
EN MILHOMES
Vés què deu haver dit el senyor rector!
EN CAIXA
Ell rai, que ja hi està avesat de cada any!
EN MILHOMES
Es que lo que ha fet el Caretu no ha estat gens decorós.
EN TRALLA
Me sembla que t’ho agafes massa a la valenta.
RAMONET
Es clar que sí!
EN MILHOMES
Si no fos el seu sant, ja li hauria clavat una llisada de cops de vara que no caldria estrijolar-lo en quinze dies. Però, bah! Per avui no siguem rencuniosos: que les acabi de passar felices.
EN TRALLA
Que disfruti tot-hom !
EN MILHOMES
Si jo hagués pogut renegar, compreneu?…
EL PIGAT
T’hauries desfogat.
EN CAIXA
Ja és extrany que no hagis engegat un espetec de renecs!
EN MILHOMES
Perquè’ls he tancat tots am pany i clau.
EL PIGAT
Jo també.
EN MILHOMES
Però, per això, no’t pensis: no sé com no se me n’ha escapat un de molt gros, un que, no podent sortir del tot, se m’ha quedat enganxat a flor de llavi i ara’m pica pitjor que un gra de pebre.
RAMONET
Vès: dona-t’hi cobro, doncs.
EN MILHOMES
Vaig a provar si amb una untura d’aiguardent l’estovo… i el faig saltar sense sentir-me’n. Apa, Reina: posa-me’n de la forta.
LA REINA
Aixís, Milhomes!
(Li aboca en un got dos o tres travessos de dit d’aiguardent.)
EN TRALLA
Xarrupa bé, que no’n quedi!
LA REINA (an en Milhomes)
Veiam si us fa efecte.
EN MILHOMES (després d’haver begut)
Ah, ah, quina medecina!
EN CAIXA
S’ha desenganxat aquell renec?
EN MILHOMES
No encara. (A la Reina.) Posa-m més aiguardent, noia.
LA REINA (posant-n’hi)
Apa.
RAMONET (acostant-se a la taula)
I jo, que no tinc de beure?
LA REINA
Què vols?
RAMONET
Vès, una mica de vi.
(En Caixa i el Pigat també beuen. Per la primera porta de la dreta compareixen el senyor Llagostera i el senyor Benet. El primer és un tipo alt i escardalenc, de cara pàlida i esllanguida; cabells blancs, bastant llarcs, i barba grisa, molt descuidada. Va amb ulleres i duu un clarinet sota’l braç. Vesteix pobrament, am berret fort, de color de cendra, bon xic vell; jaqué d’un negre descolorit; ermilla i pantalons clars, i un mocador groc entortolligat al coll, tot passat de moda. El segon és un home petit i botarut, de galtes inflades i vermelloses; cabells negres, curts, i bigoti i mosca. Va am berret tou, gris; camisa blanca; corbatí negre; americana també negra, i ermilla i pantalons de color de cendra. Duu un fiscorn, abonyegat, a sota l’aixella. Tant aquest com el senyor Llagostera van amb els baixos empolsats.)
ESCENA XVI
EN MILHOMES (a l’adonar-se n)
Vostè, senyor Llagosta…
SENYOR LLAGOSTERA (am molt acatament)
Llagostera, pera servir-lo.
EN MILHOMES
Renoi, que m’he errat de poc!
EN TRALLA
D’un punt, pera treure.
EN MILHOMES
De dir-se Llagosta, a dir-se Llagostera…
EN CAIXA (interrompent-lo)
Són més llagostes.
EL PIGAT
Justa la fusta!
MILHOMES (al senyor Llagostera)
Bé: ¿que no vol beure?
SENYOR LLAGOSTERA
No tinc set. Gràcies.
EN MILHOMES
Begui, home, begui un parell de gots d’aiguardent, que és bo pera les sangs. Apa, no faci’l vergonyós.
SENYOR LLAGOSTERA
Un aixaropet, si de cas.
RAMONET
Això és beguda d’estiu.
EN MILHOMES
Recordi-s que té de bufar molt i ben fort, aquesta nit.
SENYOR LLAGOSTERA
No passi ànsia.
EN MILHOMES
Si no s’hi mira… no cobra.
SENYOR LLAGOSTERA
Que no li hem agradat aquest any?
EN MILHOMES
Més que una banda de regiment.
SENYOR LLAGOSTERA
Ah! Que és bromista vostè!
