«Yo soy el sabio Alquife, el grande amigo de Urganda la desconocida.» (Don Quijote, II, 34.)
En aquella famosa mascarada que feren els ducs en honor de D. Quixot per a fer assaber a aquest la manera de poder desencantar a Dulcinea, s’hi diu que passà un carro en el qual hi anava entronitzat un vell, que digué ço que es llegeix en l’epígraf d’aquesta nota, i Clemencín (V, 211), en un llarg comentari on demostra un devassall de lectura, diu que: «En la tercera parte del Tirante se califica a Urganda la desconocida de hermana del rey Artús». Té raó tan distingit crític, però ço que ens diu és un error de Caylus, com anem a demostrar-ho.
En el text original del Tirant es llegeix: «Qui per son dret nom nomenar se fa Morgana ... Haguda certa noticia de la venguda de Morgana» (cap. 190). «Com la reyna Morgana oir dir tals paraules ... pero la reyna Morgana prestament lo conegué...» (cap. 191). «Lavors la reyna Morgana la qual era sa propria germana ... l Emperador prega a la reyna Morgana que danças... en tal forma deuisada la reyna Morgana vingué dauant lo Emperador ... E donada fi a les danses la reyna Morgana supplica a l Emperador ... No comporta l Emperador que la reyna Morgana mes lo loas» (cap. 201). «La resposta que fa l Emperador a la reyna Morgana ... L Emperador pres del bras a la reyna Morgana» (cap. 202).
En la traducció castellana hi figura el nom de Morgana: «Que por su derecho nombre Morgana se hace llamar ... porque siendo certificado de la venida de la sabia Morgana» (III, 87). «La habla que el Emperador hizo a la sabia Morgana ... Como la reyna Morgana oyo dezir tales palabras al Emperador ... pero la reyna Morgana luego le conocio ... y la reyna Morgana que era su propia hermana ... y el Emperador rogó a la reyna Morgana que le ficiese de danzar ... la reyna Morgana tomo por la mano a Tirante ... e dado fin a las danzas la reyna Morgana suplico al Emperador» (III, 90). «Respuesta que hizo el Emperador a la reyna Morgana ... el Emperador tomo del brazo a la reyna Morgana» (III, 91).
En la traducció italiana s’hi veu el nom de Morgana: «Che per suo dritto nome si fa chiamare Morgana ... che hauea piena notitia della venuta di Morgana, la savia sorella» (V, 31). «Quando la regina Morgana vdi dire tal parole ... ma la regina Morgana incontinenti la conoble» (V, 32). «Allhora la regina Morgana la quale era sua propria sorella ... e lenosi de li done sedena la regina Morgana sua sorella ... Lo Imperatore pregó molto la regina Morgana che gli piacesse di danzare ... e en tal forma la regina Morgana dinanzi al signore Imperatore ... e fatto fine a le danze la regina Morgana ando dall Imperatore supplicando... non sopporto lo Imperatore che la regina Morgana piu il lodasse ... il signore Imperatore presse abbraccio la regina Morgana» (VI, 1).
En l’arranjament francès s’hi llegeix Urgande: «Il y a déjà quatre ans que nous voyegeons avec sa soeur Urgande la déconnue ... Des qu’il fut que la sage Urgande, soeur du roi Artus... ils monterent dans le vaisseau, où ils trouverent Urgande sur un lit noir» (II, 47). «Quand la reine Urgande eut entendu ces paroles ... La reine Urgande le reconnut d’abord» (II, 48). «Mais la reine Urgande tira a son doigt un rubi qu’elle lui passa devant les yeux» (II, 52). «L’Empéreur pria beaucoup la reine Urgande de danser» (II, 53). «Quand les dances furent finies la reine Urgande» (II, 54).
Com s’ha pogut veure, les traduccions castellana i italiana segueixen el text de l’original; però en el treball d’En Caylus es canvia el nom de la germana d’Artús amb el de la protectora d’Amadís de Gaula, i per aquesta cosa és que Clemencín escrigué ço que li censurem.
L’afirmació feta per l’esmentat crític cervantí ha fet que altres escriptors afirmin que en el Tirant hi figura el nom de la famosa desconeguda, i un dels tals és l’erudit professor Teòfil Braga, qui en la seva Historia de la Litteratura Portuguezza escriu: «Na novella de cavalleria Tirant lo Blanch, de 1460, apparece citada a fada Urganda la desconocida, a qual exerce una grande parte da acçao no Amadís de Gaula.»[37]