XVII

Mais vé qu’o meu corazon

É un-ha rosa de cen follas,

Y é cada folla un-ha pena

Que vive apegada n’outra.

Quitas un-ha, quitas duas,

Penas me quedan de sobra,

Oxe dez, mañan corenta,

Desfolla que te desfolla...

¡O corazon m’arrincaras

Des qu’as arrincares todas!