EN MILHOMES
Oh! Es que avui tinc moltes ganes de ballar, i. si no toquen conforme (aclucant els ulls), aviat perd els estrebs, un servidor. Comprèn el sentit?
SENYOR LLAGOSTERA (fent nua rialleta)
Prou, prou. Ah! Que és plaga vostè!
EN CAIXA
No’n faci cas, senyor… d’allonses.
SENYOR LLAGOSTERA
Llagostera.
EN CAIXA
Té raó.
SENYOR LLAGOSTERA
Quins companys per anar a Montserrat!
EN MILHOMES
Apa, begui, senyor flauta.
SENYOR LLAGOSTERA
Clarinet, voldrà dir.
EN MILHOMES
Tant-se-val: tot és musica. Begui, que les ampolles vessen.
SENYOR LLAGOSTERA
Vaja, per no despreciar-li. (S’acosta a la Reina.) Posi-m un raig de vi.
EN MILHOMES
Fes-li bona mesura, Reina.
LA REINA (servint-lo)
Quan digui prou…
SENYOR LLAGOSTERA
Ara. (Beu.)
EN MILHOMES (an el senyor Benet)
I vostè, què fa?
SENYOR BENET
Espero tanda.
EN MILHOMES
Apa, doncs. (Encenent un cigarro puro.) I els seus companys?
SENYOR BENET
Són a fòra, que prenen el sol.
EN MILHOMES
Bon aliment. Que ja han refrescat?
SENYOR BENET
Sí, senyor.
LA REINA (an el senyor Benet)
Què li poso a vostè?
SENYOR BENET
Un glopet de vi. Deu ser ranci, oi?
EN MILHOMES
De la bóta del recó.
SENYOR LLAGOSTERA (aixugant-se’ls llavis)
Quin vi, senyors! S’hi pot dir missa.
EL PIGAT
Avui se n’hi ha dit.
(El senyor Benet repeteix. Seguidament, per la primera porta de la dreta, compareix en Falet, tot atrafegat. Va am gorra de seda, negra; camisa blanca, sense planxar; un mocador de seda, vermell, al coll; gec negre; faixa de llana, blava; pantalons de vellut; mitjons blancs i espardenyes am betes negres. Es un xicot alegroi i bellugadiç.)
ESCENA XVII
EN FALET
Ja tenim els cavalls servits.
EL PIGAT
Que’ls has donat gra?
EN FALET
Sí. Ja dinen. Avui els toca doble racció.
RAMONET
Vaia!
EN CAIXA
No caldria més!
EN MILHOMES
Apa, Falet, com les hi cargolaras aquest vespre al Casino de Dalt!
EN FALET
Oh, sí! Que n’hi hauran d’empentes!
EN MILHOMES
Ja tens ullades unes quantes balladores ben maques?
EN FALET
Sí. Ja voldria ser-hi.
EN MILHOMES
Ves, unta-t bé les frontices, que vui veure com els fas funcionar aquests ossets tant tendres!
EN FALET
Ja sabreu dir-m’ho.
EN MILHOMES
Beu, home.
EN FALET
Beguem.
(S’acosta a la taula i la Reina li serveix un got de vi.)
EN CAIXA (acostant-se an en Milhomes)
Com la cremes!
EN MILHOMES (mostrant el cigarro)
Eh, quina galga pera anar a la gavella?
EN CAIXA
Vés, allarga-me’n una, que vaig sense màquina.
EN MILHOMES (donant-li un puro)
Té.
EL PIGAT (pel cigarro)
Tu: que és fill de viuda?
EN MILHOMES
No. (Donant-n’hi un.) Vaja, fuma, fuma.
EL PIGAT (encenent-lo)
Es tot pigat.
EN MILHOMES
Com la teva cara. En vols un, Tralla?
EN TRALLA
No. Gracies. (Ensenyant-n’hi un dels petits.)
Més m’estimo fumar un clau d’aquests.
EN MILHOMES
I tu, Ramonet?
RAMONET
Ja’n cremaré dels meus.
EN MILHOMES
I vostès, senyors de les solfes?
SENYOR LAGOSTERA (somrient)
Jo no sóc fumador.
SENYOR BENET (am prudència)
Jo sí.
EN MILHOMES (donant-li un puro)
Doncs, tingui. Aprofiti la ganga, ara que l’estanc és obert.
