| |
L'ESTEVET |
|
| |
|
Pàgs. |
| I. |
—Del modo natural que l'Estevet va arrivar
a n'aquesta vall de números. |
7 |
| II. |
—L'Estevet queda aprovat.—Pes de l'Estevet.—Preparatius
per fer un bateig digne
de «La Puntual», dels puntuals i de
l'Estevet. |
15 |
| III. |
—Aont es veu lo que costa de passar un
infant per entre el trànzit comercial.—Aont
es veu el bateig.—I aont es veu
que no passa res que valgui la pena de
contar-se. |
25 |
| IV. |
—Redolí en que s'expressa amb els ets i uts
la reforma a «La Puntual», i aont es veu
l'influencia que pot tenir un infant de
tres mesos a n'el ram de la «mercería». |
37 |
| V. |
—Primers passos de l'Estevet a la botiga.—Bons
auguris i bones planetes. |
45 |
| VI. |
—Redolí d'estudi.—De lo que hi apren l'Estevet.—De
lo que no hi apren, i de lo
que no hi pot apendre. |
53 |
| VII. |
—Poesia del camp.—Paisatges i expansions.
Armonies de la Natura. |
63 |
| VIII. |
—Poesia administrativa.—Aont es torna a
veure clarament que segueixen passant
coses que no valen la pena de ser contades,
pero qu'aixis mateix les contarem
per la fidelitat de l'auca. |
69 |
| IX. |
—Vint anys!—Primavera.—Joventut.—Il·lusions.—El
primer petó. |
75 |
| X. |
—Les reflexions del senyor Esteve decideixen
a l'Estevet a anar a «vistes» pera
anar a passar el matrimoni. |
83 |
| XI. |
—L'idili de l'Estevet. |
93 |
| XII. |
—Aont veurà el lector que segueixi, com
van dur l'Estevet a casar, com va dar
el sí, com van beneir-lo, com van dinar
i com va entrar en el sant matrimoni. |
103 |
| |
L'ESTEVE |
|
| I. |
—Quatre anys de matrimoni.—Aont es veu
que uns bons informes donen més bon
resultat pera casar-se.—Aont se veu un
enamorament i altres cabories de gent
jove. |
121 |
| II. |
—L'auca va seguint el seu curs. |
131 |
| III. |
—L'Esteve i la Tomasa van al camp.—Lo
que veuen i lo que diuen.—Exaltament
de l'Esteve, que acaba am tota prudencia
com correspòn a n'el seu gènit. |
135 |
| IV. |
—De l'influencia del paisatge a n'el pervindre
de «La Puntual». |
147 |
| V. |
—De com creixia en Ramonet i del xibarri
que va promoure a n'aquella llar «de
Mercería». |
157 |
| VI. |
—A lo que porten quatre riços, quan els
reguen am vanitat, i dels tropells que
van costar-los-hi a n'en Ramonet, al
senyor Pau i a un bè que no hi tenia
cap culpa. |
165 |
| VII. |
—Segueix l'auca.—Cambi d'estudis i de
pensades.—Els pares proposen i els
fills disposen. |
181 |
| VIII. |
—Darrers moments i darrers concells del
fundador de «La Puntual».—Dia de dol
pera Ribera.—L'enterrament.—L'Esteve
passa a senyor Esteve. |
189 |
| |
EL SENYOR ESTEVE |
|
| I. |
—Aon se veu el cambi que fa una ciutat
quan se'n apodera'l comerç i com els
petits se fan grans i altres experiencies
profitoses. |
201 |
| II. |
—La navegació i «La Puntual» dugues
coses que non tenen res que veure l'una
am l'altra, però que a l'autor li ha vingut
bé de comparar-les. |
209 |
| III. |
—Les idees dels senyors Esteves. La
torra. |
219 |
| IV. |
—La primera esquerda de «La Puntual».
El 1830 trontolla. |
233 |
| V. |
—La gent de bé van a veure «La bona gent». |
241 |
| VI. |
—De com s'alça una tempestat en un estany
d'aigües somortes. |
253 |
| VII. |
—El darrer redolí.—Apagament del senyor
Esteve i mort de la Casa i mort de
L'auca. |
265 |