SENYOR BENET
(acceptant-lo i encenent-lo)
Per molts anys.
EN MILHOMES (estarrufat)
En vida seva.
(Per la primera porta de la dreta compareix la Paula am la safata buida.)
ESCENA XVIII
EN MILHOMES (a la Paula)
Hola, Paula.
PAULA
Ai! Que estic amoïnada!
EL PIGAT
I això?
PAULA
Que’t penses que ha comparegut poca quitxalla, per haver dels ditxosos borregos! Quin mosquer! Semblava que ja hagués arribat la repartidora.
EN CAIXA
També n’hi havia de grandassots.
PAULA
Oh! De can dom… ningú fa compliments.
EN MILHOMES
Ja heu obsequiat als músics?
PAULA
Sí. Encara mengen carquinyolis.
EN MILHOMES
Ja han begut?
PAULA
Sí, home, sí.
EN MILHOMES
I la teca, com va?
PAULA
Coent-se.
EN CAIXA
Veiam si us hi lluïu am l’arroç!…
PAULA (am molta intenció)
L’arroç d’arroç sempre és bo.
RAMONET (reptant-la lleugerament)
Mare…
PAULA
Ni sé lo que’m dic !
(Se’n va a la cuina, endUent-se’n la safata. Simultàniament, per la segona porta de la dreta, compareix l’Anton, tot adalerat.)
ESCENA XIX
ANTON
Apa, Tralla, que ja tens el carro enganxat!
EN TRALLA
Ah! Ja està?
ANTON
Sí. (An en Ramonet.) Hola, noi!
RAMONET
Hola, pare!
EN TRALLA
Vaja, minyons: salut!
EN MILHOMES
Que no vols beure?
EN TRALLA
Visca! (Anant-se’n.) Que us hi divertiu força.
EN CAIXA (amb ironia)
I tu també… treballant.
EN TRALLA
Vaig per diners.
EL PIGAT
Tant apurat te veus?
EN TRALLA
Es que’m caso.
EN MILHOMES
Ja hi tornes?
EN TRALLA
Si no s’hi espatlla res, molt aviat.
EN CAIXA
Ara qui t’acomodes?
EN TRALLA
Am la Reina.
EN MILHOMES
Am la reina d’Espanya ?
EN TRALLA
No: am la d’aquest hostal.
RAMONET (molt sorprès)
Eh! Què dius!
EN TRALLA
Lo que sents.
RAMONET
(acostant-se, decidit, a la Reina)
Tu: que és veritat que’t cases amb en Tralla?
LA REINA (amb enfasi)
Sí. Per què?
RAMONET (amb ironia concentrada)
Perquè…
EN TRALLA
(fent-lo apartar posant-li la vara travessera al pit)
Ep, hereu! Fes-te enllà, i deixa en pau a la Reina.
RAMONET
Es que…
EN TRALLA
Ja s’ha acabat l’esca! No gallegis, no gallegis…
RAMONET
Es a dir que us caseu?
ANTON (suplicant)
Noi…
EN TRALLA
Si! Ei, si a tu no’t ve malament.
EN CAIXA
Bé, deixeu-ho córrer.
EN MILHOMES
Ja volia dir jo!…
RAMONET (amb ironia)
Sembla que’m facis mofa.
EN TRALLA (amb enfasi)
No… Ni pensar-hi.
RAMONET
Com que parles així…
EN TRALLA
Es el meu natural.
RAMONET
Es que, si jo vui, no l’hauras la Reina.
PAULA
Si tu vols?… (Rient) Muixoni, i vès de llaurar dret.
RAMONET
Què signifiquen aquestes paraules?
EN TRALLA
Pren-te’n el patró que’t sembli. Mira: ara me’n vaig cap a casa a recullir els papers pera’l casori. Mentres jo sóc fòra, alerta a dir res que no sigui decent a la meva promesa. Tu, més que ningú, me l’has de guardar de pendre mal. Ho tens entès, minyó?
RAMONET (rendint-se)
Sí, home.
EN TRALLA
Doncs, muts i a la gavia.
EN MILHOMES
Sota! Quin sofoco!
RAMONET (esbravant-se)
Milhomes!
EN MILHOMES
Ep! (Amb ironia) Calma-t, hereu, calma-t!
RAMONET (irat)
Prou!
EN MILHOMES (amb ironia)
T’haurem de fermar ben curt.
EN TRALLA (a la Reina)
Adéu, salada. Estem entesos, eh?
LA REINA
Sí, Adéu i bon viatge.
EN TRALLA
Gracies.
LA REINA
Fes forces petons, de part meva, a la teva filla.
EN TRALLA
Se farà lo que tu manis. (En general.) D’aqui a un altre dia.
(Desapareix per la primera porta de la dreta. Tot-hom el saluda, despedint-lo.)
EN MILHOMES
Apa, minyons !
EN TRALLA.
(desde fòra, cridant i fent petar les xurriaques)
Morica! Oixque, oixquee!…
ESCENA XX
EN MILHOMES (en to molt viu)
Vaja: musica, musica, senyor Llagostera, que ballarem!
SENYOR LLAGOSTERA (engrescat)
Som-hi!
EN MILHOMES (amb entusiasme)
Apa, que les balladores s’esperen a fòra.
EL PIGAT
Anem-hi, Falet!
EN CAIXA
Amunt i crits!
(En Milhomes, en Caixa, el Pigat, en Falet, el senyor Llagostera i el senyor Benet desapareixen per la primera porta de la dreta. La Reina, desde’l peu de la porta, despedeix, fent voleiar un mocador, an en Tralla. En Ramonet se queda amb el cap baix, assegut a una cadira. Compareix la Paula.)
ESCENA XXI
ANTON (acostant-se an en Ramonet)
Noi: què tens?
RAMONET
Res, pare.
ANTON
Doncs, per què fas aquest posat?
PAULA (acostant-s’hi)
Ramonet: que no vas a divertir-te?
RAMONET
No’n tinc ganes.
PAULA
Que estàs cansat?
RAMONET
No. (Senyalant a la Reina, que segueix, enriallada, despedint amb el mocador an en Tralla.) Que no la veieu?
PAULA
Què?
RAMONET (concentrat)
Se casa, se casa!
PAULA
També’t casaràs tu.
RAMONET
Se casa amb un altre…
PAULA (sorpresa)
Ja era hora.
RAMONET (molt baix)
Jo l’estimo, mare! Jo també l’estimo!
PAULA
Per què no ho deies abans?
RAMONET
No me n’he adonat fins avui.
ANTON
Mellor trobaràs.
PAULA
Ben net que sí.
RAMONET
No ho creieu!
PAULA
Ja has fet tard, fill meu!
RAMONET
Sí. He viscut distret.
ANTON
Vaja, noi, deixa-ho córrer.
PAULA
Ja tens aquella altra… tant rica. Apa, apa, vés a ballar…
RAMONET
Que ha trigat a avisar-me’l cor!
(Compareix, corrent, en Milhomes.)
ESCENA XXII
EN MILHOMES
Apa, Ramonet, que’s va a començar el ball.
RAMONET
Ja vinc, ja.
EN MILHOMES
Vès, que les noies estan que frisen. (Se senten els acords d’un vals molt repicat.) Sents? El senyor Llagostera ja fa de les seves! Apa, que les cames me brinquen.
RAMONET (aixecant-se de mala gana)
Anem, anem.
(Desapareix amb en Milhomes, per la primera porta de la dreta. No deixa de sentir-se la xaranga.)
ESCENA ULTIMA
PAULA (molt sorpresa)
Quina una n’ha filat d’avui!
ANTON
Vaia un xicot! No podia dir-ho de primer?
PAULA
Això és una foguerada. Ja li passarà.
ANTON
Quin remei li queda?
PAULA
(per la Reina, que segueix fent voleiar el mocador)
Mira-la! Que és feliça!
ANTON
Mellor per ella.
PAULA
Ai! Deixa-m donar una mirada als pollastres.
ANTON
Vés, que no s’agafin a la cassola.
PAULA
Ai, Senyor! (Se’n va a la cuina.)
ANTON (alegroi)
Apa, Reina!
LA REINA (girant-se impulsivament)
Ai! Tota m’heu espantada!
ANTON
(esclafint a riure, desapareixent)
Que ets poruga!
LA REINA
Tabalot!
(S’enfila a una cadira, pera despedir, fent voleiar el mocador, an en Tralla. Aquest, desde lluny, se sent com arria al bestiar, tol cridant: “Morica, oixque, oixquee!…” La xaranga va tocant el vals, am sons més forts i més apressats, cap al final, barrejant-se amb els crits dels balladors.)
Cau el teló pausadament